Els gripaus que tothom s'ha empassat amb BCN World
El projecte apareix en totes les negociacions però ni s'ha aconseguit implementar ni s'ha tirat enrere
Barcelona“Una estaca que no es pot arrencar”. Així defineix Barcelona World / BCN World / Hard Rock International / CRT Vila-seca i Salou –depenent del nom que hagi tingut en cada moment– una veu d'ERC que ha vist créixer el projecte. Fa gairebé vuit anys que apareix en totes les negociacions, ja siguin pressupostàries o d’investidura, però ni els impulsors l’han fet realitat ni els opositors han aconseguit suprimir-lo. És més, tots han hagut d’assumir a desgana les conseqüències del projecte, que més que una estaca ha esdevingut un gripau que tothom s’ha acabat menjant. La CUP i els comuns ho posen ara com una condició per donar suport als pressupostos, però ja ho ha fet en altres ocasions i el projecte continua viu.
BCN World va néixer sent un pla B: quan Eurovegas no va voler implantar-se a Catalunya, el Govern va anunciar el 2012 un macrocomplex del joc a tocar de Port Aventura. Sis casinos, 4.500 milions d’inversió..., però l’empresari Enrique Bañuelos, del grup Veremonte, que capitanejava el projecte, va anar de farol i es va retirar de la partida. I el Govern va elevar l’aposta: a través de l’Incasòl va anunciar que compraria els terrenys a La Caixa i després els revendria. Una garantia en forma de gripau.
Mesos abans l’executiu ja havia maniobrat per posar una catifa vermella. Tot i que el Govern tenia un pacte d’estabilitat amb ERC, CiU es va aliar amb el PSC per aplicar rebaixes fiscals al joc –del 55% al 10%–. A les reunions entre socialistes i convergents hi havia cares actuals conegudes: Elsa Artadi o Damià Calvet per CiU i Alícia Romero pel PSC. “Les negociacions van ser dures”, explica Xavier Sabaté, exdiputat del PSC i membre negociador dels socialistes. Estava previst formalitzar el pacte un diumenge a Tarragona, però fins al dissabte al migdia Sabaté no va rebre la trucada de CiU donant-li l’OK. ERC s’hi oposava: “Jo, personalment, el joc el prohibiria”, afirmava llavors Oriol Junqueras, tot i que no va ser cap línia vermella per donar suport als pressupostos del 2014. I, si facilitar uns comptes que apuntalaven BCN World ja podria considerar-se empassar-se un gripau, encara va ser més gran el del 2016. Ja com a vicepresident, Junqueras va liderar la reformulació de BCN World i va empetitir el projecte: la superfície edificable es va reduir d’un milió de metres quadrats a 745.000. Però la rebaixa fiscal es va mantenir. Va dir que sense aquesta rebaixa era “molt difícil” atraure inversors. Junqueras es va empassar el projecte, però CDC es va empassar el gripau d'haver-lo de reduir, no sense que en algunes reunions s'alcés la veu entre socis.
I ara què?
El projecte el va assumir Hard Rock i l’ARA va explicar que el Govern avançaria els diners per a la compra dels terrenys. Tot i que Pere Aragonès pilotava Economia, ERC va demanar explicacions dins del Govern i va dir que no hi podia anar "ni un euro públic". Els primers comptes de l’Aragonès president reserven 120 milions per a l'operació. I aquest és un dels motius que porta la CUP a vetar-los. Abans, però, els cupaires han aprovat uns pressupostos (2017) i han investit tres presidents sense que BCN World fos una línia vermella. Quan el 2015 van tenir la clau de la investidura d’Artur Mas, van aconseguir el compromís de “paralitzar” el projecte, però no que es guardés definitivament en un calaix. “Vaig demanar a membres de la CUP que pressionessin per suprimir BCN World”, explica el llavors diputat d’ERC per Tarragona, Ferran Civit.
També han tingut la clau de la negociació els comuns, l'any 2020: van aconseguir apujar lleugerament els impostos però no van tocar la rebaixa fiscal als casinos. L'exdiputada per Tarragona d’ICV Hortènsia Grau opina que als partits que realment estan en contra de BCN World, com els comuns o la CUP, els ha faltat “pes”: “Ha d’arribar un Govern que vulgui canviar-ho”. I, a més a més, el PSC, que hi continua donant suport, també es va empassar un gripau: pactar amb el Govern del 9-N un projecte que amb el temps, lluny d’implementar-se, ha canviat tres cops de nom i s’ha reduït a la meitat.
