Pedro Águeda: "Que Rajoy no conegués l'operació Catalunya sembla difícil de creure"
El periodista assegura que "alguns grups" van citar Ignacio Cosidó a la comissió de l'operació Catalunya del Congrés perquè coneixien el seu paper "insubstancial"
Barcelona[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]
El periodista Pedro Águeda i el catedràtic en dret penal Joan Queralt compareixen a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya, sobre la presumpta trama que implica sectors de la Policia, la justícia, empreses i polítics de l'Estat per frenar el procés sobiranista.
Águeda va publicar a finals del 2012 en exclusiva a l'ARA l'existència d'una unitat secreta de la Policia Nacional dedicada a investigar dirigents polítics independentistes. En la seva intervenció inicial a la comissió, el periodista d'Eldiario.es ha repassat múltiples fets vinculats a l'operació Catalunya i ha situat l'origen en la petició dels comissaris Marcelino Martín Blas i José Luis Olivera als fiscals del cas Palau que escorcollessin la seu de CDC, setmanes abans de les eleccions del 25 de novembre del 2012. Una acció que forma part, segons Águeda, d'un "pla iniciat pel comissari José Manuel Villarejo, col·locat a la Policia Nacional pel govern del PP".
Davant la possible implicació o consentiment dels màxims responsables polítics en la presumpta trama, Águeda ha recordat que l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, era amic personal de Mariano Rajoy i compartien consell de ministres. "Que el president del govern espanyol no s'assabenti o no s'interessi per aquesta ofensiva contra polítics sobiranistes sembla complicat", ha opinat el periodista. En la mateixa línia, també ha posat en dubte que el CNI, "que depèn directament de vicepresidència", no ho sabés.
Águeda ha posat en dubte que l'excap de la Policia Ignacio Cosidó o l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no sabessin què feia el "grup paral·lel" del cos. "No sé si se'ls va deixar fer o és producte d'un comissari molt ideologitzat, com és Eugenio Pino", ha afirmat. Sobre la compareixença de Cosidó a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya al Congrés també n'ha parlat Águeda, que ha considerat que "alguns grups el van citar perquè va tenir un paper més aviat insubstancial".
Preguntat per la possible vigència dels fets investigats, el compareixent ha destacat que hi ha hagut un "canvi de protagonistes" al ministeri de l'Interior des que es va publicar la gravació entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, excap de l'Oficina Antifrau de Catalunya. "Va haver-hi commoció, al govern espanyol", ha assegurat, i ha explicat que José Luis Olivera hauria estat director adjunt de la Policia –el càrrec que tenia Eugenio Pino– si l'exsecretari d'estat de Seguretat –número dos d'Interior–, Francisco Martínez, hagués passat a ser ministre.
Águeda s'ha focalitzat en el seu primer discurs en les figures de Villarejo i Eugenio Pino, ex número dos del cos, a qui ha acusat de perpetrar les "quotes de descrèdit més grans" de la Policia. També s'ha referit a "l'extorsió" que va fer als germans Cierco, màxims accionistes de la Banca Privada d'Andorra (BPA) perquè entreguessin informació dels comptes de Pujol al Principat. Águeda ha volgut recordar que una part de l'operació Catalunya està sent investigada, com és el cas de Villarejo, per l'intent d'introduir un 'pen drive' irregularment a la causa del cas Pujol i per "mentir" en la seva declaració.
Águeda s'ha remès a la declaració de Villarejo davant el jutge, on va assegurar que juntament amb el cap d'Assumptes Interns de la Policia, Marcelino Martín Blas, assistia amb regularitat a Catalunya per investigar polítics catalans. Ho ha recordat diverses vegades el periodista, que ha assenyalat que la funció de l'àrea d'Assumptes Interns és "controlar el mateix cos de la Policia i no "rastrejar informació dels líders sobiranistes".
Conversa Fernández Díaz - Daniel de Alfonso
El segon compareixent en la jornada d'aquest dimarts a la comissió ha estat Joan Queralt, que, contràriament a la majoria d'experts que han passat pel Parlament, ha negat que hi hagi cap delicte en la gravació i divulgació de la conversa que van tenir Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso al despatx de l'exministre. "Per què no es van obrir diligències a la fiscalia? Perquè no hi ha delicte", ha assegurat Queralt, que ha explicat que en una "oficina pública" no hi ha intimitat i que, per tant, no hi ha delicte contra un despatx oficial. "El que fa una cosa secreta és el contingut", ha avisat, i ha assenyalat que el delicte a la intimitat és contra les persones.
El catedràtic ha recordat que el càrrec que va ostentar De Alfonso només depèn del Parlament i que, per tant, al despatx del ministre de l'Interior no hi podia anar a parlar "amb el barret o la cartera de president de l'Oficina Antifrau". Aquesta circumstància, que De Alfonso no depenia d'Interior, obre la porta a invocar l'article 417 del Codi Penal per apuntar a un delicte de revelació de secrets de Fernández Díaz. Per tant, només es podria perseguir el delicte a instància de la persona ofesa.
Alguns dels diputats que formen part de la comissió han expressat la voluntat de portar les conclusions dels treballs a la justícia. Tal com va explicar l'ARA, exploren els mecanismes perquè les persones citades a comparèixer ho facin. Queralt s'ha remès a l'opinió dels lletrats del Parlament sobre l'obligació que tenen de fer-ho.
