El PP blinda Feijóo tot i pagar pel fracàs de la seva estratègia
El partit continuarà pressionant el PSOE perquè s'abstingui, mentre que els socialistes defensen la majoria progressista
MadridL'endemà del 23-J Alberto Núñez Feijóo assumia que els resultats havien quedat lluny de les "expectatives" marcades pel mateix partit, però evitava fer cap mena d'autocrítica. És evident, però, que si el PP no ha arribat als 150-160 diputats que preveia és que alguna cosa ha fallat. Quina? D'entrada, hi ha algunes veus que apunten als errors de l'última setmana del líder popular, tant la mentida sobre les pensions –al PP prefereixen parlar d'inexactitud– com les explicacions sobre la seva relació amb el narcotraficant Marcial Dorado. Però també n'hi ha que admeten que la por a un govern on hi fos Vox, precisament en el moment en què es configuraven els governs de coalició a Extremadura i al País Valencià, ha acabat de mobilitzar l'esquerra. Al PP també li pesa que en els darrers anys s'hagi anat desconnectant de pràcticament totes les forces polítiques i ara només pugui comptar amb Vox com a potencial soci. Ara bé, això vol dir que el partit ha perdut la confiança en Feijóo? De moment no. Aquest dilluns els barons van tancar files entorn del seu lideratge. També Isabel Díaz Ayuso, el nom al qual s'han dirigit totes les mirades després de la victòria més difícil per al partit.
"En els últims dies es va mobilitzar l'esquerra i nosaltres ens vam confiar massa", apunten fonts de Génova, que treuen ferro tant a la qüestió de les pensions com a la de Marcial Dorado. On sí que posen el focus és en Vox, tant per com es van gestionar els pactes territorials com pel paper que va jugar l'extrema dreta en tota la campanya. El rebombori a Extremadura és una de les qüestions en què hi ha més consens a l'hora d'afirmar que els va perjudicar. No tant pel pacte en si sinó per la reculada que va fer la presidenta extremenya, María Guardiola, després de desmarcar-se de l'extrema dreta. Alguns dirigents lamenten que no s'hagin "controlat" aquests pactes anteriors al 23-J.
El mateix portaveu de campanya del PP, Borja Sémper, apuntava en una entrevista a l'ARA que després de veure com en alguns ajuntaments on governen PP-Vox s'havien censurat obres de teatre o s'havien substituït concentracions contra la violència masclista per minuts de silenci per totes les violències, la direcció havia demanat als seus càrrecs locals estar més atents a les voxades.
De tota manera, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, es defensava aquest dilluns assegurant que pactes amb Vox com el que va firmar ell no han perjudicat Feijóo. A Génova també intenten treure-hi ferro i recorden que en aquesta comunitat els populars han crescut respecte a fa quatre anys i que Vox, en canvi, ha perdut vots. Posen el focus, precisament, en l'estratègia del partit de Santiago Abascal en campanya i en un exemple concret: "Ha ajudat que Vox digués que amb un govern del PP i Vox s'incendiaria Catalunya? Pensem que no".
El problema de tenir Vox com a únic soci
Que el PP hagi de dependre del que diu Vox o de si hi haurà d'acabar pactant per governar és, precisament, un altre dels errors d'estratègia del partit. Fins no fa tants anys, els populars havien firmat pactes de governabilitat amb partits nacionalistes com el PNB, però que hagi adoptat una línia tan dura amb l'independentisme o que hagi avalat deixar enrere consensos tan bàsics com la lluita contra la violència de gènere han fet que ara li costi trobar socis a banda de Vox. La prova més clara és l'escenari post 23-J, on Feijóo només pot comptar, ara per ara, amb l'extrema dreta com a soci potencial –amb el permís d'UPN.
L'estratègia popular, de fet, passa per recuperar "centralitat", i havien intentat demostrar-ho en territoris com les Canàries o Cantàbria, on havien aconseguit el govern amb partits regionalistes com Coalició Canària (CC) i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC). Però aquestes aliances han quedat en un absolut segon pla després de firmar pactes territorials amb Vox que validen, per exemple, la censura a obres de teatre o a publicacions en català. Malgrat el cop de porta del PNB, Feijóo manté que encara és "precipitat" concloure que no té marge per ser president. De fet, la cúpula del partit considera que els nacionalistes bascos poden canviar d'opinió i volen continuar pressionant el PSOE –contra el que fa anys que llancen un relat apocalíptic– perquè s'abstingui abans de negociar amb Junts. Feijóo vol tornar a parlar amb els socialistes un cop es conegui el recompte del vot exterior.
A la Moncloa, de moment, apunten que Sánchez i Feijóo no s’han instat a tenir cap conversa i observen amb certa satisfacció com el líder del PP veu frustrades les seves opcions d’investidura en els primers contactes amb PNB i Coalició Canària (CC). Sánchez prefereix deixar passar el temps –no reapareixerà fins a la setmana de la constitució de les Corts, el 17 d’agost– i fins llavors no abordarà la investidura. Primer, cal veure si el recompte del vot exterior d'aquest divendres mou el tauler: la majoria progressista té ara un escó més que la suma de PP, Vox, UPN i CC, però si la dreta arrabassés un diputat a l’esquerra ja no n’hi hauria prou amb l’abstenció de Junts. En la primera intervenció pública de dirigents del PSOE després del 23-J, les ministres María Jesús Montero i Isabel Rodríguez han coincidit que hi ha una majoria progressista i que la negociació amb la formació de Carles Puigdemont no pot sortir del "marc constitucional", informa Ot Serra.
Malgrat les fissures en l'estratègia del PP, de moment els principals quadres del partit no posen en dubte el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo. No és el moment perquè Isabel Díaz Ayuso faci un pas que el seu entorn també nega que vulgui fer ara, malgrat les paraules d'Esperanza Aguirre d'aquest mateix dimarts. L'expresidenta madrilenya ha carregat contra l'estratègia de Feijóo de voler pactar abans amb el PSOE que amb Vox i ha deixat anar que Ayuso hauria de fer un pas endavant.
