Política 20/09/2021

La Fiscalia activa la investigació contra l'ICF

Cita com a testimonis membres independents de la junta de govern que van participar en els avals

4 min
Imatge de la seu de l’Institut Català de Finances (ICF) a la Gran Via de Barcelona.

BarcelonaAvalar els encausats pel Tribunal de Comptes per l'activitat exterior de la Generalitat va ser la primera decisió crítica del nou Govern. La determinació de fer-ho a través de l'Institut Català de Finances (ICF) va estar envoltada de dimissions i por a les possibles conseqüències judicials. El temor a la judicialització constant no era infundat. Malgrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la decisió de la Generalitat, la Fiscalia ha posat en marxa la investigació contra l'ICF i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern que van participar en la reunió per concedir els avals.

La Fiscalia ha començat la investigació, doncs, pels integrants de la cúpula de l'Institut que no van avalar la decisió, tots ells sense carnet de partit i nomenats per Economia en anteriors legislatures. Els membres independents de la junta són els economistes Rafael Abella, Albert Vilumara i José Luis Peydró, que van votar en contra dels avals, i el conseller delegat de la institució, Víctor Guardiola, que es va abstenir.

El ministeri públic investiga els fets arran d'una denúncia que va interposar Ciutadans per un presumpte delicte de malversació de fons públics. Per admetre la demanda, el fiscal va fer una resolució tècnica en què no concretava per quins delictes volia investigar els responsables de l'Institut Català de Finances, sense assumir doncs de forma íntegra la denúncia presentada pel líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa. També va descartar investigar el president, Pere Aragonès, el conseller d'Economia, Jaume Giró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ja que estan pendents d'un altre procediment: Vox i Convivencia Cívica Catalana van presentar directament una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i serà aquest qui decidirà si l'admet a tràmit.

Fins ara la decisió del conseller d'Economia, Jaume Giró, de donar suport als encausats al Tribunal de Comptes ha sigut avalada legalment. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va considerar per unanimitat que el decret que ho empara és constitucional i el govern espanyol del PSOE i Unides Podem no va presentar cap recurs als tribunals. El CGE, de fet, va anar més enllà apuntant que la mesura -la creació del fons complementari de riscos- va dirigida a "defensar els interessos propis" del Govern quan considera que ha exercit les seves competències "de manera convenient i ajustada al marc estatutari i a l'ordenament jurídic" -en al·lusió a l'activitat exterior- i va descartar que fos un malbaratament de recursos com denunciava Ciutadans: "No comporta ni de bon tros un supòsit, per acció ni per omissió, de sostracció de diners públics".

La junta de govern de l'Institut Català de Finances va aprovar dividida l'aval per afrontar la causa d'Exteriors. Tal com va reconstruir aquest diari, el consell delegat, Víctor Guardiola, es va abstenir i els tres economistes independents van votar-hi en contra. Només els membres dits dominicals (és a dir, alts càrrecs de la Generalitat) van apostar perquè tirés endavant la mesura. Va votar favorablement a la proposta la secretària d'Afers Econòmics, Matilde Villaroya; la secretària general de Salut, Meritxell Masó, i Albert Castellanos, que va haver de fer servir el seu vot de qualitat com a president de l'ICF per desempatar. Lluís Juncà, que també n'és membre, no va anar a la reunió per complir amb els requisits de quòrum: per decidir hi havia d'haver més independents que polítics.

La junta de govern que va assumir la responsabilitat dels avals s'ha de renovar aviat. La majoria de membres dominicals (els polítics) hi són pel seu càrrec en l'anterior legislatura. És el cas, per exemple, de Meritxell Masó, ara a Salut però que en l'anterior mandat era secretària general de Presidència; o Albert Castellanos, que ara és a Empresa però que presideix l'ICF perquè era el número dos d'Economia. Com a últim servei van haver d'afrontar probablement la situació més complexa que havien viscut a l'Institut Català de Finances: presentar un aval al Tribunal de Comptes.

Pendents de l'Advocacia de l'Estat

Més enllà dels moviments de la Fiscalia a Barcelona, el debat al voltant dels avals de l'ICF també es juga a Madrid: l'Advocacia General de l'Estat s'ha de pronunciar sobre la legalitat de l'actuació de l'Institut. La consulta concreta que li va fer la delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, és si el marc legal permet que la mateixa Generalitat –administració perjudicada per l'actuació dels encausats– sigui la que assumeixi la fiança demanada.

A finals del mes de juliol, el representant de l'Advocacia de l'Estat davant del tribunal, Rafael García Monteys, va declinar pronunciar-se per no posar en risc la causa. Va argumentar que ja havia participat com a acusació en el procediment i que per aquest motiu no podia donar la seva opinió consultiva (hauria situat la investigació, va dir, en el terreny de la nul·litat). És per això que va elevar la petició a l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, que depèn directament del govern espanyol.

Ara tothom està pendent d'aquest informe. El que digui Castro és clau per al futur dels encausats al Tribunal de Comptes, per a la causa oberta per la Fiscalia i també per al Govern: els primers hi tenen en joc el patrimoni; el ministeri públic haurà d'adaptar la investigació a les conclusions de l'advocada de l'Estat, i la Generalitat es juga tenir el primer problema penal als tribunals en la nova etapa de diàleg inaugurada amb la Moncloa.

stats