La investidura del president espanyol, sense data límit

La legislació no marca un termini per investir el cap de govern, només fixa la convocatòria d'eleccions si han transcorregut dos mesos després de la primera votació d'un candidat

L'actualitat política a Catalunya gira a l'entorn de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. A mesura que passen els dies l'expectativa és més elevada, i el proper diumenge, 27 de desembre, totes les mirades estaran posades sobre els cupaires, que celebren una assemblea per decidir si investeixen o no Artur Mas. La decisió serà clau per determinar el futur del país, i és que si el dia 10 de gener la Generalitat no té un president, caldrà convocar noves eleccions.

Després de les eleccions espanyoles d'aquest diumenge i la complexitat dels resultats a les urnes – sense majories absolutes ni pactes senzills–, l'Estat també s'enfronta al repte de la investidura. Les Corts (Congrés i Senat) es constituiran el 13 de gener a les 10 hores, i després de la formació dels grups parlamentaris, el rei obrirà una ronda de consultes amb els representants dels partits per encarregar a un dels candidats que intenti ser investit president.

Cliqueu aquí per veure els possibles pactes post 20-DPer fer-ho, haurà d'aconseguir majoria absoluta a la primera votació; és a dir, el suport de 176 diputats. Si no tingués aquesta majoria, es procedirà a una nova votació 48 hores després de l'anterior i la investidura podria tirar endavant amb majoria simple.

A diferència de Catalunya, però, la legislació espanyola no estableix cap límit per investir l'inquilí de la Moncloa.  L'article 99 de la Constitució sí que fixa, en canvi, la convocatòria de nous comicis si transcorren dos mesos sense president després d'una primera votació d'investidura.

El rècord: Aznar, investit 62 dies després

El període més llarg fins ara entre unes eleccions i la investidura del president del govern espanyol és de 62 dies: el temps que va passar des dels comicis del 3 de març del 1996 fins que José María Aznar va ser investit, el 4 de maig del mateix any. En aquells comicis, el PP va obtenir 156 diputats, i després de moltes negociacions Aznar va aconseguir superar la majoria absoluta del Congrés en sumar els suports de CiU, PNB i Coalició Canària.

Aznar posseeix també el segon termini més llarg entre eleccions i investidura. L'any 2000, malgrat que el PP va aconseguir majoria absoluta, van transcórrer 45 dies entre la celebració de les eleccions –12 de març– i la de la sessió plenària que va tornar a fer Aznar fer president. La del 1996 i la del 2000 han estat les dues úniques ocasions en què el període entre la cita amb les urnes i la investidura ha superat els 40 dies.

Felipe González va trigar 34 dies després de la seva primera majoria absoluta, el 28 d'octubre del 1982 –va ser investit l'1 de desembre–, i en la segona, 31 dies –del 22 de juny al 23 de juliol del 1986–. Es va quedar a un escó d'aquesta majoria en els comicis del 29 d'octubre del 1989, però el vot del diputat de Coalició Canària Luis Mardones va permetre que tornés a superar a la primera el tràmit del Congrés el 4 de desembre, 35 dies després de la votació. Després de les eleccions del 6 de juny del 1993 va ser investit per quarta vegada president el 9 de juliol, quan havien transcorregut 33 dies, gràcies als suports dels diputats de CiU i PNB.

Aquest va ser el mateix temps que va passar entre les dues votacions amb José Luis Rodríguez Zapatero com a candidat del PSOE i les dates en què va aconseguir el suport necessari del Congrés per ser president. Per la seva banda, Mariano Rajoy va ser investit el 20 de desembre del 2011, al cap de 30 dies de les últimes eleccions espanyoles.