Els serveis jurídics del Parlament al·leguen al TC que el ple pot parlar de "qüestions inconstitucionals"

BarcelonaEls serveis jurídics del Parlament defensen en les al·legacions presentades al Tribunal Constitucional contra la suspensió de la reprovació del rei i de dues resolucions que refermen el dret a l'autodeterminació que al ple es poden debatre "qüestions que són inconstitucionals". Ara bé, sempre que no plantegin la seva aplicació a través de vies que no són la reforma de la Constitució. "La resolució es limita a afirmar el dret a l'autodeterminació sense dir en cap moment que es pretengui fer efectiu al marge de procediments fora la Constitució", diuen els lletrats sobre els textos aprovats al ple. I afegeix que això és "el que diferencia i separa" aquesta resolució de la declaració de ruptura del 2015, anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional que ara el govern espanyol considera incompleta. "És important veure els contextos, les formes i el sentit de les resolucions", conclou. Les al·legacions remarquen molt aquestes diferències perquè diuen que està en joc el dret de participació política consagrat a l'article 23 de la Constitució.

El Parlament defensa que aquestes últimes resolucions no tenen "efectes vinculants" i són "alienes al món del dret": "Es tracta de l'expressió d'una voluntat". Un argument que el Parlament és "conscient", diu, que no és assumit pel Tribunal Constitucional des del 2014, quan va decidir acceptar un recurs contra la declaració de sobirania del 2013, malgrat que fins llavors les resolucions parlamentàries quedaven fora del seu abast per considerar-les de caràcter merament polític. En tot cas, li demana que revisi la doctrina.

L'aprovació d'aquests textos va generar que el govern espanyol del PSOE presentés un incident d'execució al Tribunal Constitucional amb l'avís a la mesa de possibles conseqüències penals si tornava a admetre a tràmit una resolució similar. Això ja ha passat, perquè la mesa –que defensa que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot– ja ha admès a tràmit dues resolucions més que mencionen l'autodeterminació i que aquest dijous han fet que la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ja instés el TC perquè estudiï si hi ha delicte i ho comuniqui a la fiscalia.

Els lletrats del Parlament defensen la potestat de la cambra d’expressar voluntats polítiques encara que contravinguin la Constitució, que “no prohibeix ni posa límits al debat polític, especialment al que es fa en seu parlamentària, encara que sigui discordant amb la Constitució”. Ara bé, en el cas concret de les resolucions que reproven el rei Felip VI, els serveis jurídics consideren que no és ni inconstitucional perquè el rol del monarca també ha de poder ser criticat. La seva inviolabilitat se circumscriu, segons el Parlament, a l’absència de responsabilitats dels seus actes, però no pas a la censura que en pugui fer una persona o una cambra parlamentària. Els serveis jurídics, de fet, recorden com el Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat empara a les persones que cremen imatges del monarca i també al dirigent de Bildu Arnaldo Otegi per haver fet declaracions provocadores contra el rei.

Crítica a l'ús de l'incident d'execució

D’altra banda, des de la cambra catalana critiquen l'ús de l'incident d'execució per part del govern espanyol. La Moncloa té dues opcions davant una resolució que considera inconstitucional: posar un nou recurs al TC i que aquest la suspengui de manera cautelar o presentar un incident d'execució assumint que el Parlament ja està incomplint una sentència de l'alt tribunal. Això comporta que la mesa sigui avisada de possibles responsabilitats penals.

En les al·legacions, doncs, els lletrats qüestionen l'ús de l'incident d'execució que fa l'advocat de l'Estat en aquesta ocasió, ja que això implica que entri en escena el poder judicial. Les al·legacions consideren que per utilitzar l'incident d'execució –i no un nou recurs al TC– és necessari que la resolució tingui la "voluntat clara d'incomplir" una sentència del Tribunal Constitucional i que desenvolupi una resolució declarada nul·la. Assenyala que el mateix govern espanyol utilitza aquest mecanisme sense un criteri clar i recorda que podria impugnar la resolució de nou, obrint un nou procés davant del Tribunal Constitucional. Posa d'exemple un altre cas que l'advocat de l'Estat no va utilitzar l'incident d'execució contra una moció que es reafirmava en la resolució de ruptura, declarada nul·la pel tribunal. En aquella ocasió es va limitar a interposar un nou recurs d'inconstitucionalitat.

En el cas de la reprovació del rei, defensa el mateix. Afirma que no dona continuïtat a la resolució aprovada l’any passat i anul·lada pel Tribunal Constitucional. Segons els lletrats, són dos textos independents, malgrat que el segon faci fins i tot referència directa al primer, perquè es van aprovar en plens diferents i a través d’iniciatives de grups diferents. La del 2018 a instàncies dels comuns i la d’aquest 2019 a proposta de la CUP. Per tant, el procediment lògic, opina el Parlament, seria presentar un recurs d’inconstitucionalitat i no pas un incident d’execució de sentència.

Assegura que establir un incompliment de sentència requereix "alguna cosa més" que una "coincidència o similitud de conceptes". Afirmen que les resolucions s'aproven de manera "autònoma" i que no necessàriament en desenvolupen els efectes.

Els lletrats també afegeixen que l'incident d'execució s'ha presentat fora de termini, és a dir, dos mesos després que es presentés la resolució al Parlament. "L'opció pel procediment impugnatori o per l'incident d'execució no és un fet que depengui de la voluntat del govern, sinó dels requisits que imposa la llei. I el que tampoc pot fer-se és aplicar fórmules mixtes per intentar aprofitar la conveniència dels efectes que es desitgin", conclouen les al·legacions del Parlament.