El primer estiu en llibertat: dos mesos de l'indult als presos polítics

2 min

Els presos polítics sortint de la presó, indultats. Quique García / EFE

BarcelonaAquest dilluns ha fet dos mesos des que el govern espanyol va signar l'indult als nou presos polítics del Procés. Seixanta dies que els han permès viure el primer estiu en llibertat en quatre anys. Han viatjat a l'estranger, han desconnectat amb les famílies, han gaudit de platja i la muntanya i, en definitiva, han pogut triar unes vacances normals, les que els van ser privades amb la presó preventiva i la sentència del Tribunal Suprem. Queden pendents de resolució els nombrosos recursos que entitats i partits unionistes han presentat contra la mesura de gràcia, i aquest no deixa de ser un factor de preocupació ara que han reprès les seves vides.

Dolors Bassa, en una imatge d'arxiu. sílvia jardí / acn

Dolors Bassa: “No em puc jubilar ni tornar a fer de mestra”

L’exconsellera de Treball Dolors Bassa està de vacances, però al setembre es reincorporarà a l’equip tècnic de la Fundació Hospital-Asil de Pobres i Malalts de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El seu pla era jubilar-se, però es troba que, malgrat comptar amb 40 anys treballats, no pot fer-ho: “He perdut tres anys de cotització a la presó”. Tampoc pot treballar com a mestra, la seva professió, a causa de la inhabilitació de la sentència del Tribunal Suprem, que els indults no han anul·lat. Bassa va dedicar el mes de juliol a assistir a “tots els actes” en què la convidaven, en un gest per “agrair el suport” rebut mentre era a la presó. Però l’agost l’ha invertit en la família i les amistats i ha fet vacances al Maestrat. Admet que els records de la vida a la presó encara li són molt presents: “Divendres vaig anar a un concert de la Sara Baras i no vaig poder evitar pensar en la presó, quan sentia els gitanos fent un cante”. Manté el contacte amb les internes de Puig de les Basses: “Els envio cartes amb les revistes de la setmana i roba”. A la presó feia ioga i pilates, un hàbit que manté, fins i tot a la platja: “Vaig a la de l’Estartit quan surt el sol". També preveu acabar el màster en filosofia que va començar durant el seu empresonament, i escriure un llibre sobre moviments socials a Girona.

Jordi Sànchez, durant una entrevista FRANCESC MELCION

Jordi Sànchez: “Tinc l’hora de despertar molt abans pel soroll”

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, remarca que la “sensació d’haver recuperat la llibertat” se li fa present dia a dia, en les decisions més quotidianes: “En voler fer alguna cosa i poder-la fer. Tenir el pensament, i poder-ho fer”. Ha fet vacances a Menorca i a l’interior del país amb la família. Ha pogut recuperar el seu hobby de fer ciclisme al Baix Empordà, on disposa d’una casa, i té el propòsit de “reservar un temps per a la lectura”, ja que admet que des que ha sortit de la presó llegeix i escriu menys. No ha tingut cap problema, diu, en desfer-se de les estrictes rutines de la presó, però sí que li està costant dormir. “Tinc la meva hora de despertar molt anterior fins i tot a la que tenia a la presó”, explica, i recorda que a Lledoners “tot era molt tranquil” i ara el soroll l’acaba despertant abans d’hora. Encara ha de tornar a la presó a “buscar algunes pertinences i veure algunes persones al locutori”. De cara al setembre, a més, preveu acabar de tancar el recurs contra la sentència de l’1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans. Encara no ha decidit com reenfocarà la seva vida laboral. De moment treballa per al partit sense remuneració.

Josep Rull, en una fotografia d'arxiu. Wayra Ficapal

Josep Rull: “Vaig anar a veure el grup de teatre de la presó”

El dia abans d’atendre l’ARA, l’exconseller Josep Rull era a Port Aventura: “Feia molt que no feia vacances, tampoc quan era conseller”. Aquestes setmanes, explica, s’ha bolcat a “recuperar els espais familiars”. “No és tan fàcil, especialment amb els nens", explica: “El petit tenia tres anys quan vaig entrar a la presó”. Tot i que amb els tercers graus els anava veient, ara s’ha reincorporat “de ple” a la rutina familiar, i és a això al que ha dedicat bona part de les seves energies. També ha assistit a diferents actes per presentar el seu llibre, '1 dia d’octubre i 2 poemes: quan l’esperança venç la por', on ha aprofitat per llançar “un missatge d’esperança”: que el presidi “haurà valgut la pena per preservar el que va ser l’1-O”. Ha tornat a la presó a buscar alguns paquets: “La sensació, a l'entrar, va ser molt diferent”. A més, el 15 de juliol passat va ser a Sant Martí de Tous per veure una obra, concretament la que representava el seu grup de teatre de Lledoners. “En l’obra explicàvem quina màscara utilitzaríem per afrontar la vida”, explica: “Va ser una representació increïble”. Li va servir, a més, per aconseguir “alguns telèfons” d'excompanys. El pròxim 1 de setembre tornarà a treballar a la Mútua de Terrassa.

Jordi Turull: “És un estiu radicalment diferent”

L’exconseller de Presidència Jordi Turull no ha buscat fer “res d’extraordinari ni cap viatge” aquest estiu, senzillament perquè “ser a l’agost fora de la presó en família ho trobes directament extraordinari, en cada petit moment i trobada o activitat”. Sense haver fet res fora del comú, doncs, assegura que aquest “és un estiu radicalment diferent”. Després d’haver protagonitzat la Travessa per la Llibertat –del 10 al 24 de juliol–, Turull ha estat a Parets del Vallès i Josa de Cadí amb la seva dona, les seves filles i la seva mare. A partir de l’1 de setembre reprendrà la seva feina com a advocat, i també vol “participar” allà on “pugui ser útil en l’objectiu polític de culminar el que vam començar l’1 d’Octubre”. Manté el contacte amb alguns presos: “Miro d’ajudar en el que puc”. Encara ha d’anar a buscar dues caixes a la presó, però encara no hi ha tornat: “Volia esperar la resolució dels recursos sobre els indults… però ho hauré de fer abans”.

