Un jutjat no admet a tràmit la denúncia contra Sant Gregori per haver aprovat la resolució que reprovava el rei
Una advocada de l'estat va portar als jutjats nou ajuntaments i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà
GironaRevés judicial al recurs contenciós que va presentar una advocada de l'estat contra l'Ajuntament de Sant Gregori per haver aprovat la resolució del Parlament de Catalunya que apostava per l'abolició de la monarquia i condemnava "la violència exercida contra els drets fonamentals". El jutjat 2 de Girona ha acceptat les al·legacions del consistori, no ha admès a tràmit la denúncia i, a més, ha imposat les costes del procés a l'Advocacia de l'Estat.
Segons ha informat el consistori en un comunicat, el tribunal considera que es tracta de manifestacions que s’emmarquen dins la llibertat d’ideologia, expressió i pluralisme polític i que no tenen efectes jurídics. Per contra, es dona la circumstància que fa una setmana el Tribunal Constitucional va anul·lar la declaració de la cambra catalana perquè considera que la Constitució estableix la inviolabilitat del monarca i que les seves actuacions no poden ser reprovades per cap institució.
Sant Gregori és el primer municipi que obté resposta als recursos que una advocada de l'estat va presentar contra el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i vuit ajuntaments més: Llambilles, Sant Julià de Ramis (Gironès), Riudellots de la Selva (Selva), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Bolvir (Cerdanya), Maià de Montcal (Garrotxa), Vilabeltran i Pont de Molins (Alt Empordà).
La moció que van aprovar donava suport i ratificava la resolució 92/XXII del Parlament de Catalunya, que rebutjava i condemnava el “posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017”. Reafirmava el compromís amb els “valors republicans” i apostava per "l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”. A més, el document reprovava “els actes repressius contra la ciutadania” i “la judicialització de la política i la violència exercida contra els drets fonamentals”.
