Política 06/04/2019

Les eleccions generals mesuren el pols JxCat-ERC i l’auge del PSC

Els comuns, vencedors el 2016, volen evitar que els dessagni el vot útil, mentre el PP prova de frenar Cs

Gerard Pruna
9 min
01. Jordi Sànchez  i Oriol Junqueras al Parlament.    02. Carles Puigdemont en l’entrevista a RAC1.

BarcelonaEl primer dels tres assalts de la pugna electoral està a punt de començar. La convocatòria d’eleccions espanyoles anticipades per part de Pedro Sánchez va situar una nova cita amb les urnes per al 28 d’abril, uns comicis que arribaran menys d’un mes abans de les municipals i les europees del 26 de maig i que, en clau catalana, suposaran una primera volta del triple duel entre JxCat i ERC. La lluita per l’hegemonia dins del bloc independentista serà un dels aspectes clau d’una jornada que també dirimirà l’abast de l’auge del PSC, la capacitat de resistència dels comuns i la batalla entre Ciutadans i el PP en el bloc unionista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Un cop més, els comicis arriben marcats per un fort component emocional a Catalunya, ja que la campanya, que començarà dijous, conviurà amb el judici que s’està celebrant al Tribunal Suprem contra els principals dirigents independentistes. Dos escenaris que s’entrecreuaran fins al punt que els caps de llista d’ERC i JxCat per Barcelona s’asseuen al banc dels acusats. Tancats tots dos a la presó de Soto del Real, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez competiran a les urnes mentre es defensen al tribunal de l’acusació de rebel·lió pels fets del setembre i l’octubre del 2017. Tant ERC com JxCat, de fet, subratllaran l’excepcionalitat de la situació, amb lemes electorals que fan clarament referència a la situació dels seus caps de llista i actes previstos davant la presó de Soto del Real a Madrid.

Tot i ser socis al Govern, ERC i JxCat es disputaran, doncs, el lideratge del bloc independentista en aquests comicis. Una vegada més, els republicans arriben a la cita per davant a les enquestes, però ja el 21-D l’espai que lidera l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va ser capaç de capgirar els sondejos i superar ERC per la mínima. Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, però, JxCat ara mateix és lluny de disputar-li la victòria a Esquerra.

De dos a tres blocs

Qui sí que podria estar en disposició de competir per la primera posició és el PSC. Els socialistes han vist com l’arribada a la Moncloa de la mà de la moció de censura de Sánchez contra Mariano Rajoy ha disparat les seves expectatives electorals, i després d’anys de desencisos anhela un bon resultat a Catalunya que, com tantes altres vegades, l’ajudi a aferrar-se a la Moncloa. L’arribada de Sánchez a la presidència del govern espanyol ha provocat, de fet, un canvi estratègic dins del socialisme, que ha passat d’avalar el 155 amb el PP i Ciutadans a erigir-se en abanderat del diàleg. Això ha fet que en la pugna electoral a Catalunya, habitualment dividida entre independentistes i constitucionalistes, s’albiri un tercer bloc entremig format pels socialistes i els comuns.

En Comú Podem és, precisament, qui més pateix l’ascens del PSOE i, per tant, del PSC. Després de guanyar les últimes dues eleccions generals a Catalunya -2015 i 2016-, els comuns veuen ara com les seves expectatives minven. A més, la pèrdua de Xavier Domènech ha portat els comuns a refer la seva candidatura, que ara comanda Jaume Asens. Ell té la difícil missió de taponar la fuga de vots al PSC, que davant l’amenaça d’un tripartit de dretes format pel PP, Ciutadans i Vox pot capitalitzar el vot útil. Per contrarestar-ho, els comuns -com també ERC- estan centrant bona part dels seus missatges preelectorals en alertar d’un possible pacte entre el PSOE i Ciutadans que substitueixi la majoria progressista amb què els socialistes van guanyar la moció de censura. Caldrà veure, però, quin paper aspiren a jugar ERC i JxCat en el pròxim Congrés i si tant els socialistes com els dos grups independentistes estan disposats a fer concessions i tornar a asseure’s a la taula del diàleg.

En contra de la reedició d’aquest escenari hi haurà el PP i Ciutadans, que aspiren a governar plegats de bracet amb Vox. Tanmateix, com en els altres dos blocs, els dos partits competeixen també internament per qui lidera l’espai unionista. Buscant precisament aquest lideratge, Cs ho ha apostat tot a un moviment arriscat. Treure Inés Arrimadas del Parlament i posar-la a liderar la llista del 28-A a Barcelona. Un moviment que els populars, que arrosseguen una sèrie de resultats electorals pèssims a Catalunya, intenten contrarestar amb el fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo, amb un perfil que busca fer forat entre l’electorat del partit taronja.

Per si fos poc, per primer cop Vox -crossa necessària per al PP i Cs al Congrés- i el Front Republicà d’Albano Dante Fachin busquen també diputats a Catalunya.

