MOVIMENTS A L’ESQUERRA
Política 10/04/2022

Díaz ajorna la seva plataforma mentre s’enquista la tensió amb Podem

La distància amb Iglesias s’eixampla i creix la inquietud a mesura que s’acosten les municipals

4 min
01. Belarra, Colau i Díaz, en una imatge d’arxiu. 02. Errejón i Díaz la setmana passada a Madrid.

Madrid / BarcelonaEstava previst que fos aquesta primavera, però amb l’esclat de la guerra a Ucraïna i la inflació a l’alça, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha optat per posposar el llançament del seu nou projecte polític: la plataforma que ha d’agrupar tot l’espai a l’esquerra del PSOE per presentar-se a les pròximes eleccions estatals. Ungida directament per Pablo Iglesias, Díaz s’ha proposat tirar endavant un “procés d’escolta” per tot el territori estatal -pas previ a la configuració de la plataforma- que ha generat expectació a l’esquerra i la dreta del tauler polític. De moment, la vicepresidenta vol escoltar la “societat civil”, i no aclareix quin paper hi jugaran els partits. És això precisament el que inquieta la formació que havia liderat fins ara l’espai: Podem. El partit lila emergeix com a element potencialment distorsionador del procés: des de l’inici ha buscat marcar un perfil propi i en les últimes setmanes ha derivat en discrepàncies públiques amb Díaz.

Les diferències van airejar-se de manera clara al voltant de l’enviament d’armes a Ucraïna: la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, se’n va desmarcar, així com la ministra Irene Montero, mentre que Díaz va tancar files amb el president espanyol, Pedro Sánchez. El debat públic va durar fins que els liles van recular en la seva posició, però l’allunyament entre els dos equips encara no s’ha revertit. La situació va resultar insostenible, fins al punt que Díaz va programar reunions de coordinació setmanals entre els ministres liles. Després de les primeres trobades van aconseguir que, almenys de cara enfora, es reduïssin les divergències. Ho van demostrar a l’hora d’oposar-se unànimement a l’augment del pressupost de Defensa i també consensuant les mesures del pla de xoc contra la guerra. “S’ha suavitzat la relació, però tot plegat no es resoldrà fins que la plataforma tiri endavant”, apunta un dirigent de l’espai. De fet, hi continuen havent diferències estratègiques. Tot i que fonts del partit lila recalquen que no hi ha pla B a Díaz, admeten les tensions amb una líder amb una trajectòria -íntimament vinculada al sindicalisme- diferent de la del seu antecessor, més conciliadora cap al PSOE i que es blinda sovint rere el seu rol institucional: “No marca perfil ni es diferencia en tot allò que se surti de Treball”, critica.

Justament, la relació estreta que Díaz tenia amb Iglesias també s’ha anat refredant des que la va nomenar successora ara fa un any. Hi han influït qüestions com l’acte de València organitzat per Iniciativa del Poble Valencià on no es va convidar ni Belarra ni Montero -però sí Mónica García, de Més Madrid-, i la gestió de la reforma laboral, en la qual Podem va mantenir un perfil baix. Que la patronal formés part de l'equació final, per als liles, era sinònim que la norma s'havia quedat curta. Iglesias, a més, va admetre la setmana passada que potser s’havia equivocat assenyalant Díaz com a successora en lloc de deixar l’elecció en mans dels partits.

Un projecte sense data

De moment, el “procés d’escolta” no té data i l’equip de Díaz el circumscriu a l’evolució de la crisi econòmica. De cara enfora, Podem tanca files amb el projecte de la vicepresidenta i entén que l’hagi ajornat. Ara bé, la ministra no informa Podem del seu calendari i el partit està a l’expectativa de com s’organitzarà aquesta candidatura -i quines formacions hi tindran més influència-. Díaz, això sí, comença a bastir ponts amb altres veus que també vol aglutinar a la seva plataforma, com Més País. Dijous passat va protagonitzar un acte al costat del seu líder, Íñigo Errejón, encara que parlar d’acord és prematur: les dues parts van desvincular l’acte de la plataforma, malgrat que la imatge era eloqüent.

L’equip de Díaz està dissenyant el projecte en clau estatal, però ningú amaga que tindrà una repercussió a escala municipal i autonòmica. De fet, en el cas de Catalunya reconeixen que podria servir per esperonar la unitat entre Podem i els comuns que no hi va haver en les últimes eleccions municipals, el 2019. A Andalusia, la visita de Yolanda Díaz va ser un revulsiu perquè s’acabessin unint les forces de l’esquerra alternativa en una candidatura, de la qual ha quedat fora Adelante Andalucía, de Teresa Rodríguez. Veus dels comuns, però també de Podem Catalunya, adverteixen que la preparació de les candidatures per a les municipals - les dues formacions van subscriure un pacte de no agressió al setembre- està a l’espera de veure com evoluciona el projecte de Díaz, cosa que genera certa inquietud a mesura que s’acosten els comicis.

Tensió entre liles i comuns

Catalunya en Comú s’ha convertit en un puntal de Díaz davant les suspicàcies que desperta el seu lideratge a Podem. La ministra necessita aliances i manté una bona relació tant amb la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, com amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Potser és per aquesta sintonia que fonts tant del partit lila com dels comuns admeten que les seves diferències, que venen de lluny, han tornat a aflorar recentment respecte a la llei d’habitatge. Tot i compartir grup al Congrés, els dos grups han presentat esmenes per separat a la norma: fonts de Podem i els comuns admeten que hi ha hagut algunes diferències en aquesta qüestió.

La secretària d’habitatge de Podem i diputada a l’Assemblea de Madrid, Alejandra Jacinto, va ser a Barcelona per treballar les esmenes i es va reunir amb Albiach i la diputada al Parlament Susanna Segovia, però tot i així es van entrar textos separats. Dies després, Colau va viatjar fins a Madrid per registrar les seves a la cambra baixa, mentre que Podem les va presentar dos dies després. Des de Barcelona en Comú neguen que hi hagi discrepàncies sobre la qüestió malgrat haver actuat de manera separada. D’altra banda, diverses fonts de l'espai admeten que els comuns van voler marcar perfil propi en aquesta qüestió, sobretot Ada Colau, per la seva trajectòria a la PAH. “Per als comuns és una prioritat màxima”, apunten fonts de la formació, que creuen que per a Podem és prioritari, però no al mateix nivell. Díaz té a les seves mans trenar un espai on el debat intern sovint es converteix en tensió. De moment, ho deixa en pausa.

stats