Sánchez atura la dreta i haurà de decidir quina Espanya vol

BarcelonaLa història electoral està plena de victòries amargues i derrotes dolces i la d’ahir encarà està per definir per a alguns protagonistes. Probablement no en tindrem la lectura definitiva fins a les eleccions municipals i autonòmiques del 25 de maig. Només aleshores Pedro Sánchez respondrà amb claredat a la gran pregunta de la campanya. Aleshores haurà de decidir si forma govern amb Ciutadans, malgrat les pèssimes relacions amb Rivera, com li han transmès les grans empreses de l’Ibex, o forma un govern d’esquerres amb Podem, tal com ha anat insinuant al final de la campanya. Serà aleshores quan haurà de decidir quina relació gosa mantenir amb els sobiranistes bascos i especialment amb els catalans, i finalment quina idea d’Espanya està decidit a portar a terme.

El més rellevant és, d’entrada, que Pedro Sánchez ha guanyat les eleccions i que la dreta, atomitzada, és avui un camp de batalla que en conjunt retrocedeix posicions. Ciutadans ha aconseguit créixer a costa de Catalunya, on només ha mantingut resultats, però des d’on s’ha catapultat a l’Espanya unitarista com una força capaç d’agafar el relleu a un PP que no només va sortir del govern per corrupció, sinó que ha viscut amb Pablo Casado una esmena a la totalitat de la política catalana de Rajoy i s’ha mostrat completament permeable a l’agenda imposada per la ultradreta de Vox. Casado ha perdut quatre milions de vots que han anat en múltiples direccions, no només cap a la ultradreta, sinó també cap al PSOE.

A Catalunya, la histriònica opció de Cayetana Álvarez de Toledo ha sigut un fracàs, amb la pèrdua de cinc diputats. A Catalunya ha quedat en evidència especialment la debacle de l’opció estratègica de Casado. Vox s’ha alimentat d’aquells que volien fagocitar-los i ha passat de 40.000 vots a dos milions i mig, com ahir a la nit recordava Santiago Abascal. Ells són els guanyadors absoluts de la jornada i la seva arrribada al Congrés dels diputats amb 24 escons retorna el neofranquisme a la política espanyola. La ultradreta ha arribat per quedar-se, com ho ha fet a bona part d’Europa i, a diferència d’altres països, ho ha fet sense resistència de la dreta tradicional, que li ha permès imposar l’agenda i li ha ofert acords de coalició que li donen respectabilitat.

Pedro Sánchez és el gran guanyador, però haurà de decidir quina Espanya vol. Quina idea d’Espanya té. Un cop més, Catalunya ha mostrat la seva personalitat política amb uns resultats que mostren la resistència del sobiranisme en el pitjor moment, amb els seus líders a la presó i l’exili. La victòria d’ERC avala la seva estratègia, marcada des de la presó pel seu cap de llista, Oriol Junqueras, que avui tornarà al banc dels acusats al Tribunal Suprem i haurà vist la seva primera victòria a Catalunya des d’una cel·la.

El sobiranisme ha guanyat les eleccions amb ERC, i JxCat ha resistit en condicions molt complexes, amb el cap de llista a la presó i el líder del moviment a l’exili. El sobiranisme ha emès un missatge de perseverança augmentant la seva presència al Congrés i amb un 54% de vots dels catalans a favor del referèndum i més del 75% expressant-se a favor del diàleg. El missatge de Catalunya és clar a favor d’una política d’esquerres, de diàleg i de referèndum. Ara caldrà veure si Pedro Sánchez està disposat a escoltar-lo. Ahir a la nit els seus votants l’hi van dir ben clar: “ Con Rivera, no! ” i “ No pasarán! ”