Els documents del 23-F apuntalen la versió oficial del cop d'estat
La desclassificació presenta el rei Joan Carles com a salvador de la democràcia
BarcelonaTots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.
De fet, diversos dels documents apuntalarien encara més la figura de l'ara rei emèrit. Per exemple un d'apòcrif que teòricament recull els preparatius dels colpistes i també el balanç que en va fer després del seu fracàs. "Haver deixat el borbó lliure i tractar amb ell com si fos un cavaller" va ser el primer error, destaquen. Entre els preparatius també hi havia un corrent que reclamava assassinar el rei si no acceptava sumar-se al nou règim militar.
Un dels pocs documents que posa en entredit la figura de Joan Carles és un elaborat pel Cesid, els serveis secrets de l'època. Gairebé un any després dels fets i abans que comencés el judici contra els processats, el cable d'intel·ligència recollia sospites que Joan Carles I havia mantingut "entrevistes confidencials i sigil·loses" amb "alguns dels principals" autors del 23-F. Per exemple, amb Milans del Bosch. El seu objectiu seria que la corona no sortís "lesionada" del procediment judicial, anotava el Cesid.
No hi ha líders polítics que surtin esquitxats –res apunta, per exemple, que Felipe González conegués els preparatius del general Armada–, tot i que el nom de Manuel Fraga surt relacionat en diversos escrits dels colpistes com una de les figures que haurien d'encapçalar un hipotètic nou govern. També se sabia que agents dels serveis secrets havien estat implicats en el 23-F. Tot i que al judici només en van condemnar un, el capità Vicente Gómez Iglesias (amb una pena de sis anys i indultat el 1984). Segons un informe del mateix Cesid, almenys hi va haver sis agents implicats, que o bé coneixien els fets abans del 23 de febrer o bé "van planificar un suport operatiu". Entre ells, el comandant José Cortina Prieto, que també va ser jutjat pel cop d'estat, tot i que el tribunal militar el va absoldre. Els altres quatre espies del Cesid implicats mai van ser ni tan sols processats, tot i que internament se'ls va fer fora del Cesid.
A Cortina, l'informe desclassificat aquest dimecres li atribueix la iniciativa de camuflar i minimitzar el suport als colpistes i s'apunta que abans del 23-F hauria tingut contactes previs amb l'ambaixador dels Estats Units i amb el representant del Vaticà. Un altre document vincula el mateix Cortina i un altre general, Jesús González del Yerro, a un nou intent de cop d'estat, previst per al juny del 1981, però que no es va acabar de materialitzar.
Incògnites
Els documents desclassificats recullen referències a algunes trucades que es van fer des de la Zarzuela per desactivar el cop d'estat, però no hi ha cap transcripció a les famoses converses entre el rei i els onze capitans generals, que l'emèrit s'ha encarregat de publicitar efusivament des del 23-F. En les seves recents memòries explicava que els va trucar a tots i hi va destinar hores. La meitat, explicava, estaven a favor de sumar-se al cop, però no estaven disposats a anar contra el rei. "Qui s'aixequi contra el rei està disposat a provocar una guerra civil i serà considerat responsable", va deixar per escrit Joan Carles. Una frase que no es pot contrastar en els documents desclassificats aquest dimecres.
Una bona part del que s'ha desclassificat, de fet, són coses que ja es coneixien. Per exemple, l'evolució del judici als colpistes, que va ser pública. O les converses telefòniques que va mantenir la dona de Tejero aquell vespre. "Ja saps el problema de l'Antonio. El ximple desgraciat, l'han deixat sol, per no variar", li explica a un dels interlocutors a qui demana que l'acompanyi fins al Congrés, per intentar parlar amb el seu marit. De la trama civil i militar prèvia que es va encarregar d'organitzar el cop d'estat no hi ha pràcticament documentació i la que hi ha ja es coneixia.
El Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat a primera hora l'ordre de desclassificació dels documents, i ha ressaltat la importància de "comprendre les lliçons del 23-F per contribuir a la protecció de la nostra societat davant la repetició d'errors del passat". A les 13 h tots els arxius s'han penjat a la web de la Moncloa. "Avui fem una mica millor el país i la democràcia", ha reaccionat el president espanyol, Pedro Sánchez. Des del PP, en canvi, s'hi ha passat de puntetes i Alberto Núñez Feijóo s'ha limitat a garantir que si ell arriba a governar "desclassificarà" en 45 dies la gestió del PSOE.