L'argument dels fiscals catalans contra la querella: el TC no va collar Mas per aturar el nou 9-N

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, s'ha sumat a la majoria de membres de la junta de fiscals catalans que no veuen prou motius per a emprendre accions legals contra el president de la Generalitat

La decisió del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, de formular una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per haver promogut el procés participatiu del 9-N ha topat amb l'oposició dels fiscals a Catalunya. Fonts judicials han explicat a l'ARA que aquest dilluns al matí s'ha reunit la junta de fiscals de Catalunya i s'ha posicionat "molt majoritàriament" en contra de la querella, perquè no hi veuen prou base jurídica.

Quin és el principal argument que esgrimeixen? Segons les fonts judicials consultades, els fiscals catalans consideren que no es donen els requisits per considerar l'actuació del president de la Generalitat davant el 9-N com un acte de desobediència a la suspensió del procés participatiu decretada pel Tribunal Constitucional (TC). Cinc dies abans del 9-N, el TC va acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol contra el 9-N alternatiu promogut per Mas després de descartar la consulta originalment prevista. L'acceptació a tràmit del recurs implicava la suspensió immediata de la convocatòria del 9-N. Tot i així, el TC -destaquen els fiscals destinats a Catalunya- no va emetre "cap requeriment posterior" concret a la Generalitat perquè n'aturés els preparatius. El TC, doncs, no va fer notar en cap moment que Mas estava vulnerant la suspensió decretada.

La setmana passada, la majoria dels fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya ja van discrepar del criteri de Torres-Dulce. El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, però, no formava part d'aquesta majoria. Fins aquest dilluns. Romero de Tejada, en la reunió de fiscals catalans d'aquest dilluns al matí, s'ha sumat a les posicions contràries a la querella i ha fet saltar ja totes les alarmes a la seu de la Fiscalia General de l'Estat, que ha emès un comunicat explicant obertament el desacord.

L'episodi de Rodríguez Sol com a precedent i símptoma

No és la primera vegada que el fiscal general topa amb una actitud de la fiscalia de Catalunya menys bel·ligerant que la seva respecte del dret a decidir. L'any passat, l'aleshores fiscal en cap, Martín Rodríguez Sol, va haver de dimitir per unes declaracions que mostraven certa comprensió amb la reivindicació de la consulta i assenyalava un possible camí legal per fer-la, malgrat deixar clar que s'oposava a tot projecte secessionista.