Acte multitudinari de suport als alcaldes investigats per l'1-O. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han protagonitzat aquest dissabte una mostra de solidaritat als més de 700 alcaldes investigats per la fiscalia per cedir locals municipals per al referèndum. L'esdeveniment s'ha convertit també en un acte de reafirmació al voltant de l'1-O. L'esdeveniment, amb una forta càrrega simbòlica, ha començat a l'Ajuntament de Barcelona i s'ha acabat a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, amb una fotografia que també es va fer abans de la consulta del 9-N: centenars d'alcaldes amb la vara, el Govern i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en una imatge d'unitat en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya. 

vídeo

En un Parlament solemne, acompanyat de centenars de càrrecs electes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que l'acte d'aquest dissabte ha estat una mostra de "dignitat i fermesa" i ha agraït als alcaldes que no s'hagin "arronsat" amb les primeres citacions de la fiscalia. "Que no subestimin la força d'un poble que ha pres la decisió de decidir i plantar-se davant un comportament antidemocràtic", ha avisat Puigdemont, dirigint-se a l'Estat. "Ells tenen el BOE i [José Manuel] Maza, però no us tenen a vosaltres", ha insistit el president de la Generalitat, que ha deixat clar que l'1 d'octubre es podrà votar en un referèndum. 

"Volem ser un país lliure, on la gent es pugui expressar amb tota normalitat", ha dit el president, que ha denunciat les accions de la Guàrdia Civil a les impremtes i als mitjans de comunicació. Puigdemont, amb un passat arrelat al món local, ha fet una defensa aferrissada del paper dels alcaldes a l'hora de resoldre els problemes diaris de la ciutadania –ha parlat dels desnonaments o la pobresa energètica–, i ha acusat l'Estat d'estrènyer al màxim el seu marge d'actuació retallant-los competències. Pel fet de ser l'administració més pròxima a la població, ha dit, Puigdemont ha defensat que els alcaldes hagin "escoltat la gent" per facilitar la votació de l'1-O. 

Abans que prengués la paraula Puigdemont, s'han succeït una desena de parlaments d'alcaldes d'arreu del territori, entre els quals el de l'alcaldessa de Berga, el de la de Girona i el de Sabadell, que han condemnat les querelles contra la votació de l'1 d'octubre i han reafirmat el seu compromís amb el referèndum. La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha denunciat la persecució judicial i ha assegurat que l'Estat ha arribat a llocs que "no es podia ni imaginar". El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en aquest sentit, ha assegurat que el referèndum de l'1 d'octubre és en "defensa de les llibertats fonamentals". "La democràcia ens apel·la a tots", ha dit, i ha afegit que tots aquests drets es defensen exercint-los.

El president de l'ACM, Miquel Buch, que té una querella per desobediència i malversació, també ha pres la paraula, de forma solemne, per dir que la "unitat" és la força de l'1-O i que no es farà "cap pas enrere". "Ells entenen la democràcia com la imposició i nosaltres com la diversitat", ha afirmat. 

Colau: "Trobaran un sol poble a l'hora de defensar els drets i les llibertats"

L'esdeveniment ha començat a les 11.00 a l'Ajuntament de Barcelona, amb els més de 700 alcaldes investigats, i amb unes paraules de l'alcaldessa Colau al pati del consistori barceloní. Colau ha pres la paraula per expressar que la situació és "inaudita" en democràcia i per fer una "forta denúncia" del fet que la fiscalia hagi citat càrrecs electes per expressar el suport al dret a decidir. Ha criticat l'estat espanyol per ser "incapaç" de dialogar amb Catalunya, per perseguir impremtes, interceptar cartells i entrar en mitjans de comunicació. Ha avisat que Catalunya és un "sol poble" en la defensa dels drets i les llibertats fonamentals. "Trobaran un sol poble per defensar els drets i les llibertats fonamentals que tant ens han costat de conquerir", ha avisat Colau a l'Estat.

"Som aquí per mostrar solidaritat a tots els alcaldes, que només expressen el que volen els ciutadans, que és votar", ha afirmat, "som aquí per destacar els punts comuns que tenim, com és el compromís majoritari del dret a decidir a través d'un referèndum", ha afegit.

A Colau l'han seguit els parlaments de tres representants locals més: l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs; l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Mentre tenia lloc l'acte institucional entre les parets de l'Ajuntament i del Palau de la Generalitat, a fora s'hi han aplegat centenars de persones que han omplert la plaça Sant Jaume per reivindicar el paper dels alcaldes en el referèndum de l'1 d'octubre i reafirmar la voluntat de votar en el referèndum, prohibit per l'estat espanyol. S'hi han sentit càntics com 'L'estaca', de Lluís Llach, crits de "Votarem" o 'El cant dels segadors'. Després dels parlaments al pati del consistori barceloní, els més de 700 alcaldes han travessat la plaça Sant Jaume fins al Palau de la Generalitat, on han estat rebuts per tot el Govern, amb el president Puigdemont al capdavant, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. 

"Fermesa, tranquil·litat i convicció"

En els parlaments de dins l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha assegurat que la situació actual "no té precedents" en democràcia i ha cridat a votar l'1 d'octubre malgrat que no sigui el referèndum que "es mereix" el poble de Catalunya. "És el millor possible" tenint en compte el "sistema jurídic espanyol", ha assegurat una de les principals representants de les confluències d'esquerres al món local. Per a l'alcaldessa, la reivindicació a favor de l'autodeterminació ha fet aflorar els "fonaments antidemocràtics" de l'estat espanyol que han "persistit" durant anys des del 1978. "L'1-O hem de poder votar. Fermesa, tranquil·litat i convicció", ha receptat enmig de crits de "Votarem".

Per la seva banda, l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, que ja ha estat cridat a declarar per la fiscalia el 21 de setembre, ha dit que tots els fets que estan passant en els últims dies "empetiteixen l'Estat davant el món" i ha assegurat que el moviment pro referèndum està "fomentant la democràcia". Madrenas (Girona), al seu torn, ha assegurat que els alcaldes estaran "al costat de les llibertats" i s'ha mostrat convençuda que l'1 d'octubre es votarà. "Impedir l'expressió del poble és una agressió als drets fonamentals de les persones", ha sentenciat. "Ens volen rendits, callats. Però no ens quedarem quiets, farem tot el necessari perquè la nostra gent pugui votar", ha afirmat més tard a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, en què també ha pres la paraula. 

La d'avui ha estat una mostra més d'unitat entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona en favor de poder votar l'1 d'octubre i en contra de la judicialització de la política. La imatge, després de l'acord amb la Generalitat per poder votar a Barcelona i la carta conjunta a la Moncloa per demanar diàleg, reforça el suport a l'1-O malgrat la pressió judicial de l'Estat.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha ordenat citar primer a declarar alcaldes que són diputats al Parlament o al Congrés i que cedeixen locals per al referèndum de l'1-O. Es tracta dels de Mollerussa, Marc Solsona; la Seu d'Urgell, Albert Batalla; Valls, Albert Batet; i Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, que són diputats al Parlament, i el de Tortosa, Ferran Bel, que és diputat al Congrés.

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han estat les organitzacions que han impulsat l'esdeveniment en suport dels investigats. Neus Lloveras (AM) i Miquel Buch (ACM) tenen una querella per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per incentivar la participació de càrrecs locals en l'organització del referèndum.