És l’amnistia, estúpid!
Ves per on, la campanya del 26-J que està a punt de començar gravitarà sobre un assumpte que el govern de Mariano Rajoy donava per amortitzat: l’amnistia fiscal del 2012. Fins ara es coneixien alguns noms il·lustres que s’hi havien acollit: Rodrigo Rato, Luis Bárcenas, Oleguer Pujol, Josep Pujol, Diego Torres, Fernando Martín i José Ángel Fernández Villa. L’escàs nombre de noms coneguts, però, ha alimentat les sospites sobre la presència d’empresaris i personalitats destacades, estimulades per algunes declaracions oficials. Per exemple: la del director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, que va informar al Congrés de Diputats, el 21 d’abril del 2015, sobre la llista de 715 contribuents que estaven sota la lupa de la comissió de prevenció de blanqueig de capitals (Sepblac). “Jo disposo de totes les dades i són la repera”, va presumir.
Bé. Ara, en un exercici de responsabilitat ciutadana, alguns funcionaris han considerat que en aquesta segona volta electoral podia ser de gran interès conèixer almenys part de la llista dels afavorits amb la regularització, que no amnistia, Montoro dixit. És el que ha fet que s’enviï un material de 38.598 documents a tres publicacions: La Marea, Diagonal i Eldiario.es. En la primera entrega, publicada ahir, veiem que dos membres de la família reial (Alícia de Borbó-Parma i Habsburg i Carles de Borbó-Dues Sicílies) i dos cosins de Joan Carles de Borbó (Cristina de Borbó-Dues Sicílies i Orleans i Pedro de Borbó-Dues Sicílies i Orleans) van pagar per Nadal del 2012 un 1,83% (73.436 euros) per regularitzar 4.000.815 euros ocults en diversos comptes del banc Lombard Odier de Ginebra.
Si a tot això s’hi suma la princesa Agnès de Borbó-Dues Sicílies, cosina del rei emèrit i tia de Felip VI, imputada en l’operació Púnica de Marjaliza-Granados, s’hi afegeix l’empresa panamenya de Pilar de Borbó, germana de Joan Carles, i es remata amb la presència d’Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina al banc dels acusats del cas Nóos, el quadre no deixa de ser preocupant. Cada dia que passa des del 2 de juny del 2014, l’abdicació de Joan Carles I (canviar-ho tot perquè res no canviï) s’entén una mica millor.
Els beneficiats de l’amnistia
Però això només és la punta de l’iceberg. La negativa de Montoro a trencar la promesa de seguretat jurídica atorgada als afavorits per l’amnistia del 2012 fent pública la llista ha començat a ser innòcua. Perquè hi ha gent honesta a Hisenda, gent anònima que ha esperat el moment per donar el toc d’alerta i fer aflorar el paquet de 38.598 documents. L’amnistia del 2012 va beneficiar els que van guanyar la guerra de la gran crisi iniciada amb la punxada de la bombolla de crèdit i immobiliària a Espanya el 2007. És a dir, les grans fortunes i empreses espanyoles. I al mateix temps, el 2012, la reforma laboral sense complexos de Mariano Rajoy, que rematava les de José Luís Rodriguez Zapatero, iniciava la devaluació dels salaris dels que havien perdut aquesta guerra. És a dir: els treballadors i les classes mitjanes. L’amnistia i la devalució salarial són dues cares de la mateixa política. I si a això s’hi afegeix la corrupció sistèmica del PP i els casos de corrupció del PSOE, el paisatge d’explosió del bipartidisme es dibuixa sense dificultat. Les filtracions ajudaran a focalitzar la campanya “ merenguera ” -Jorge Moragas dixit - que alguns preparaven.
