Diari de campanya d'ERC: La 'jefa' també fa mítings i no sempre té bones notícies

BarcelonaMarta Rovira és coneguda dins d'ERC com la jefa. Perquè mana. "T'estimo, jefa!", li ha dedicat aquest diumenge en ple míting el líder dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià. Es parla molt del retorn als escenaris gràcies al tercer grau penitenciari del president d'ERC, Oriol Junqueras, però Rovira també s'ha bolcat a la campanya. És cert que l'exili suís no deixa que hi estigui present físicament, però porta tres aparicions telemàtiques en tres mítings celebrats. I el que demostra el seu pes específic: no sembla que tingui assignat un temps determinat per parlar, com sí que tenen la majoria dels altres candidats. Ella parla i parla, i no sempre té bones notícies. En les seves intervencions segueix el guió de campanya establert -crítiques al PSC, alguna també per a JxCat- però també ha adoptat quasi en exclusiva una tasca menys agradable: la d'explicar què va fallar la tardor del 2017. En una campanya electoral, que acostuma a estar sempre farcida de promeses i horitzons daurats, Rovira s'encarrega de la part més realista. Si Joan Tardà es va fer famós pel "Perdoneu, però algú ho havia de dir", es pot dir que Rovira encarna el "Perdoneu, però algú ho havia de fer".

El punt de partida del discurs de Rovira és que l'1-O i el 3-O van ser un èxit, però a partir de llavors l'independentisme va perdre "el lideratge i la capacitat d'iniciativa política". I el que és més important, no sembla que hagi recuperat ni una cosa ni l'altra. Així ho va explicar divendres a Badalona, on va concloure que cal sempre analitzar les "febleses" si es vol tirar endavant. Però és que aquest diumenge a Lloret de Mar, el diagnòstic ha sigut encara una mica més cru sobre què va passar després del 3 d'octubre i n'ha fet una llista i tot. "No vam saber superar la reacció de l'Estat que va venir per terra mar i aire, no vam saber contrarestar el discurs que la independència era una ruïna econòmica i molta gent se'l va creure, no ens vam saber explicar millor en determinades zones del país, no vam saber generar complicitats internacionals", ha exposat. El diagnòstic final és el que ha traspuat tota la legislatura tant al Govern com al Parlament i que no sempre s'ha verbalitzat: "L'independentisme té un repte pendent i és posar-se d'acord". Així, Rovira s'encarrega de la part menys agraïda, però tot plegat per arribar a un final en què sí que inclou una certa esperança: "Nomes podem avançar si això ho hem entès, ho hem paït i si sabem que hem de ser molt més per ser molt forts".

"És una mala notícia"

Probablement no és cap casualitat que sigui a ella a qui li hagi tocat aquest rol, en què és més difícil lluir. No seria la primera vegada que ERC busca que els missatges més complicats d'escoltar per a l'independentista més convençut els doni qui pugui tenir una autoritat moral més gran dins la militància, una autoritat reforçada en aquest cas per l'exili. Fins i tot Rovira és conscient que no li ha tocat la part més agradable del repertori als actes electorals: "I sí, és una mala notícia, hem de treballar més". La jefa també fa mítings i no sempre té bones notícies.