LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
Política 23/11/2018

L’enganxada amb Rufián, l’última taca a l’expedient de Borrell

ERC demana la dimissió del ministre, que acumula polèmiques des que va assumir Exteriors

Laia Forès / Marc Toro
5 min
El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, sortint dimecres  de l’hemicicle del Congrés dels Diputats

Madrid / BarcelonaJosep Borrell ha mantingut un perfil baix des de l’incident de dimecres al Congrés. El ministre d’Afers Exteriors no només va utilitzar expressions molt dures contra Gabriel Rufián sinó que va acusar un altre diputat d’ERC, Jordi Salvador, d’haver-li escopit en ple hemicicle. Les imatges demostren que no hi va haver escopinada i, davant d’aquesta evidència, Borrell ha preferit fugir del focus mediàtic. Ahir li van ploure moltes crítiques i va rebre poques mostres de suport. Una ensopegada més del ministre, que, entre el cas Abengoa i els seus nombrosos estirabots i accions contra el Procés, se situa una vegada rere l’altra al centre de la polèmica.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Salvador, que dimecres havia guardat silenci, ahir va carregar contra Borrell, a qui va acusar de mentir i d’actuar amb “mala fe” i “com un jugador futbol que simula una acció que no ha passat”. El diputat d’ERC li va exigir que demani disculpes “per haver-lo posat a la diana”, però el ministre no ho va fer, segons van confirmar fonts republicanes. Diversos diputats del PSOE, en canvi, van enviar missatges a Salvador en què admetien que no li havia escopit, segons va assegurar ell mateix i tal com ho va traslladar ahir en una reunió a la presidenta del Congrés, Ana Pastor. I van coincidir en la necessitat de rebaixar la tensió a l’hemicicle, un fet que preocupa el govern espanyol. Pocs socialistes, de fet, van donar suport públicament a Borrell. Ahir amb prou feines algun dirigent, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. I si bé el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va mostrar públicament dimecres la seva solidaritat amb el ministre, també va criticar els insults al Congrés.

Moments abans, Borrell li havia dit a Rufián que les seves paraules eren “fems i serradures”. El republicà, prèviament, havia carregat durament contra el ministre: “Vostè és el ministre més indigne de la història de la democràcia”, li va etzibar. Que Sánchez els posés al mateix nivell, però, va ser motiu de crítica fins i tot de membres del PP. Rufián, amb tot, ahir va demanar a Borrell que dimiteixi. “Ja hauria d’haver dimitit fa temps, d’ençà que es comporta com un hooligan de Societat Civil”, va dir, insistint en un dels retrets que el dia abans ja li havia fet a l’hemicicle.

Les declaracions del socialista, que fa un any cridava a “desinfectar” una Catalunya “malalta” per l’independentisme, se li han girat sovint en contra des que és ministre. En una entrevista a la BBC al setembre, i contra tot pronòstic, va arribar a afirmar que “personalment” és partidari de la llibertat provisional dels presos polítics i que Catalunya és una “nació”. Declaracions fruit de la pressió de l’entrevistador del programa Hardtalk ique després va córrer a matisar, remarcant el respecte a la independència judicial i assegurant que es referia a nació “cultural”, sense dret a l’autodeterminació. Però la controvèrsia que allò va suposar, amb dures crítiques de PP i Cs al govern espanyol, va ser menor al costat de la que l’esperava un mes després.

A principis d’octubre la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va fer pública una sanció contra ell per haver venut accions d’Abengoa a partir d’informació privilegiada. Borrell va admetre que havia ordenat la venda de títols, però no que hagués actuat amb la informació de què disposava com a conseller de la multinacional espanyola. Va acabar renunciant, això sí, a recórrer la multa per no haver de presentar el recurs davant del govern espanyol. Aquella mateixa setmana va redoblar la seva habitual tensió amb l’independentisme. Mentre assegurava que, per molta “bravata” que fessin, ERC i el PDECat acabarien aprovant els pressupostos de l’Estat, retirava l’estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya per les crítiques a la repressió espanyola del president del Parlament flamenc, Jan Peumans. I no només això: també va forçar Grècia a cessar el seu cònsol honorari a Barcelona per haver-se posat una samarreta amb l’estelada en l’última Diada. Tot un seguit d’accions en què precisament Rufián hi va veure aleshores intents de “no parlar d’Abengoa”.

Del que sí que s’ha parlat últimament és de la seva gestió en les negociacions del Brexit. L’únic que reclamava Espanya des d’un primer moment és que l’acord de divorci entre la UE i el Regne Unit deixés clar que l’Estat tindria veu i vot a l’hora de negociar la relació amb Gibraltar quan el Regne Unit ja no formés part de la UE. A última hora, el paràgraf de l’acord entre Brussel·les i Londres que especificava el protagonisme d’Espanya ha desaparegut del text de l’acord i ha quedat en l’aire el paper que tindrà Madrid en les futures negociacions amb Gibraltar. És un fracàs de la diplomàcia espanyola, i ahir el diputat del PP José Ramón García atribuïa la situació a la “pèssima gestió” de Borrell, que aquesta setmana també ha sigut censurat per la premsa britànica per haver afirmat que “el Regne Unit se separarà abans que el Regne d’Espanya”.

Un perfil rellevant a la Moncloa

El govern espanyol manté per ara plena confiança en Borrell, tot i les polèmiques. Des de la Moncloa asseguren que l’única “preocupació” és pel clima de tensió que es va viure dimecres al Congrés, si bé altres fonts socialistes admeten que el to i l’estil del ministre no ajuden a afermar el clima de distensió i diàleg que es proposa Sánchez. Una crítica a la qual també s’agafa l’independentisme, que fins i tot ha arribat a afirmar que les accions del ministre contribueixen al ja gairebé definitiu no als pressupostos de l’Estat.

Segons publicava fa poc El País, Sánchez estaria pensant a posar Borrell de cap de llista del PSOE a les europees del maig, un fet que es podria interpretar com un gest cap al sobiranisme perquè l’obligaria a deixar l’executiu. Si bé fonts socialistes confirmen que hi ha rumors sobre una possible candidatura europea del ministre, també deixen clar que no hi ha res tancat i recorden que, més enllà dels possibles efectes negatius sobre el diàleg, la presència al govern espanyol d’un perfil tan dur contra el Procés serveix d’escut al PSOE quan PP, Cs i Vox l’acusen de pactar amb l’independentisme.

El Congrés torna a reprovar Delgado

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va ser reprovada ahir al Congrés de Diputats per segona vegada. Aquest cop va ser per la seva gestió al capdavant del ministeri. El diputat del PP Jordi Roca va defensar la moció per reprovar Delgado per “haver instat” l’Advocacia de l’Estat, segons defensava Roca, a descartar el delicte de rebel·lió dels presos polítics. La moció va comptar amb el suport de Ciutadans, la UPN i el Fòrum Astúries, i amb l’abstenció d’ERC i EH Bildu, clau per aprovar-la.

stats