Qui jutjarà Puigdemont?

El que hi ha al darrere dels dubtes provocats per Marchena

Fonts del Tribunal Suprem van deixar anar a primers d'octubre els seus dubtes sobre la integració del futur tribunal d'enjudiciament de Carles Puigdemont –i dels altres acusats dels quals es reclama l'extradició– en el cas que s'admetin les euroordres per sedició i malversació. El president de la sala segona, Manuel Marchena, els va assumir oficialment en defensar la seva candidatura per renovar el mandat el passat 16 d'octubre.

En aquesta compareixença, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, l'únic que va fer preguntes a Marchena, va inquirir com afectaria a l'enjudiciament d'aforats l'experiència recent del judici del Procés que "ha implicat pràcticament tots els magistrats en diferents funcions d'instrucció, apel·lació i enjudiciament".

Marchena va explicar que tretze magistrats d'una plantilla de quinze havien participat en alguna fase del procediment.

"Queden només dos magistrats i, en la hipòtesi que s'hagués de repetir alguna cosa relacionada amb l'objecte d'aquest enjudiciament, ens trobaríem amb la dificultat de com integrar aquesta sala. Bé és cert que avui potser estic anticipant un debat que no s'ha produït, i hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional i està validada pel Tribunal Europeu de Drets Humans que la sala que va enjudiciar una part dels que han estat acusats en règim d'autoria o coparticipació en principi pot també valorar aquest segment o aquest fragment del judici històric referit a un o dos dels protagonistes".

No obstant això, Marchena va expressar els seus dubtes. "Potser en un altre tipus de judici es pot resoldre amb aquesta jurisprudència, però la idea que és previsible, no ho sé, cal deliberar-ho", va assenyalar.

És més: el llavors aspirant a renovar el mandat –fet que es va produir dimecres passat quan el CGPJ va procedir a triar-lo per cinc anys– va semblar restar mèrits per enjudiciar a aquells reclamats al fet que el tribunal del Procés és el que coneix la causa.

"La idea que la sala que ha valorat el discurs de 500 testimonis, que ha escoltat 12 acusats, que ha examinat metres cúbics de documents i per tant està en disposició d'enjudiciar fets similars o no sé si similars però amb diferents protagonistesm ens situa en una posició difícil difícil", va explicar.

Segons el magistrat, doncs, "cal arbitrar uns mecanismes d'integració de la sala segona mitjançant la substitució". "No sé quin serà el model, simplement anticipo un diagnòstic sobre la base de la pregunta que suscita el president sobre quin és l'impacte en les regles de funcionament de la sala d'aquest tipus de processos contra aforats", apunta.

Fonts judicials i jurídiques assenyalen a l'ARA la seva estranyesa davant d'una situació que no serà ni la primera ni l'última en l'enjudiciament a Espanya. Marchena podria haver fet referència a la jurisprudència del seu propi tribunal, el Suprem, segons el qual un tribunal que jutja una part d'una causa no es contamina per acabar l'enjudiciament del que pugui restar.

Si en un atracament no hi són tots els que han estat els atracadors perquè alguns no han estat detinguts, es jutja aquells que estan a disposició de la justícia i més tard aquells que han estat detinguts.

Marchena assenyala que es tracta de "tornar a enjudiciar fets similars o no sé si similars però amb diferents protagonistes". La sentència del Procés ja ha establert els fets provats. No es tracta de tornar a repetir un judici. És cosa jutjada. El que quedaria pendent seria la participació d'aquells que són acusats i que per no estar a disposició de la justícia estan pendents de ser jutjats. A Espanya, a diferència d'altres països, no es pot enjudiciar un acusat en absència.

De la mateixa manera que el 14 d'octubre el magistrat Pablo Llarena, el mateix instructor de la causa jutjada, va ressuscitar i va enviar a correcuita l'euroordre a Bèlgica per demanar la detenció i lliurament de Puigdemont, és el tribunal del Procés el que hauria enjudiciar aquells que està reclamant. No hi ha problema de contaminació o imparcialitat.

A què obeiria, doncs, aquesta confusió? A dos objectius: primer, obtenir el nomenament de magistrats en comissió de servei en una sala desbordada a part de les tres vacants que acaba de convocar el CGPJ, i segon, Marchena busca transmetre la idea que el tribunal del Procés no ha de ser considerat "perpetu" i que pot ser integrat per magistrats diferents.

Per què? Per perfilar la seva candidatura, després del fiasco de novembre de 2018, a ser president del Suprem i del CGPJ, en funció d'un pacte entre el PSOE i el PP després de les eleccions del 10 de novembre.

Si el 2018 Marchena es disposava a abandonar el tribunal del Procés abans del judici per ser president del Suprem i el CGPJ, ara prepara l'ambient per justificar, en cas que la seva candidatura tingui recorregut, que res l'obliga a seguir al tribunal.

Més continguts de