PROCÉS SOBIRANISTA

Un centenar de personalitats i intel·lectuals reclamen un referèndum unilateral el 2017

Entre els firmants hi ha tots els diputats de la CUP, Òscar Dalmau, Òscar Andreu, David Fernàndez, Antonio Baños, Uriel Bertran, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jordi Cabré, Antoni Castellà, Jordi Graupera, Pau Llonch, Elisenda Paluzie o Toni Soler

Noves adhesions a la demanda d'un referèndum unilateral d'independència (RUI). Després que el  reclamessin la CUP i Demòcrates de Catalunya, i mentre  l'ANC debat internament si també el demana, aquest dimarts s'ha fet públic un manifest amb un centenar d'adhesions del món intel·lectual, cultural i polític –obert a noves adhesions a la  seva web– que reclama celebrar el 2017 un RUI, just després de l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i com a pas previ a declarar la independència, en cas que s'imposi el 'sí'.

Firmen el text per ara els locutors Òscar Dalmau i Òscar Andreu; els guionistes Oriol de Balanzó i Tomàs Fuentes; la periodista Natza Farré –aquestes cinc persones, de fet, conformen l'equip quasi al complet del programa de RAC1 'La Competència'–; Anna Arqué, portaveu d'ICEC (International Commission of European Citizens); els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Antonio Baños; l'exdiputat de SI Uriel Bertran; l'exconseller i expresident d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira; els escriptors Jordi Cabré i Enric Vila; el diputat de Junts pel Sí i portaveu polític de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà; el professor de filosofia Jordi Graupera; el músic i activista de la PAH Pau Llonch; l'actor i director teatral Marc Martínez; els músics Roger Mas i Carles Sanjosé; Jordi Muñoz, doctor en ciència política; Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona; el periodista i productor de televisió Toni Soler, i Borja Vilallonga, doctor en Història i professor visitant la Universitat de Nova York.

Així, els deu diputats de la CUP al Parlament han subscrit aquest dijous el manifest. A través d'un comunicat, el diputat Benet Salellas ha recordat que el text està "en plena sintonia" amb el que ha demanat el partit, sobretot després que les eleccions generals del 26-J tanquessin la porta a qualsevol referèndum acordat amb l'Estat. Per això, els cupaires diuen que la majoria sobiranista "té l'obligació de buscar una alternativa factible per exercir el dret a l'autodeterminació quan abans millor".

Els firmants del manifest cada cop troben "més difícil d’entendre que, malgrat els resultats de les eleccions municipals, les eleccions al Parlament i les eleccions a les Corts espanyoles, el dret d'autodeterminació no hagi estat aplicat encara de manera resolutiva". Així, per bé que aquest estigués previst aplicar-se el 9 de novembre del 2014, aquella consulta es va bescanviar "pel 9-N, un procés participatiu sense conseqüències polítiques". "Malgrat que la població es va mostrar disposada a defensar els drets civils i a desobeir les suspensions del Tribunal Constitucional, el 9-N va quedar reduït a una mobilització popular", asseguren.

Dificultats amb les altres vies

D'aquesta manera, afirmen "que la vida política catalana i espanyola no es normalitzaran fins que la societat catalana no exerceixi el seu dret a l’autodeterminació", per bé que la via pactada defensada pels 'comuns' "s'ha mostrat estèril". Igualment, la via de les eleccions plebiscitàries "s'ha mostrat poc clara, poc útil i amb diversos problemes per substituir el referèndum d'autodeterminació".

Segons el full de ruta vigent de Junts pel Sí, el referèndum previst és el ratificatori de la Constitució de la República Catalana, però el manifest creu que "és imprescindible decidir el futur polític del país abans d’aprovar una Constitució en referèndum, per tal que no es deteriori l’expressió lliure de la voluntat popular condicionant la independència al vot favorable a un determinat text legal". I és que els firmants creuen que el referèndum té valor surti el resultat que surti, com a expressió de sobirania.

Per això, el text planteja aprovar durant el 2017 la llei de transitorietat jurídica i, d'acord amb aquesta, elaborar "la regulació electoral del referèndum per garantir un procés neutral, obert i plural". Un referèndum que tot seguit convocaria el Parlament el mateix any, "amb independència del que pugui dictaminar l'estat espanyol, emparat i sostingut d'acord amb tot l'ordenament jurídic internacional". Si guanyés el 'sí', el Parlament declararia la independència i n'informaria "totes les nacions del món".

Més continguts de