Jordi Sànchez

Com ja va passar a les eleccions del 21-D, JxCat enfila la campanya electoral amb les enquestes en contra. Amb el resultat de vuit diputats de Francesc Homs (CDC) el 2016 a l’esquena, la llista aspira a mantenir els mateixos escons o superar-los, malgrat que l’últim CEO els dona entre 5 i 7 diputats. La presó preventiva del cap de llista, Jordi Sànchez, situarà Laura Borràs com a cara visible de la candidatura, tot i que l’exigència de la llibertat dels presos i els exiliats serà un dels pilars de la campanya. Això també es reflectirà en els escenaris, ja que es preveu un míting a Soto del Real i un altre a Bèlgica. El discurs pivotarà entorn del diàleg i l’autodeterminació, amb l’objectiu d’aglutinar el vot independentista davant d’ERC, que ha optat per no posar línies vermelles a la investidura de Pedro Sánchez. JxCat sí que en té: condiciona el seu suport a seure a parlar d’un referèndum. Amb el tàndem Sànchez-Borràs, JxCat vol recuperar les perspectives electorals un any després d’haver mantingut el primer lloc en el bloc sobiranista el 21-D. En contrast amb l’anterior legislatura, la majoria de la llista està controlada pels propers a l’expresident Carles Puigdemont, que serà present en tota la campanya ja per enfilar la de les eleccions europees, en què va de cap de llista. NÚRIA ORRIOLS

Oriol Junqueras

Oriol Junqueras no serà president de la Generalitat, no exercirà de diputat al Congrés ni farà d’eurodiputat, almenys a curt termini. I si ERC guanya les eleccions del 28 d’abril, tampoc sortirà de la presó. ERC ho sap i no ho amaga. Els republicans han decidit que no els cal prometre que amb una victòria a les urnes podran canviar qualsevol d’aquests fets i, tanmateix, centraran la campanya de les generals en el seu líder. Però el lema escollit per al 28-A -“Va de llibertat”- deixa poc marge de dubte, per si en quedava algun. Esquerra començarà la campanya a Sant Vicenç dels Horts per celebrar el 50è aniversari del seu president i, malgrat el rebuig del govern espanyol, insistirà per poder portar un míting a Soto del Real.

La principal novetat respecte al 21-D és que aquest cop, en ple judici al Tribunal Suprem, no serà invisible.

Les enquestes diuen que ERC és favorita i que Junqueras és el líder més ben valorat. Però ja ho deien a finals del 2017, fins que es van anar desinflant a mesura que avançava la campanya. Ara els republicans no conceben res que no sigui una victòria per ser decisius a Madrid. I creuen que la figura de Junqueras i la bandera del diàleg són la seva millor jugada per no tornar-se a quedar a les portes. ALEIX MOLDES

Meritxell Batet

Salvar els mobles i, en el millor dels casos, començar a recuperar-se de la sagnia de vots de l’última dècada han sigut les aspiracions del PSC en gran part de les últimes cites electorals. El 28-A, però, arriba en un moment idoni per als socialistes catalans, amb el PSOE a la Moncloa i amb una candidata ministra, Meritxell Batet, que podria passar d’aconseguir els pitjors resultats del partit en unes generals (7 diputats el 2016) a encapçalar la llista guanyadora dels comicis a Catalunya. Així ho preveuen les enquestes, que dictaminen un frec a frec del PSC amb ERC pel primer lloc i un lideratge poc discutible dels de Miquel Iceta en el bloc constitucionalista, amb 11-13 diputats segons l’últim CEO. Impulsat per l’efecte Pedro Sánchez i apel·lant al vot útil contra la triple dreta, el PSC aspira a recuperar els vots prestats als comuns i a Cs, però també a pescar suports de l’independentisme pragmàtic que rebutja una nova situació de bloqueig. El missatge en clau Procés serà clar: diàleg dins la llei o 155. Batet és conscient que serà l’ase dels cops en campanya, i que mentre el sobiranisme la burxarà amb la possibilitat d’un pacte PSOE-Cs, la dreta l’atacarà amb la teoria del pacte ocult amb els independentistes. Amb el veto del partit taronja i el no d’ERC i el PDECat als pressupostos com a rèplica, el PSC només ha d’evitar cometre errors en campanya per celebrar un bon resultat a les urnes, una fita impensable fa uns anys. MARC TORO

