Mentre duri la guerra... contra Catalunya

El fantasma de Vox va planar sobre Espanya en vigílies del 28-A. No obstant això, l’aterratge de l’espectre es va quedar en un resultat més baix que el vaticinat. Excepte el d’IMOP Insights per a El Confidencial, cap sondeig va encertar en els resultats dels d’Abascal, 24 diputats. I ara, en línia amb altres enquestes, IMOP dona a Vox per al 10-N el 13,9% dels vots i uns 47 escons. Quin és el motiu d’aquest salt espectacular? Doncs un fenomen doble: la possible desfeta de Cs -els votants del qual nodririen el PP i Vox- i, en paral·lel, el rebrot de la crisi a Catalunya després de la sentència. I els dos escenaris estan interconnectats. Un dels nostres lectors de Badia de Vallès ha posat el dit a la llaga: “Espanya està instal·lada en la inestabilitat i seguirà així fins que no sigui capaç d’afrontar els problemes de cara”. Aquesta és la clau. Del que el nostre lector en diu “inestabilitat” jo en dic la llarga crisi producte de la Gran Recessió, la fi del bipartidisme i, esclar, Catalunya. L’auge de Vox indica que, com a la pel·lícula d’Amenábar, “mentre duri la guerra contra Catalunya”, els votants de dreta i ultradreta són als braços de Vox. L’exhumació de Franco mobilitza el franquisme i els seus simpatitzants voten perquè Sánchez sàpiga quin és el preu de profanar la seva tomba. És la venjança de Franco des de la seva la seva nova llar de Mingorrubio.

Més continguts de