La campanya del 10-N acaba tal com va començar la precampanya: com una glosa de notícies de caràcter penal emanades des de jutjats ordinaris, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Acaba també amb les promeses judicials dels polítics en disputa, entre les quals la més sonora ha sigut la de portar Carles Puigdemont des de Bèlgica, anunciada per Pedro Sánchez al debat de TVE. El 2015 el jurista alemany Bernd Rüthers, professor emèrit de la Universitat de Constança, va escriure un assaig titulat Estat democràtic de dret o estat de l’oligarquia judicial per a l’ Anuari de Dret Constitucional Llatinoamericà, on apuntava els “riscos d’un estat oligàrquic en procés de convertir-se en un estat dels jutges”. El 2016 Rüthers va escriure, en alemany -i sense traducció al català ni al castellà-, La revolució secreta de l’estat de dret a l’estat judicial, en què tornava a reflexionar sobre l’expansió del poder polític de les institucions judicials, especialment del Tribunal Constitucional alemany. La insuportable lleugeresa de la política i els polítics a Espanya anirà un pas més enllà en el camí de l’estat judicial després del 10-N. Les eleccions seran un nou episodi d’una crisi que els protagonistes, els que precisament s’han enfilat al poder a través seu, es neguen a reconèixer. Estat judicial i estat de negació.