CAP AL 26-J

El cost de la legislatura fallida: 200 milions

La nova i la vella política xoquen en com gastar menys de cara al 26-J i acorden només retallar en cartelleria

Què han suposat els quatre mesos d’atzucac polític a l’Estat? En termes econòmics, una despesa de 200 milions d’euros majoritàriament de les arques del govern espanyol. És el resultat que es desprèn de sumar el que van gastar els partits durant la campanya del 20-D i que l’Estat els retorna en bona part en subvencions (42,4 milions d’euros), el cost de l’engranatge electoral per garantir el vot dels ciutadans (130 milions) i el dels sous dels diputats, senadors i el govern en funcions (30,5 milions) en els quatre mesos de legislatura fallida. Però el cost per a les arques de l’Estat no s’acaba aquí. La convocatòria electoral de cara al 26 de juny pot arribar a costar gairebé 200 milions d’euros més. D’una banda, la logística tornarà a valer al voltant de 130 milions. I de l’altra, el conjunt dels partits tenen dret a presentar justificants de despeses per valor de més de 60 milions d’euros, ja que el màxim de despesa electoral en subvencions són 13,5 milions d’euros per formació, tal com estableix la Loreg, la llei electoral.

Per transmetre una imatge més austera, tots els partits van arribar ahir a un principi d’acord per reduir aquesta despesa de cara la campanya del 26-J. Això sí, vella i nova política van escenificar les seves diferències en una reunió de dues hores i mitja al Congrés amb totes les forces per segellar un pacte. El PP i el PSOE fan pinça perquè tots els partits retallin un 30% en despesa electoral en relació al que van gastar el 20-D. De lluny, són els partits que més van tirar de les subvencions perquè ja tenien representació parlamentària. Tant Podem com Ciutadans (C’s), en canvi, proposen que tots els partits tinguin el mateix sostre de despesa. Els de Pablo Iglesias proposen un màxim de 3 milions d’euros -van fer la campanya més austera al desembre tenint en compte els resultats finals-, mentre que C’s fixaria el límit en 6,5 milions -la meitat del que marca la llei electoral-. Una manera, en els dos casos, d’evitar retallar en campanya.

La fi de les banderoles

L’únic punt en què sí que hi ha consens entre tots els partits -a l’espera de segellar un acord dimecres de la setmana que ve en una nova reunió al Congrés -és a acabar amb la publicitat electoral al carrer. És a dir, eliminar la cara omnipresent dels candidats durant els 15 dies de campanya i que comença amb la tradicional enganxada de cartells. A efectes pràctics, es tradueix a retallar els contractes publicitaris per instal·lar banderoles als fanals, els cartells a les marquesines d’autobusos o grans imatges dels candidats en façanes d’edificis en obres -C’s va gastar-se 1,5 milions d’euros el 20-D només en publicitat electoral, per exemple-. Per al PSOE, acabar amb la publicitat exterior suposaria una reducció de prop del 20% del cost total. Podem, en canvi, reivindica que les seves bases continuaran enganxant cartells a les parets, ja que no suposa cap cost en contractes d’empreses publicitàries.

Els partits autonòmics s’oposen a aquesta mesura. Ahir tant Democràcia i Llibertat com Compromís i el PNB van defensar que eliminar la publicitat exterior els suposa menys visibilitat en un context estatal en què la màxima quota de pantalla és per als quatre grans partits. Al seu torn, els partits catalans també reivindiquen un debat a set amb els líders de les formacions estatals.

La línia vermella del ‘mailing’

L’altre gran punt infranquejable per al PP i el PSOE és acceptar un mailing conjunt, tal com proposen Podem i Ciutadans. Suposaria no rebre cartes de cadascun dels partits amb propaganda electoral i la papereta per votar. Els dos partits esgrimeixen que podria arribar a ser il·legal perquè és un “dret dels ciutadans” a la informació i a garantir el secret de vot. A més, asseguren que és imprescindible per fomentar la participació, sobretot en l’àmbit rural, on el bipartidisme és més fort. Els socialistes van més enllà i recorden que Catalunya ja va pactar un mailing conjunt però que al final es va fer enrere perquè era més car un enviament únic que no pas per separat. Podem i C’s, en canvi, asseguren que amb un enviament “mancomunat” l’Estat es podria estalviar entre 25 i 30 milions. De cara a la galeria tots volen reivindicar que s’estrenyen el cinturó, però a efectes pràctics cadascun adapta les propostes a les seves necessitats.

C’s ja es veu al govern amb el PP o el PSOE

“Entrarem. Som els únics que ho sabem, perquè PP i PSOE no ho saben”. Així es va expressar el candidat de C’s per Barcelona, Juan Carlos Girauta, en relació al paper del seu partit en un futur executiu central del qual ja es veu formant part, per la seva capacitat de pactar amb populars i socialistes. Tot i això, en un acte de la Fundació Catalunya Societat Civil al Cercle del Liceu, va apuntar que, en referència al PP, hi ha un problema, Mariano Rajoy, a qui afirma que no investirà. Al seu torn, el president del govern espanyol en funcions va assegurar ahir des de Guadalajara que vol tornar a fer de l’economia l’eix central de la campanya i va descartar parlar per ara de pactes postelectorals.

Més continguts de