La fiscalia demana imputar l'últim director dels Mossos i l'ex secretari general d'Interior

BarcelonaLa Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat a la magistrada Carmen Lamela, instructora de la causa en què són investigats l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, que citi com a investigats l'últim director de la policia catalana abans del 155, Pere Soler, i l'ex secretari general d’Interior, Cèsar Puig, tots dos cessats per decisió del govern espanyol.

Segons el fiscal, tant Soler com Puig van tenir una "actuació decisiva" per fer realitat el referèndum de l'1-O. Per aquest motiu, demana a Lamela que els citi a declarar en qualitat d’investigats "en salvaguarda dels seus drets", i "sense perjudici" de demanar la investigació sobre més persones en el futur. La fiscalia també demana que s’incorpori a la causa la declaració que Josep María Jové va fer davant el jutjat 13 de Barcelona, així com la documentació relacionada amb els escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu del departament d’Economia i sobre el referèndum.

El ministeri públic també ha sol·licitat a Lamela que declari complexa la causa contra Trapero i Laplana. Si la magistrada ho accepta, això suposaria ampliar el termini d'instrucció normal fins als 18 mesos. Ahir mateix, l'òrgan va fer la mateixa petició a Llarena respecte a la causa de l'1 d'octubre.

La declaració de la causa com a complexa implica que la investigació es pot allargar un any més. En un escrit de 30 pàgines, la fiscalia justifica la petició pel fet que "es pot parlar de nombrosos fets punibles, amb nombroses implicacions personals i que requereixen l’examen de documentació abundant".

Pel que fa a Pere Soler i Cèsar Puig, la fiscalia insisteix que els líders independentistes van actuar de manera organitzada i posa en dubte la versió dels Mossos respecte a les seves actuacions per frenar el referèndum. Segons el fiscal, tant el director dels Mossos com el major Trapero "es van veure amb l’obligació de transmetre la sensació" que acatarien les ordres d'impedir el referèndum "quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho".

Per contra, segons el fiscal, "la seva col·laboració [dels Mossos] amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació". En aquesta línia, recull un seguit d’exemples de la suposada "inacció" dels Mossos i de "l’actitud passiva" dels agents malgrat la "resistència activa" dels votants de l’1-O i de les persones que protegien les aules. En aquest relat, el fiscal recull les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola en cadascun dels punts on van intervenir.

"Col·laboració real i efectiva"

Segons el fiscal, no només hi va haver “inacció”, sinó també actes de “col·laboració real i efectiva” dels Mossos amb el referèndum, pel que fa “tant a l’obstrucció de l’actuació dels membres del CNP com a la seva connivència amb els responsables de les meses electorals”. Segons la fiscalia, aquests fets “només poden ser, com s’ha dit, conseqüència d’una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d’Esquadra i dels responsables de la conselleria d’Interior de la Generalitat”.