Les crides al vot útil disparen el PSC fins als 19 escons

Els socialistes brinden un bon resultat a Sánchez i es consoliden com a primer partit a Catalunya

3 min

Meritxell Batet i Salvador Illa aquesta nit a la seu del PSC Jordi Borràs / ACN

BarcelonaSalvador Illa i Meritxell Batet van cridar al vot gairebé fins al tancament dels col·legis electorals. “Hi ha molt en joc”, va urgir a les portes de la seu el primer secretari del partit, abans de tancar-se a seguir l’escrutini. La cap de llista per Barcelona al Congrés era Batet, però s’han repartit el rol protagonista durant tota la campanya. Pedro Sánchez confiava en la bona estrella d’Illa per remuntar des de Catalunya un pronòstic advers al conjunt de l’Estat. El PSC ha complert i s’ha imposat com a primera força amb 19 escons i a 13 de distància del PP, que es queda en 6. Les crides al vot útil contra la dreta han convençut l’electorat i el partit s’ha alçat amb una victòria incontestable, que permetrà a Sánchez competir pel govern.

Els socialistes catalans han portat a cap els objectius que s’havien marcat: brindar un bon resultat al PSOE i aconseguir imposar-se com a primer partit a Catalunya en un cicle electoral sencer. De mica en mica, Illa s’ha anat fent fort en aquest territori. La victòria de les catalanes del 14-F no li va permetre governar, però sí vendre una èpica del cavall guanyador que l’ha portat a imposar-se també a les municipals del 28-M i créixer ara en set diputats a Catalunya: dels 12 del 2019 ha passat a 19. En total, més d’1,2 milions de persones han optat per la papereta del PSC, el 14% més que fa quatre anys.

El partit de la rosa no només ha guanyat a Catalunya sinó que ha estat primer a Barcelona (13), Girona (2), Lleida (2) i Tarragona (2). En canvi, el 2019 només va ser la força més votada a Barcelona; a la resta de províncies va guanyar ERC. Amb aquests resultats, Illa deixa un terreny propici per esperar l’arribada de les pròximes eleccions a Catalunya i intentar fer el salt definitiu que li permeti governar. La cirereta és que ERC continua perdent pistonada i el president Pere Aragonès cada cop està més debilitat al Palau de la Generalitat. En paral·lel, el resultat del PSC al Senat, en què ha sumat deu senadors –en té 12, davant els 2 del 2019– també testimonia la força territorial del partit.

La clau de volta d’aquesta campanya ha estat la presentació de les eleccions com un plebiscit sobre la presidència de Pedro Sánchez davant de l’alternativa de PP i Vox. El socialista va protagonitzar un gran acte electoral a Barcelona, i la seva imatge ha colonitzat la seu del PSC al carrer Pallars, on es va desplegar una gran lona amb la cara del president en contraposició a un retrat en blanc i negre del seu contrincant, Alberto Núñez Feijóo. De manera incansable, els representants del PSC han presentat aquesta dicotomia entre PP i PSOE, i han advertit dels perills d’un govern de PP i Vox. El missatge ha estat clar: el PSC s’ha ofert com el vot refugi per als catalans davant el perill d’un govern espanyol amb l’extrema dreta.

Però en l’àmbit català, Sánchez ha delegat bona part del pes de la campanya en Illa, que era presentat en tots els mítings com “el futur president de Catalunya”. A la pràctica, el primer secretari ha tancat bona part dels actes de campanya i ha tingut gairebé tanta projecció com Batet, encara que ella s’ha responsabilitzat de les entrevistes i els debats televisats. Al tancament de l’escrutini, van sortir tots dos a valorar els resultats. El PSOE ha confiat en la força del primer secretari del partit, com ja va fer a les municipals, per convèncer l’electorat. Illa tenia molt present que, per aconseguir apuntalar Sánchez a la Moncloa, necessitava quedar a molta distància del PP a Catalunya. Se n’ha sortit. Després de la patacada de nombrosos barons socialistes el 28-M, Illa també guanya poder i ascendent al partit.

Primers, quinze anys després

Feia quinze anys que el PSC no aconseguia ser la força més votada a Catalunya en unes generals, des del 2008, quan van obtenir 25 diputats amb Carme Chacón com a cap de llista. Uns comicis que van tenir el mateix context de front contra l’avanç de la dreta. Sánchez ha reivindicat la coalició amb Unides Podem i ha deixat clar que tornaria a pactar amb Sumar. També va defensar haver buscat “vots fins i tot sota les pedres” per governar. A partir d’avui li toca tornar-ho a fer. Aquest cop, també amb Junts.