Cayetana Álvarez de Toledo

Per als populars catalans, la tria de Cayetana Álvarez de Toledo tenia un únic objectiu: frenar la fuga de vots cap a Ciutadans. Amb l’elecció d’Inés Arrimadas com a candidata dels taronges per Barcelona i amb el 21-D ben present -el PP va perdre set diputats al Parlament-, la direcció va decidir buscar un revulsiu per disputar la pugna unionista a Catalunya. Un revulsiu, això sí, que emulés el perfil de Pablo Casado. I l’opció d’Álvarez de Toledo, amb un discurs molt dur contra l’independentisme, es va imposar al de l’exministra Dolors Montserrat. L’objectiu del PP català que ara dirigeix Alejandro Fernández és ressuscitar el partit a Catalunya després de l’etapa de Xavier García Albiol. I el primer examen serà el 28-A. Els comicis hauran de servir per posar a prova l’estratègia que la nova direcció ha dissenyat per recuperar el vot de Ciutadans i neutralitzar l’amenaça de Vox. Una estratègia que passa per un enduriment del discurs contra l’independentisme -apostant per la recentralització i tallant d’arrel qualsevol diàleg- i per posar en un primer pla el seu perfil ideològic netament de dretes. Amb tot, l’últim baròmetre del CEO només dona dos diputats al PP, quatre menys que el 2016. Sobre Álvarez de Toledo recaurà la responsabilitat de capgirar aquesta tendència, salvar el partit de la desfeta i contrarestar l’efecte Arrimadas. MIREIA ESTEVE

Jaume Asens

Jaume AsensEls comuns tenen al davant un repte titànic. Amb Xavier Domènech com a cap de llista van guanyar de manera folgada les dues últimes eleccions generals a Catalunya, tant les del 2015 com les del 2016. Repetir la gesta sembla una utopia. Totes les enquestes auguren un fort retrocés per a En Comú - Podem, que passaria dels 12 diputats que va assolir en tots dos comicis a 7 o 9 escons. Amb la voluntat de capgirar la tendència a la baixa dels sondejos i la sortida de Domènech i d’altres dirigents rellevants com Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, la confluència d’esquerres ha situat com a cap de llista el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, de marcat accent sobiranista. El candidat dels comuns insistirà durant la campanya que són l’única alternativa per fer avançar Catalunya i desbloquejar-la de dos possibles fronts: el de la “coalició de l’Íbex-35”, en referència al PSC i Ciutadans, i el del tàndem format per JxCat i ERC, que, en la seva opinió, a causa de la seva “política de bloqueig” podria acabar desencadenant un govern de la triple dreta. No debades, un 18% dels seus antics votants es decanten, segons el CEO, per votar els socialistes i un 9,5% els republicans. L’objectiu no és cap altre que fer forat en aquests dos fronts per ajudar Podem a ser clau en la governabilitat de l’Estat per poder condicionar el PSOE. XAVI TEDÓ

Inés Arrimadas

Ciutadans s’ha tret l’as de la màniga en aquesta campanya electoral: Inés Arrimadas. El partit taronja espera que el perfil de la guanyadora de les eleccions a Catalunya el 21-D sumi vots i permeti a Albert Rivera fer el sorpasso al PP, debilitat -més que Cs- per la irrupció de Vox en l’escenari electoral. El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió publicat divendres no dona motius per a l’optimisme del partit a Catalunya: atorga a Cs uns resultats (5-6) molt similars dels que va obtenir el 2016, quan es va quedar amb només cinc escons. La cap de llista del PP a Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, una veu de l’ala dura dels conservadors, s’ha convertit en una amenaça per a Cs, a qui podria acabar esgarrapant vots. Un fet que es podria agreujar perquè Arrimadas no només juga la seva partida a Barcelona: la candidata estrella de Rivera ha de repartir la seva presència durant la campanya entre Catalunya, Madrid i altres comunitats de l’Estat -com Andalusia, on ja va participar intensament en la campanya de les autonòmiques-. És previsible que els seus rivals busquin convertir aquesta ubiqüitat en una demostració del seu poc interès per la província que representa. No obstant, Arrimadas té una missió superior, que és seduir votants al conjunt d’Espanya. Aquesta campanya és una oportunitat per mostrar un perfil presidenciable arreu de l’Estat. ANNA MASCARÓ

Albano Dante Fachin

L’esquerra independentista irromp per primer cop a les eleccions espanyoles per bloquejar la governabilitat de l’Estat assumint la difícil aritmètica que es viurà en un Congrés previsiblement més fragmentat que mai. Hi desembarca sota el nom de Front Republicà amb el suport de Poble Lliure, una de les dues grans organitzacions d’aquest espai, però sense el vistiplau de la CUP, que ha optat per no confrontar-s’hi però no amaga el seu malestar perquè no s’hagi respectat la decisió adoptada per la militància de no fer el salt a Madrid. Per no tensar més la corda, els cupaires van exigir que ni regidors, ni candidats a les municipals ni representants del mateix secretariat i del consell polític formessin part de la llista i Poble Lliure ho ha acatat posant-hi al capdavant el líder de Som Alternativa, Albano Dante Fachin. Un dirigent de renom no explícitament independentista però que ha defensat amb dents i ungles l’1-O. Amb el convenciment que ERC i JxCat atorgaran el poder al PSOE si dels seus vots depèn que no guanyi la dreta, aquesta coalició, en la qual s’han sumat també Pirates, confia -com certifiquen totes les enquestes- aconseguir representació a la cambra baixa a costa dels dos grans partits independentistes amb qui es disputa aquest vot fronterer per les seves “renúncies” a fer efectiva la República. X.T.

stats