Falsedat: el delicte que impulsa la Fiscalia a demanar penes màximes contra Borràs

BarcelonaLa Fiscalia ha demanat per a la líder de JxCat, Laura Borràs, la pena de presó màxima prevista en el delicte de falsedat documental al Codi Penal, sis anys, a més d'afegir-hi els 21 d'inhabilitació. També se l'acusa de prevaricació –el ministeri públic li demana 144.000 euros de multa–, però de la falsedat documental deriva el càstig més gran que afronta la presidenta suspesa del Parlament en el cas sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Diversos experts consultats per l'ARA han destacat que la decisió de la Fiscalia pot estar motivada per la quantitat de documents que presumptament s'haurien falsificat en l'adjudicació de contractes. A més, apunten que els delictes que se li imputen també estan relacionats amb dos articles més del Codi Penal que estableixen que la infracció hauria estat continuada, cosa que agreuja la petició de penes.

El catedràtic de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit, considera que la pena que es demana a Borràs és "molt alta, tenint en compte que no hi ha malversació", però recorda que "una altra cosa és el que finalment decidirà el jutge". La clau de volta és el delicte de falsedat, perquè per prevaricació no s'estableixen penes de presó, només d'inhabilitació per a càrrecs públics. L'advocat penalista Miguel Capuz assenyala per la seva banda que el delicte de falsedat documental té "una pena alta al Codi Penal espanyol": "La Fiscalia entén que aquests divuit contractes [cadascun amb dos pressupostos] mereixen el màxim càstig". A més, l'article 74 del Codi Penal que esmenta la Fiscalia en l'acusació a Borràs d'un delicte o falta continuada estableix que, quan es produeix respecte a la "infracció més greu" de la pena, s'ha d'imposar la pena sobre el delicte [falsedat documental] en la seva meitat superior": per tant, en el rang més elevat de la sanció.

Tot i això, per a Capuz el judici "no és diferent" d'altres de relacionats amb l'administració pública, que només es diferencien, creu, en el fet que no són "mediàtics". Hi coincideix el catedràtic de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Queralt, que considera que la falsedat documental està "molt castigada" per la legislació de l'Estat: segons el seu parer, "massa". Amb tot, diu que els delictes d'aquesta índole són "els típics de l'administració pública" i assenyala, a més, que és habitual que l'acusació encara hi apreciï més delictes: "Des del punt de vista de la tècnica jurídica, i a banda del judici mediàtic i l'ús polític que els uns i els altres han pogut fer del cas, no veig el procediment extraordinari".

La rebaixa als altres dos acusats, un procediment habitual

Capuz recorda un cas recent en què es van repetir les acusacions per alguns delictes [prevaricació i falsedat documental], encara que s'hi afegia un delicte més greu a l'equació, el de suborn. Es tracta de la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona el 9 de setembre i per la qual hi va haver disset condemnats a entre mig any i més de tres anys i mig de presó per una trama de pisos turístics al districte de Ciutat Vella de Barcelona. En aquell cas, a més, una bona part dels acusats van arribar a un pacte amb la Fiscalia per confessar els fets a canvi d'una rebaixa significativa de les penes: "Es va passar d'una petició de fins a 20 anys a 2, a canvi que els condemnats reconeguessin els fets". Els experts consultats confirmen que aquesta mena de pactes també són força habituals.