La fiscalia, sobre la repressió de l'1-O: "De cap manera es pot parlar de violència greu i generalitzada"

El fiscal Juan Carlos Padín justifica la repressió del referèndum i diu que els ferits eren un 0,037% dels votants

El fiscal Juan Carlos Padín considera que la denúncia del Govern per "actuacions violentes i desproporcionades" en la repressió de l'1-O té un "caràcter general, indiscriminat i inconcret". Segons Padín, "de cap manera es pot parlar de violència greu i generalitzada" i la denúncia del Govern "pretén posar el focus en la presumpta violència" dels cossos policials espanyols "per deixar en la penombra" el "greu comportament" dels membres de l'executiu que "no van dubtar a cridar els ciutadans a desobeir i enfrontar-se a les ordres del Tribunal Constitucional". El ministeri públic s'oposa a investigar l'actuació global dels dos cossos i demana que s'indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, a l'Escola Jesuïtes de Sant Gervasi.

"Els únics cossos policials que van obeir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van ser la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, tot i que l'ordre també es dirigia als membres dels Mossos d'Esquadra", assegura el fiscal. Insisteix que els cossos espanyols no van actuar de manera violenta i desproporcionada. "Res més lluny de la realitat", afirma. Segons el fiscal, a més, les accions dels cossos policials espanyols "en absolut van afectar la normal convivència ciutadana".

És més, el fiscal, fent "un exercici intel·lectual", diu que si van votar 2.262.424 persones al referèndum i hi va haver 844 ferits "la majoria molt lleus", segons Salut, "això representa un 0,037% d'individus afectats per la presumpta violència policial lleu". L'últim balanç de Salut, amb tot, és de 893 ferits. Padín, a més, afegeix que, com que només hi va haver un ferit greu, hi va haver un 0,000042% d'afectats "per la presumpta violència greu policial".

Per a Padín les càrregues policials van afectar tan sols "els nombrosos grups que de forma irresponsable havia convocat el Govern", persones que "de manera voluntària, concertada i coordinada es van aplegar en determinats llocs de Barcelona i es van congregar a les portes de manera tumultuosa per impedir als agents policials el compliment de la resolució judicial". L'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estava emparada per la "justificació de compliment d'un deure" i, en alguns casos, "per la legítima defensa" davant les accions d'individus "que van actuar violentament contra els agents i van cometre presumptes delictes d'atemptat i resistència".

La resposta del fiscal respon a la denúncia del Govern al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona contra les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per "actuacions violentes i desproporcionades", per haver incomplert la interlocutòria del TSJC i per haver disparat pilotes de goma tot i que “estan prohibides pel Parlament en tot el territori català”. La denúncia és per delictes de lesions, danys en béns públics, coaccions, amenaces, desordres públics i contra els drets individuals.

El fiscal només admet que s'investigui l'únic cas concret que cita la denúncia del Govern, que inclou a la denúncia les imatges de l'acció policial a l'Escola Jesuïtes de Sant Gervasi Infant Jesús, al carrer Avenir, número 19. "Aquest i no cap altre és l'objecte d'una investigació judicial: un fet concret presumptament delictiu", insisteix Padín.

Petició d'informació al coronel que va dirigir l'operació

La jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la querella conra el Govern pel referèndum, Mercedes Armas, ha reclamat aquest dimarts al coordinador del dispositiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, que li entregui dos informes: un sobre el pla de coordinació previst per a diumenge que analitzi quines funcions tenia cada cos policial, el grau de compliment d'aquestes funcions i el seu resultat, així com un altre amb la relació d'incidents que es van produir durant el transcurs de l'actuació de cossos policials.