Junts se seguirà dient Junts per Catalunya: guanya la partida judicial al PDECat
La jutge també obliga el Partit Demòcrata a assumir els costos del procés judicial
BarcelonaJunts per Catalunya se seguirà dient Junts per Catalunya. El partit impulsat per l'expresident Carles Puigdemont ha guanyat la partida judicial al PDECat i podrà continuar utilitzant les sigles, ja que la justícia ha desestimat la demanda de la direcció del Partit Demòcrata que els acusava d'haver-se apropiat "il·legalment" del nom de Junts. D'aquesta manera, la jutge avala la manera com diversos dirigents afins a Puigdemont van aconseguir el control del partit el juny del 2020, que fins llavors havien monitoritzat persones pròximes a la direcció del PDECat i, sobretot, l'excoordinadora general del partit Marta Pascal. I no només això: la justícia també obliga el Partit Demòcrata a assumir els costos de tot el procediment judicial.
L'estiu del 2020 la direcció del PDECat liderada per David Bonvehí va portar Junts als tribunals per haver-se apropiat, segons ells de forma fraudulenta, de la propietat de les sigles. El seu argument era que el canvi de titulars no es va fer bé i que, per tant, s'havia de revocar. En un principi els titulars formals de JxCat eren treballadors del PDECat, ja que es tractava d'un partit instrumental que no tenia vida pròpia. De fet, només estava registrat al ministeri de l'Interior a petició de Pascal, ja que va ser el nom que va utilitzar el partit per presentar-se a les eleccions del Parlament l'any 2017 en coalició amb CDC i sota el lideratge de Carles Puigdemont. Per aquest motiu els càrrecs orgànics que constaven en el registre eren persones sense visibilitat política i de la confiança de Pascal: Laia Canet Sarri com a presidenta i dos membres més del personal del partit com a tresorer i secretari general.
En la legislatura passada, al llarg de la qual l'expresident va decidir desmarcar-se del PDECat per fer el seu propi partit, l'entorn de Puigdemont va maniobrar per aconseguir aquestes sigles, ja que el seu control era el gran instrument de negociació que utilitzava Bonvehí a l'hora d'articular l'espai polític postconvergent, amb exdirigents de CDC però també independents. ¿Com va aconseguir aquest control l'expresident? Va establir contacte directe amb els treballadors del Partit Demòcrata que figuraven com a titulars de Junts al ministeri de l'Interior per posar-ne uns altres afins a ell sense explicar-ho a la direcció de David Bonvehí. Aquest canvi es va fer de forma telemàtica el juny del 2020 i, quan ja estava tot fet, es va comunicar a la llavors direcció del PDECat.
El Partit Demòcrata no va acceptar mai el procediment fet pels afins a Puigdemont, però la jutge ha desestimat la seva demanda amb un argument bàsic: no estan legitimats per impugnar els acords d'un altre partit. I és que aquest era un dels punts febles de la demanda dels de Bonvehí: com a formació política no tenien cap dret en la propietat de Junts i, per tant, era la seva principal dificultat a l'hora d'impugnar com es va fer aquest canvi de titularitat.
Una altra cosa hauria sigut que els demandants haguessin estat Canet Sarri i els altres dos titulars que figuraven abans com a cúpula de Junts –hauria tingut més possibilitats de prosperar–, però ells no es van plantejar cap acció judicial. De fet, durant el judici Canet Sarri va explicar que el PDECat la va pressionar perquè posés una demanda mentre encara era treballadora del partit, i ella, que ara és part del personal de Junts, s'hi va oposar.
D'aquesta manera acaba un vodevil judicial que s'ha allargat dos anys –el PDECat va demanar diverses vegades que s'ajornés el judici– i Junts respira tranquil perquè no es quedarà sense nom.
