ERC-Junts: divorci a la catalana

Barcelona"Així no podem continuar". Aquesta frase, pronunciada tant en públic per Junts com en privat per ERC des de fa molt de temps, és el que explica tot el que ha passat. En efecte, tothom sabia que així no es podia continuar, de manera que l'únic que quedava per establir era el guió del desenllaç, la cadena d'esdeveniments que acabaria desembocant en un divorci a la catalana, és a dir, sense que ningú assumeixi la responsabilitat final del trencament. La culpa sempre és de l'altre. I la pilota va passant d'una teulada a l'altra.

Fins ara el principal obstacle per al divorci era el temor d'ERC a quedar en un govern en minoria i en mans del PSC. Però les darreres setmanes han operat un canvi de paradigma entre els republicans, que cada cop s'han anat convencent que aquest escenari potser no era l'ideal, però era millor que la toxicitat de la situació actual, i sobretot era molt pitjor per als socis de Junts, profundament dividits sobre aquesta qüestió. És llavors quan, davant les demandes de Jordi Turull perquè l'ajudin a mantenir Junts dins del Govern, decideixen primer apartar-se, i després, a poc a poc i de forma subtil, anar empenyent Junts cap a fora de l'executiu. En realitat no calia, ja que entre les bases de Junts ja estava guanyant pes la possibilitat de sortir del Govern, una opció defensada tant per Carles Puigdemont com per Laura Borràs davant la desesperació de Turull i els seus.

Gest d'autoritat

Amb aquest desenllaç previsible, ERC decideix anticipar-se. Per què? Doncs perquè decideixen que Pere Aragonès necessita un gest d'autoritat que el projecti davant de la ciutadania com un autèntic líder. Des d'aquest punt de vista, Jordi Puigneró ha estat només una víctima propiciatòria, i la qüestió de confiança, l'excusa formal. Posats a quedar-se sols, millor fer-ho donant un cop de puny damunt la taula i trencar així amb la imatge d'Aragonès com un president correcte però innocu, incapaç de tacar-se les mans de sang i ensenyar les dents. Un president demostra que ho és quan aplica alguna de les facultats que li són pròpies, com és la de nomenar i cessar consellers. Això ha sigut així sempre.

I ara què? Doncs dins de Junts els que defensaven la permanència al Govern tenen avui menys arguments que ahir. I molta menys força. La consulta a la militància prevista per a la setmana vinent ja té un resultat cantat. La incògnita ara és saber si ERC, que està jugant amb sadisme amb Junts, encara furgarà una mica més en la divisió interna fent alguna mena d'oferta per donar esperances als consellers i evitar així una majoria búlgara a favor de sortir. Aquest divorci, recordem-ho, no serà en cap cas pacífic i civilitzat, sinó que cada part li desitja el pitjor a l'altra. I així com ERC busca la implosió de Junts, aquests perseguiran el fracàs dels republicans al Govern.