La Fiscalia rebaixa a 10 anys per sedició l'acusació contra Trapero i obre la porta perquè sigui només per desobediència

La petició inicial era d'11 per rebel·lió, però ara s'adapta a la sentència del Suprem

La Fiscalia formalitza el canvi de criteri al judici de Josep Lluís Trapero. Seguint la sentència del Tribunal Suprem, el ministeri públic ha comunicat aquest dilluns que rebaixa l'acusació de rebel·lió a sedició, però la petició de penes per al major, l'ex director general Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig només es veu reduïda d'11 a 10 anys de presó i inhabilitació absoluta. En la represa de la vista oral a l'Audiència Nacional, després que hagués quedat en suspens pel coronavirus, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha anunciat també una modificació important: l'alternativa d'una condemna per desobediència, que no implica presó. En aquest supòsit, la Fiscalia reclama un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig i una multa de 60.000 euros. Per a la intendent Teresa Laplana demanava quatre anys de presó per sedició el 20-S i es manté. En el seu cas, l'alternativa de la desobediència quedaria en un any d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.

La Fiscalia donarà l’opció de sedició o desobediència per a Trapero

La caiguda de la rebel·lió es donava per feta, tot i que en la primera sessió de la vista oral els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira van advertir que el moment processal per modificar les conclusions era durant la presentació de les conclusions, de manera que van plantejar el judici igualment des de la perspectiva inicial. La novetat és la proposta subsidiària de la desobediència en cas que el tribunal no vegi provada la sedició. La desobediència requereix una negativa "oberta" al compliment de les resolucions judicials, cosa que és difícilment atribuïble a Trapero perquè sempre va manifestar la voluntat d'aturar el referèndum. 

Això va quedar acreditat en la reunió que la cúpula del cos va mantenir amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn al Palau de la Generalitat el 28 de setembre. En l'escrit de conclusions definitives la Fiscalia recorda que el Suprem en la sentència inclou aquesta trobada, en la qual Trapero va demanar al Govern que suspengués el referèndum. El ministeri públic només ho cita però manté un relat inalterable sobre la seva participació: hi va haver una estratègia concertada per fer la independència, amb els Mossos com una pota fonamental, amb l'única diferència que la violència ja no és un element estructural. La Fiscalia parla de la "congregació tumultuària" en una ocasió i "d'enfrontament físics" per "impedir l'execució de les resolucions judicials".

El Suprem alinea els Mossos amb el Govern pel paper de Forn

Les referències a la violència del 20-S i l’1-O que el ministeri públic feia en el seu escrit de conclusions provisionals desapareixen en el de conclusions definitives: al 20-S ja no s’utilitzen adjectius per parlar dels danys als vehicles Patrol de la Guàrdia Civil i les expressions com "massa" o "tumult" per definir la concentració davant la conselleria d’Economia han quedat relegades a la mínima expressió. La descripció de la sortida de la secretària judicial del jutjat 13 de l’edifici és breu i sense qualificatius, i no hi ha ni una sola referència al suposat intent dels manifestants d’esbotzar la porta de la conselleria, un dels recursos insistents de la Fiscalia al Suprem. 

El mateix passa amb l’1-O. Els fets es donen per sabuts pel relat de la sentència del Procés i l’escrit de la Fiscalia es limita a abundar en el dispositiu dels Mossos, amb la idea que es va dissenyar un operatiu "deliberadament ineficaç" per "facilitar" la votació. És bàsicament el referèndum el que porta els fiscals a sostenir que Trapero, Puig i Soler "van realitzar actes a favor del procés secessionista". En el cas del major dels Mossos, que va "dissenyar uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents dels Mossos poguessin complir amb les instruccions donades pel ministeri fiscal, així com amb les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Una estratègia que en tot moment la Fiscalia considera que estava "avalada" per Soler i Puig. En definitiva, el ministeri públic considera que Trapero, Puig i Soler tenien un "rol funcional en l'estratègia" i que van contribuir "de manera decisiva perquè els Mossos es posessin al servei del pla secessionista". 

