Política  /  Diada de Catalunya 02/09/2022

Dolors Feliu: "L'absència del president demostra que no es vol fer la independència ni passar comptes amb la gent"

Presidenta de l'ANC

5 min

BarcelonaDolors Feliu (Roda de Ter, 1964) va ser elegida presidenta de l’ANC ara fa gairebé quatre mesos i aquest Onze de Setembre afronta la seva primera Diada al capdavant de l’entitat sobiranista. (Les preguntes sobre l'absència d'Aragonès a la manifestació de la Diada han estat afegides telefònicament amb posterioritat a l'entrevista).

El president Aragonès ja ha anunciat que aquest any no anirà a la manifestació. Com ho interpreta?

— El mirall que provoca enfrontar-se a la gent que vol la independència quan no estàs fent res per fer-la és difícil de resistir. El problema potser el té ell. És un governant que no resisteix anar amb la seva gent. Se’n va a Madrid a fer-se la foto amb els governants d'allà i no és capaç de fer-se-la amb milers de persones del país que surten a demanar la llibertat.

¿Li ha trucat per comunicar-l'hi?

— No, però era una cosa que feia dies que podíem intuir.

¿L'absència del president serà un punt d'inflexió?

— Cada cop està més clar que estem sols. Això deixa la gent com a motor per fer la independència. I fem una crida més que mai a la mobilització de la gent. És el president de la Generalitat i ostenta la màxima representativitat de Catalunya. La forma lògica de reivindicar la independència per a tots els polítics que la tenen al seu full de ruta és venir a la manifestació.

I com hi reaccionaran vostès?

— L'absència del president és un fet molt significatiu que no es vol fer la independència, que no es vol passar comptes amb la gent.

¿És una manifestació contra els partits polítics?

— No, és una manifestació perquè els partits facin allò pel qual van ser votats, que és la independència. Però és veritat que no avalem l'autonomisme que estan fent els partits.

¿Es pot fer la independència sense la connivència entre societat civil i institucions?

— Necessitem que les institucions estiguin implicades en fer la independència i si aquests partits que hi ha ara no atenen el mandat de l’1 d’Octubre, que convoquin eleccions. S’impulsaran llistes cíviques perquè aquesta independència es faci. No podem quedar captius d’una sèrie de partits que diuen una cosa i després no la fan. La gent és perfectament capaç d’articular nous projectes perquè efectivament les institucions també estiguin compromeses amb la independència de Catalunya, en un procediment totalment democràtic perquè puguem ser reconeguts davant del món.

¿Posen sobre la taula, doncs, una quarta llista independentista?

— Exacte. Si els partits no fan la independència, que tinguin clar que no ens quedarem sense alternativa i que la gent els passarà per sobre. Si la gent vol la independència ha de sortir al carrer a demanar-la, s’han de fer projectes i sortirem i la farem.

Pel que diu sembla que sigui una qüestió de voluntat i no de capacitat. ¿La candidatura només tindria un punt, la independència?

— Sí. L’1 d’Octubre ja vam arribar molt enllà. No vam acabar de fer-la, però sabem què va passar. Sabem quin és el capteniment de l’estat espanyol i les seves tàctiques de repressió i com es van comportar la resta d’estats europeus. Però també sabem que en aquell moment vam tenir por de fer la independència i ara tenim cinc mil represaliats i una societat totalment reprimida i tensionada. Nosaltres sí que tenim projecte per fer la independència i ens dirigim a la gent.

¿Per això deia que unes eleccions ajudarien a mesurar forces?

— Mesurarien la voluntat d’independència de la gent del país. Si els partits realment tenen un projecte, magnífic, queda encara un temps de legislatura. Però que no es pensin que poden anar passant eleccions rere eleccions tan tranquil·lament enganyant la gent.

¿El crit per la Diada és "Volem la independència" o "Partits, feu la independència"?

— El crit és "Volem la independència" i l’Onze de Setembre és un moment perquè la resta del món vegi que estem dempeus i que continua aquesta voluntat. En aquests moments sembla que ja no hi hagi problema amb la taula de diàleg i les encaixades de mans entre el govern espanyol i el català. I sabem que no és així, perquè l’estat espanyol ha dit clarament que no vol parlar de referèndum ni tampoc d’amnistia. Si volem que se sàpiga que continua viva la voluntat de fer la independència hem de sortir al carrer per la Diada i no quedar-nos a casa fent un tuit enrabiat.

¿Els partits han deixat de sentir-se pressionats per la gent?

— Darrere cada manifestació fins al 2017 hi va haver alguna reacció política, ja fos la convocatòria d’eleccions, la consulta o el referèndum.

I des del 2017?

— No s’ha deixat de sortir. Jo crec que estem en una situació de desànim creada per no haver aconseguit la independència, però l’any passat ja es va veure que tornàvem a sortir tot i la pandèmia, i ara hem de ser-hi.

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC

Quanta gent compten que es manifestarà la setmana que ve?

— Esperem una gran mobilització. No vull comparar amb altres anys. En aquests moments estem pels voltants dels 100 autocars, més o menys com l’any passat.

¿Hi haurà polítics a la manifestació?

— No els hem convidat. Nosaltres el que volem és visualitzar que la gent vol que es faci la independència i també és un missatge cap als partits: si no la fan els passarem per sobre.

Junts ha fet un ultimàtum a ERC abans de decidir si surt del Govern. ¿Seria negatiu per a l’independentisme que es trenqués l’executiu?

— El primer que hi ha d’haver és un projecte per a la independència. Si es trenca perquè no hi ha projecte i el resultat és que es decideix fer un projecte amb la gent pot ser positiu i ja ens haurem tret una mica les caretes. Si serveix perquè es posin les piles els que ara escolten cants de sirena seria positiu. Es trenqui o no, si aconseguim que es parli d’aquest projecte ja serà positiu.

El president i els consellers diuen que s’ha de gestionar el dia a dia.

— Hi ha molt poc marge de decisió a dins de la Generalitat avui dia, i ens ho demostra el fet que el Parlament ha aprovat lleis d’emergència habitacional, de pobresa energètica, que van ser declarades inconstitucionals perquè ens van dir que no érem competent per fer-les. No podem regular el mercat laboral ni prendre mesures contra la inflació quan els preus estan pujant un 10 %, per no parlar del dèficit d’infraestructures. Gestionar el dia a dia no és una opció a llarg termini. S’ha de fer, però hi ha poca capacitat de decisió i no ens podem entretenir.

¿S’està gestionant bé la suspensió de la presidenta del Parlament?

— La repressió aquesta vegada ha caigut sobre la presidenta del Parlament, i fins que no fem un projecte per a la independència no ens en sortirem.

stats