El Consell per la República reivindica la unilateralitat i l'1-O com un mandat per "desplegar" els efectes de la DUI

BarcelonaEl Consell per la República que presideix Carles Puigdemont ha irromput aquest dissabte en el debat sobre l'1-O i la via unilateral. Ha fet públic a la nit un manifest en què fa una defensa de l'1-O com un mandat perquè el Govern “desplegués” la independència, a més de lloar la unilateralitat. Un pronunciament que s’entén com una esmena a l’article d’Oriol Junqueras, però també al secretari general de Junts, Jordi Sànchez, malgrat que Carles Puigdemont, que presideix el Consell, ha tancat files amb l'exlíder de l'ANC expressant la incomoditat per la campanya anònima per fer-lo plegar de secretari general. “El referèndum va atorgar plens poders al Govern i al Parlament per declarar la independència, que es va fer el dia 27 d’octubre, i per desplegar els efectes d’aquesta declaració”, afirma el manifest.

Malgrat que el 2017 el Govern va decidir no implementar res després de la proclamació de la República, ara el Consell demana tornar a aquell punt: “La via unilateral és legítima i eficaç si se sap construir-la i defensar-la. Una via que cal preparar per fer-la forta i eficaç”. En aquest sentit, insta tots els partits sobiranistes a “no malbaratar” l’1-O i a trobar, amb les entitats, un camí per situar el país altre cop en el 27-O del 2017, ja que assumeixen que el diàleg no funcionarà.

L'Assemblea també s'ha pronunciat en aquest sentit aquest dissabte. El secretariat nacional de l'ANC ha emès un comunicat assegurant que la negociació amb el govern espanyol condueix al "fracàs" i que "renunciar a la unilateralitat per exercir l'autodeterminació és renunciar a la independència". Una manera d'esmenar, com el Consell, l'estratègia plasmada per Junqueras de fer autocrítica sobre l'octubre del 2017 i estendre la mà als qui s'havien sentit "exclosos" de l'1-O.

Però l'Assemblea també respon al secretari general de Junts després que –tot i defensar la unilateralitat– afirmés que l'1-O va ser una manera d'aconseguir que l'Estat acceptés el diàleg per a una consulta acordada. L'Assemblea respon a l'exlíder de l'entitat durant l'octubre del 2017 que la llei del referèndum que va aprovar el Parlament "obligava" a declarar la independència un cop va guanyar el sí.

"L’experiència ens demostra que les vies de la negociació amb l’Estat són abocades al fracàs, com es va demostrar quan es va suspendre la declaració d’independència el 10 d’octubre del 2017, apel·lant al diàleg amb l’Estat, i aquest va activar l’article 155 i va empresonar els presidents de l’Assemblea i d'Òmnium", afirma l'ANC. I afegeix: "L’Assemblea es reafirma en el mandat expressat per la ciutadania de Catalunya en el referèndum de l’1 d’Octubre, que ens obliga a fer una declaració d’independència efectiva com més aviat millor".

L'entitat que presideix Elisenda Paluzie afirma que els partits amb representació parlamentària són "incapaços" de trobar un consens estratègic que porti a "avançar amb claredat cap a la independència" i per això aposta per convertir-se en un "catalitzador" del moviment, perquè es "prepari per a un nou moment de desbordament unilateral que culmini el procés d'autodeterminació amb una declaració d'independència efectiva".

Per a l'Assemblea els mesos que venen seran "claus" per "avançar de manera efectiva" i "evitar l'operació d'Estat que pretén posar fi" als seus "anhels". Una manera de referir-se implícitament als possibles gestos que pugui fer el govern del PSOE i Podem per distensionar el conflicte. L'ANC s'ha posicionat a favor de l'amnistia, però ha criticat els indults als presos polítics. Aquesta setmana la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, va lamentar en una entrevista a RTVE que amb els indults es volia "fer creure que el conflicte està en procés de resoldre's" i va subratllar que la mesura de gràcia era "una solució individual que implica reconèixer un delicte".