En aquesta línia, la Fiscalia assegura que les pautes d'actuació estaven orientades a "facilitar" l'1-O perquè eren "deliberadament ineficaces" per aturar la votació. El sistema de comunicacions "complex i inoperatiu" perquè els binomis d'agents als col·legis demanessin ajuda és una demostració, segons el ministeri públic, que els Mossos no es van coordinar amb les forces estatals. Encara va més enllà i subratlla que la policia catalana va fer "vigilàncies" i "seguiments" a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, arribant fins al punt de produir-se enfrontaments físics entre els uns i els altres en algun lloc de votació. A més, la publicació de les pautes d'actuació dos dies abans del referèndum va permetre que els votants "que van usurpar els col·legis poguessin preveure què farien i frustrar-ho". 

Trapero en tot moment va defensar al judici el mètode de la mediació i el manteniment de la "convivència ciutadana", i va recordar que la jutge del TSJC Mercedes Armas així ho va receptar en la reunió que va mantenir amb els responsables policials quan els va fer entrega de la interlocutòria. El ministeri públic hi passa de puntetes i s'agafa, de nou, al que ja va deixar escrit el Suprem en la sentència del 14 d'octubre passat. Segons el tribunal presidit per Manuel Marchena "només un biaix malintencionat per dissimular la verdadera voluntat obstruccionista" podria donar a aquest incís de la magistrada un significat orientat a "fer inoperativa la finalitat imposada per l'ordre judicial", que era impedir el referèndum.  

Els canvis a la conselleria previs a l'1-O, claus

Els moviments a la conselleria previs al referèndum són per a la Fiscalia una prova per vincular els acusats amb el pla, i torna a citar la sentència del Suprem: "Per assegurar-se que la policia autonòmica, en cas de complir la legalitat vigent, no frustrés la realització del referèndum, a mitjans de juliol del 2017 es va procedir a la substitució de Jordi Jané per Joaquim Forn, perquè donés suport sense reserves la celebració del referèndum". L'arribada de Forn va continuar amb la dimissió de l'ex director general dels Mossos Albert Batlle i el nomenament de Soler, però Puig ja ostentava el càrrec de secretari general des del 2015.

En aquest sentit, la Fiscalia parla d'una relació "inequívoca" dels acusats amb els responsables de l'independentisme. En el cas de Puig, aquesta relació es limita a uns correus que va enviar a l'ex secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, en què avisava de l'actuació de la Guàrdia Civil a la nau d'Unipost de Terrassa el 19 de setembre, on va intervenir sobres i cartes amb la designació com a membres de les meses electorals. Al llarg de l'escrit Puig torna a aparèixer com a receptor d'una proposta de Soler de querellar-se contra el fiscal del TSJC, a la qual l'ex secretari general del departament s'oposava rotundament, tal com també va declarar durant el judici. El ministeri públic li atribueix haver "avalat" el pla d'actuació de Mossos "dins les seves responsabilitats" i ignora que el càrrec de secretari general d'Interior no forma part de l'organigrama dels Mossos.  

Pel que fa a Trapero, una de les qüestions més repetides al llarg del judici i que la Fiscalia va preguntar amb més interès té a veure amb el fet que el major remetés a Forn les instruccions que el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anava dictant. Trapero es va defensar dient que la relació de confiança amb els superiors polítics ho justificava, però per al ministeri públic és un element de la possible connivència. 

Trapero reclama l'absolució

Les defenses i els acusats han escoltat les conclusions definitives de la Fiscalia des de l'Audiència de Barcelona per videoconferència i, en una sessió molt breu, han demanat donar-hi resposta la setmana vinent amb l'exposició dels informes finals, tal com ja estava previst en el calendari. Amb tot, l'advocada de Trapero, Olga Tubau, ha ratificat que en reclamava l'absolució quan la jutge li ha preguntat si volia anunciar les seves conclusions. La sessió ha començat amb retard perquè Laplana ha tingut problemes per accedir a l'Audiència de Barcelona: com que el tribunal l'havia dispensat d'acudir a les sessions fins a la de l'últim torn de paraula s'ha trobat que no estava "autoritzada", però quan ha ensenyat les credencials se li ha permès el pas. Segons fonts de l'Audiència Nacional, el retard també s'ha degut a l'absència de l'advocat de Soler, Cristóbal Martell, que finalment no hi ha assistit.