JxCat i ERC: dos mesos de bloqueig des del 14-F

ERC va fer arribar dissabte una proposta de pacte a Junts, que hi ha de respondre aquesta setmana

5 min
Pere Aragonès en l'acte d'aquest dimecres per homenatjar l'aniversari de la Segona República

Fa set dies que les delegacions d'Esquerra i de Junts no s'asseuen formalment en una taula –presencial o telemàtica– per negociar. I ja fa dos mesos de les eleccions del 14 de febrer que van resultar una majoria independentista que va superar el 50% amb ERC com a primera força. La negociació entre els dos socis de Govern avança lentament i l'acord complet encara és lluny: els negociadors parlen d'un termini ara de finals d'abril o principis de maig, però el cert és que encara no s'han repartit les carteres de l'eventual executiu més enllà d'assumir un repartiment de coalició 50-50. Tal com va avançar aquest dimarts l'ARA, el que hi ha sobre la taula és una proposta global d'Esquerra –fruit de converses prèvies amb els de Carles Puigdemont– en què s'exposa l'estratègia a seguir en l'àmbit del Procés –centrada en la taula de diàleg, almenys, fins a la primera meitat de la legislatura–; els principis a seguir al Parlament (amb una reforma del reglament sense concretar encara); el programa de Govern, i mecanismes de coordinació de la coalició i seguiment de l'acord per evitar les crisis d'aquesta legislatura. Un document que està estudiant l'equip negociador de Junts i que ha de retornar, previsiblement, aquesta setmana.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest dijous la formació de Carles Puigdemont ha emès un comunicat en què ha afirmat que els contactes amb Esquerra es mantenen per fer un "govern fort i estable" i que "cal convergir" en una aliança entre els tres partits independentistes. "Es continuaran els treballs per fer-ho al més aviat possible", ha dit.

En tot cas, un cop es tanqui aquest acord global, encara quedarà una assignatura pendent: abordar la distribució de les conselleries i quines àrees i competències es queda cada formació. Una nova fase en què ja s'albira que el poder sobre l'àmbit de les polítiques socials i la gestió dels fons europeus seran el nucli de les controvèrsies.

Aquest dimecres tant els republicans com els de Carles Puigdemont han mantingut reunions internes, però no s'han trobat per treballar conjuntament el document, que els negociadors d'Esquerra van enviar dissabte als seus homòlegs de Junts. "Ens han de donar resposta", diuen fonts republicanes, mentre que des de JxCat asseguren que l'estan estudiant. En aquest context, el vicepresident i aspirant a president, Pere Aragonès, s'ha refermat en una entrevista a Catalunya Ràdio que els republicans han fet una proposta "completa" i ha confirmat que s'havia implicat en les negociacions a través de converses amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que està a la presó de Lledoners; l'expresident Carles Puigdemont, amb qui va tenir una conversa "cordial" i "aclaridora" –ha assegurat–, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Per a Aragonès seria una "irresponsabilitat" esgotar el termini fins al 26 de maig –quan es convocarien de forma automàtica les eleccions– i creu que l'acord pot arribar "aviat". En tot cas, també ha advertit que està disposat a governar en solitari si finalment no hi ha un pacte de coalició amb Junts per Catalunya: "Estem preparats per assumir responsabilitats en qualsevol escenari però una altra cosa és el que vols".

Aragonès amb Sànchez, en una fotografia d'arxiu

¿En quin punt està ara la negociació? No hi ha res tancat i les converses entre els negociadors destil·len recels que s'arrosseguen encara de la legislatura del referèndum del 2017. Tot i això, en les diferents carpetes hi ha unes bases dibuixades després de setmanes de converses. En el camp del Procés, l'estratègia que es perfila passa per escenificar l'inici d'un procés de negociació amb l'Estat –amb una declaració al Parlament i al govern– i una avaluació de les converses a la cambra catalana a través d'una comissió d'estudi on es compti amb diferents compareixences d'experts en la matèria. La taula de diàleg, que abandera Esquerra, tindria un paper central almenys fins a la meitat de la legislatura. Al mateix temps, com ha reclamat Junts, es negocia la creació d'un estat major del Procés en el marc del Consell per la República –encara no està tancat l'encaix– que construeixi una alternativa si fracassa el diàleg. Un "embat democràtic", segons l'acord d'ERC i la CUP, que ha de passar "preferentment" per un nou referèndum.

En l'àmbit de les polítiques públiques, la proposta d'Esquerra remesa a Junts inclou mesures que ja ha verbalitzat Pere Aragonès i d'altres que també incorporaven els de Puigdemont en el seu programa electoral. Tenen a veure amb el reforç del sistema sanitari –tant en finançament com en reforç de l'atenció primària–, la reconstrucció econòmica o la crisi sanitària, a més de definir les àrees temàtiques de Govern. Per evitar les crisis del govern de coalició de l'anterior legislatura, Esquerra i Junts negocien també mecanismes de seguiment del pacte i de resolució de crisis: una comissió en l'àmbit parlamentari que es reuneixi cada setmana; una altra en què hi hagi representants dels partits, els grups i el govern que es trobi cada quinze dies, i una comissió al màxim nivell que només es reuneixi de forma excepcional: l'anomenat botó vermell. Alhora, copiant l'Acord del Botànic, en la proposta dels republicans s'inclouen tancades cada sis mesos de tot el govern per valorar el grau de compliment de l'acord de coalició.

La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, amb la portaveu de JxCat, Elsa Artadi.

Intercanvi de documents sense trobades

El transcurs d'aquesta negociació és particular. Des del segon debat fallit d'investidura només s'han reunit dos cops: un just abans de Setmana Santa per emplaçar-se a una pausa i un altre dimecres passat al Parlament. Mentrestant, asseguren des dels dos partits, s'han anat intercanviant documents i els contactes són "permanents" entre els diferents participants de la negociació per intentar desencallar qüestions. Coincideixen, això sí, en constatar que no volen reunir-se si no és per avançar.

Ara bé, no hi ha una mateixa resposta davant la pregunta de per què s'han desenvolupat així les converses posteriors a les eleccions del 14 de febrer. Els socis de govern, de fet, s'acusen mútuament de portar la negociació a aquesta situació.

Els republicans des del primer dia que asseguren voler un acord "ràpid" i consideren que els de Puigdemont arrosseguen els peus a l'hora de negociar perquè volen guanyar temps. Asseguren que estan "dividits" internament a l'hora d'encarar les converses i que per això s'allarga. La versió de Junts, però, és al revés: afirmen que si Aragonès encara no ha sigut investit és perquè ERC va decidir arribar abans a un pacte amb la CUP i va "perdre el temps" a l'inici intentant incorporar els comuns a l'executiu. També afirmen que hi ha veus internes dins del partit republicà que qüestionen l'estratègia negociadora que la formació ha seguit fins ara prioritzant el soci de l'executiu.

No és l'únic que no quadra: tampoc encaixen les versions quan es pregunta el motiu pel qual no s'han trobat els equips dels dos partits en l'última setmana: ERC diu que Junts no vol, mentre que els de Puigdemont afirmen que són els republicans els que no els convoquen. Un estira-i-arronsa constant que els dos socis de Govern esperen resoldre abans que comenci el següent mandat per no abusar del botó vermell.

stats