Política 08/10/2021

L'aval de l'ICF al Tribunal de Comptes esquiva la suspensió cautelar al TC

El govern espanyol esgota el termini per impugnar el decret sense fer-ho

5 min
El conseller d'Economia, Jaume Giró, en una intervenció recent

BarcelonaEl 6 de juliol el consell executiu va donar llum verda al decret que autoritzava l'Institut Català de Finances (ICF) a avalar les fiances de la causa del departament d'Exteriors al Tribunal de Comptes. Tres mesos després s'ha esgotat el termini perquè el govern espanyol l'impugni i, per tant, se suspengui de manera automàtica per a l'admissió a tràmit del Tribunal Constitucional. Ahir, dijous 7 d'octubre, era l’últim dia perquè la Moncloa demanés un dictamen al Consell d'Estat i ho portés al TC per intentar invalidar el moviment que va fer la Generalitat, que tenia com a objectiu evitar que una trentena d'ex alts càrrecs haguessin d'embargar el seu patrimoni per fer front a un pagament de 5,4 milions d'euros. Per llei, l'executiu de l'Estat té tres mesos per impugnar i a hores d'ara ja s'ha acabat el termini per suspendre la norma –el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el decret el dia 7 de juliol– i impedir que s'apliqui a curt termini.

"Ara ja és impossible que se suspengui cautelarment", apunten fonts governamentals, que opinen que això és positiu per al Govern per dos motius: primer, perquè si un decret és vigent i la Generalitat actua emparant-se en ell és molt més difícil per al Tribunal de Comptes desestimar els avals per fer front a les fiances, i segon, perquè també és més complicat argumentar que s'ha produït una malversació per "aplicar una llei" que es troba en vigor –hi ha una demanda de Ciutadans a la Fiscalia per aquest motiu.

"El decret és una resposta política i jurídica per restablir la presumpció d'innocència als càrrecs de la Generalitat", va declarar el conseller d'Economia, Jaume Giró, dijous al Parlament per engegar la tramitació del decret com a projecte de llei, tal com va recomanar el Consell de Garanties Estatutàries, que va avalar per unanimitat la legalitat de la mesura. Giró, més enllà de defensar aquesta eina, va mostrar complicitat amb els socialistes catalans, que des del primer moment havien allunyat la possibilitat d'impugnar-lo. "Vull agrair al grup del PSC la seva predisposició i actitud sempre positiva i favorable a entendre les raons que hi havia darrere aquest decret llei", va declarar Giró dijous, mostrant un reconeixement al rol que ha jugat Salvador Illa a l'hora d'allunyar la impugnació de la Moncloa.

També creuen que els ha anat a favor la resposta de l'Advocacia de l'Estat –a qui el Tribunal de Comptes va demanar consell sobre si havia d'acceptar o no els avals del Govern–, ja que no es va mullar sobre què s’havia de fer, però sí que va advertir al tribunal que només podia analitzar si el decret permetia a la Generalitat presentar els avals públics i no si era il·legal –una funció reservada només al Tribunal Constitucional.  

Amb el termini del govern espanyol esgotat, a la Generalitat només esperen ara el que decideixi el Tribunal de Comptes: des de mitjans de juliol que té sobre la taula els avals de l'ICF presentats per tots els encausats a Exteriors –que per primer cop no han hagut de respondre amb el seu patrimoni– i encara no ha decidit si els accepta. Fonts jurídiques interpreten que el tribunal esperava, d'una banda, l'informe de l'Advocacia de l'Estat i, de l'altra, si el govern espanyol presentava un recurs d'inconstitucionalitat. Aviat, doncs, esperen que digui alguna cosa.

Ara bé, malgrat que el decret hagi passat aquest filtre, no vol dir que no l'estudiï el Constitucional. Si bé la Moncloa no ha acudit al Constitucional i ha esvaït la possibilitat que quedi anul·lat de manera provisional –té la capacitat de demanar la suspensió automàtica de les disposicions autonòmiques al TC–, sí que hi ha hagut un grup polític que ha interposat un recurs d'inconstitucionalitat: l'extrema dreta de Vox. Així, l'alt tribunal tard o d'hora es pronunciarà sobre la legalitat de la mesura de la Generalitat, però des del Govern consideren que no pot ser a curt termini. "El TC mai ha suspès una llei impugnada per un grup de diputats", constaten fonts jurídiques.

Al recurs de Vox, aquest divendres també s'hi ha sumat el del PP. La portaveu dels conservadors al Congrés, Cuca Gamarra, ha anunciat a través de Twitter que el seu partit ha portat també a l'alt tribunal el fons que ha de servir d'aval per a les fiances del Tribunal de Comptes. "No es pot avalar la sedició amb fons públics, malversar per avalar a malversadors", ha escrit en un tuit.

Nova cúpula a l'ICF

Malgrat que el Consell de Garanties ha avalat el decret i no hi ha hagut impugnació de la Moncloa, la tensió a l'Institut Català de Finances va arribar al límit quan va haver d'aprovar els avals. Es va dividir en dos: només els membres dominicals (càrrecs polítics del Govern) hi van donar suport, mentre que els independents s'hi van oposar. Tot plegat amb un mandat pendent de renovar per l'arribada del nou conseller Jaume Giró al capdavant d'Economia: és a dir, l'últim servei que van fer com a membres de l'ICF va ser aprovar uns avals amb l'amenaça dels tribunals i la Fiscalia.

Aquesta setmana el mandat de la cúpula de l'ICF ha arribat a la seva fi i s'ha renovat parcialment. Dimarts el Govern va nomenar nous membres independents dins la junta de govern –Joan Casas Onteniente, Xavier Puig Pla i Pilar Soldevila García– i es van rellevar els càrrecs polítics que hi eren de la legislatura passada i que ara ostenten una funció que no té relació amb l'Institut: Meritxell Masó (secretària general de Salut) i Lluis Juncà (director general d'Innovació) han estat substituïts per l'actual secretari general d'Economia, Jordi Cabrafiga, i la secretària general de Presidència, Núria Cuenca. Es mantenen a l'organisme l'ex número dos d'Economia i actual secretari d'Empresa, Albert Castellanos, i la secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, a més dels independents Rafael Abella, Albert Vilumara i José Luis Peydró.

El secretari general d'Economia i president de l'Institut Català de Finances, Jordi Cabrafiga.

Ahir a la tarda, precisament, es va reunir per primer cop la nova junta de govern de l'Institut, que va nomenar el nou president: Jordi Cabrafiga ha rellevat a Albert Castellanos. Cabrafiga és ex alt càrrec de Governació –va ser investigat pel referèndum de l'1-O– i a l'anterior legislatura va ser secretari general d'Empresa. Té estudis en enginyeria tècnica informàtica, a més de màster a Esade d'administració pública.

Qui de moment segueix en el càrrec és el conseller delegat, Víctor Guardiola, també independent i que es va abstenir en la votació sobre els avals als encausats d'Exteriors, però fonts governamentals pronostiquen que serà substituït aviat per un nou fitxatge. Guardiola és un dels membres de la junta que ja han anat a declarar com a testimonis a la Fiscalia Anticorrupció, que ha obert diligències arran de la denúncia de Ciutadans, juntament amb els altres independents de la cúpula que van participar en la decisió –tal com va avançar l'ARA–. Una declaració en què, segons publica aquest divendres La Vanguardia, tots ells van assegurar que l'aval es va concedir de manera anòmala i va causar un perjudici a la institució. De moment el ministeri públic no ha cridat a declarar els càrrecs polítics.

stats