Raül Romeva durant una entrevista amb l'ACN. ACN

Raül Romeva: Un agost per tornar a nedar a mar obert

Una de les passions de l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva és la natació a mar obert. Després d’anys sense vacances, aquest estiu ha pogut reprendre aquest esport a Menorca, on té una casa, expliquen des del seu entorn. Tot i que les primeres setmanes que va estar en llibertat es va dedicar a arrencar el nou projecte com a vicesecretari general de prospectiva i agenda 2030 d’ERC, també es va reservar unes setmanes per fer aquesta escapada amb la família. No té previst tornar per visitar la presó de Lledoners ara mateix, però sí reflexionar-hi: treballa en un poemari que va escriure durant el presidi i també en un llibre sobre el model penitenciari. A més, també ha d’escriure una tesi doctoral sobre ciències de l’educació i de l’esport, que també tractarà dels centres penitenciaris.

L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn. ACN

Joaquim Forn: “He rebut trucades d’alguns presos”

“Tenia previst demanar tres dies de permís a l’agost per anar a Cadaqués, però ara s’han convertit en quinze dies”. L’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, exemplifica amb aquest canvi de plans tot el que ha comportat poder accedir als indults abans de l’estiu. De vacances, ha prioritzat la família i els amics, tot i que també ha participat en alguns actes –per exemple, a la Universitat Catalana d’Estiu–. També va fer una travessa de tres dies a la muntanya. Encara que té “coses per recollir a la presó”, no té previst anar-hi fins al setembre, tot i que ha “rebut trucades d’alguns dels presos”, tant de Lledoners com “algun de Madrid”.

Oriol Junqueras: “Surts de casa sense claus, cartera ni mòbil”

El president d’ERC, Oriol Junqueras, assegura que no li ha costat gens, trencar amb les rutines de la presó. “Ens hem adaptat molt fàcilment”, diu. Això sí, sovint ha sortit de casa “sense claus ni cartera ni mòbil” i ha hagut de tornar enrere: ha perdut l’acte gairebé reflex d’agafar aquestes tres coses –que a la presó no s’han de portar– abans de marxar. Com la resta de presos polítics, ha invertit molt temps en la família, amb la qual ha visitat nombrosos municipis catalans: “He estat molt amb els nens i he aprofitat per explicar-los històries, aventures”. Però no ha deixat de banda l’agenda política i, de fet, a més de viatges a Bèlgica i Suïssa per retrobar-se amb companys –un d’ells també el va aprofitar per visitar el país– i el seu pas per Estrasburg, on es va reunir amb representants del Parlament Europeu, va ser a Galícia i ha fet visites a barris de l’Hospitalet, Poblenou, Vic, Amposta i Tortosa. L’activitat política i familiar han mantingut la seva agenda plena. Junqueras es dedicarà professionalment al partit i no tornarà al campus universitari de la FUB a Manresa, per a la qual treballava en tercer grau.

Carme Forcadell, en una imatge d'arxiu. ACN

Carme Forcadell: “En llibertat, però no sabem si permanent”

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, creu que el primer mes des de la concessió dels indults va ser “d’adaptació”: la llibertat també suposa un canvi, encara que “sigui més fàcil adaptar-te a fora que a dins”. Per exemple, li costa dormir. “Quan ets a la presó estàs tancada, i jo sempre patia que no es calés foc o passés alguna cosa, perquè no podria sortir, i em despertava molt a la nit”, recorda. Ara li continua passant, tot i que després pensa: “No, soc a casa”. Ella ja està jubilada. Com la resta de presos polítics, s’ha centrat en “passar el màxim de temps amb la família”, encara que és “impossible” recuperar els moments perduts. Va haver de tornar un dia a la presó, per retornar un llibre que s’havia emportat de la biblioteca per error: “També vaig portar joguines i coses dels meus nets a la presó”. Es mostra prudent. “Estem en llibertat, però tenim una espasa de Dàmocles a sobre”, considera: “No sabem si serà permanent o no”. A partir del setembre vol impulsar iniciatives en favor dels drets de les dones, i especialment per millorar la seva vida als centres penitenciaris. “De la presó he sortit més feminista”, puntualiza: “Cal molta feina”.

Jordi Cuixart: “Seguim fent d’activistes”

“Seguim fent d’activistes”, assegura Jordi Cuixart, que admet que la feina com a president d’Òmnium Cultural no li ha “permès gaire” agafar-se l’“agost amb tranquil·litat”. Passa aquests dies amb la família a les Garrigues, tot i que va baixant a Barcelona per fer-se càrrec de la seva empresa. El que sí que està fent, diu, és passar moltes estones amb els seus fills, els quals considera els principals damnificats de la sentència del Tribunal Suprem: “Vaig poder seguir exercint de president d’Òmnium, però no de pare”. Aquests mesos ha anat coneixent que hi ha “molta gent que ha viscut l'empresonament i viu l’exili amb molt de dolor”: “És necessària una llei d’amnistia, però també una reparació emocional”. El que més gaudeix després d’haver passat per la presó és “estar en contacte amb la natura”: “Poder veure l’horitzó, que no s’acaba, la immensitat de la mar, poder fer reunions sense haver de mirar el rellotge”. Coses que, considera, són “molt bàsiques”: “Una bona companyia, una bona sobretaula, i no gaire més”.