Política 16/05/2021

El cost de repetir eleccions: ¿una altra factura de 35 milions d’euros?

El covid fa més cars els comicis, però la situació és ara millor que el 14-F

3 min
Imatge d’un col·legi electoral de Cornellà de Llobregat a les passades eleccions del 14 de febrer.

BarcelonaL’impacte polític de repetir les eleccions és ara mateix impredictible -a Catalunya no ha passat mai- i només se’n podrà calcular l’abast el mateix dia de la votació. Però hi ha un altre impacte que arribaria abans i que és més fàcil de mesurar: l’econòmic. Si es torna a les urnes caldrà pagar unes noves eleccions només cinc mesos després d’abonar la factura de les anteriors. I organitzar uns comicis en pandèmia, com va quedar demostrat el 14-F, és una tasca més complexa i més costosa que en condicions normals. Segons té comptabilitzat la Generalitat i ha pogut saber l’ARA, les eleccions al Parlament del febrer van costar-li al Govern 35,8 milions d’euros, quasi el doble dels 19 milions que van costar les del 2017.

Què va engrossir la factura del 14-F? Diversos conceptes. Per exemple, la Generalitat va enviar per primera vegada les paperetes de tots els partits a totes les llars catalanes perquè els ciutadans poguessin portar el vot preparat de casa i evitar estar més temps de l’imprescindible als col·legis electorals -per així reduir el risc de contagis-. Va costar tres milions i mig. També va pujar la despesa de la campanya de publicitat institucional de la Generalitat -fins als 3,7 milions-, ja que es va intentar fer arribar a tothom les novetats d’una jornada de votacions amb pandèmia, com per exemple que era recomanable anar a votar per franges horàries.

No van ser aquestes les úniques despeses extraordinàries. En una votació així, els ajuntaments són claus i reben una bestreta del Govern per pagar la jornada electoral. Aquesta vegada la despesa va créixer dels 3,8 milions del 2017 als 8 milions del 2021, ja que van ser els consistoris els que es van encarregar de comprar la major part de tot el material sanitari de protecció que hi va haver als col·legis. Finalment, una de les últimes partides que van augmentar considerablement va ser la dels costos en seguretat, perquè va caldre destinar més de dos milions a reforçar el dispositiu habitual.

I la pregunta del milió és: ¿tornarien a costar 35 milions d’euros unes noves eleccions? Tenint en compte que la pandèmia seguirà, encara que minvada, tornaran a caldre mesures excepcionals i, per tant, serà impossible tornar als barems econòmics del 2017. Tot i això, hi ha alguns elements que permeten pensar que es podria produir un cert estalvi. Per exemple, la Generalitat podria prescindir d’enviar les paperetes a casa tenint en compte que, amb l’evolució actual, pràcticament el 100% de la població de risc estarà vacunada i la que no ho és podria vorejar el 50%. També es podrà revisar a la baixa el dispositiu de seguretat.

Una reforma per estalviar

Finalment, una reforma legal recent garanteix que es produeixi un estalvi segur per a les arques públiques. La llei orgànica de règim electoral general (Loreg), la que és vigent a Catalunya perquè el Parlament no n’ha aprovat mai cap de pròpia, diu que si els partits són incapaços de posar-se d’acord per desbloquejar la investidura en els següents comicis tindran dret a una subvenció pública un 30% inferior. L’hivern passat, quan la Generalitat va fer una primera previsió a l’alça dels costos que tindria votar en pandèmia, ningú ho va qüestionar. Partits i ciutadania van convenir que votar en temps de covid tenia un preu més elevat. El dubte raonable ara és si els ciutadans tornaran a acceptar una factura d’aquesta mena. No pel seu import, sinó perquè, en teoria, tocaria pagar-la cada quatre anys i, en aquesta ocasió, només hauran passat cinc mesos.

stats