Política 23/10/2021

Oriol Junqueras: "És paradoxal que Junts no vulgui asseure's a la taula de diàleg"

7 min

El president d’ERC, Oriol Junqueras, visita l’ARA quan està a punt de fer quatre mesos que va ser indultat i va sortir de la presó.

La vida es normalitza ràpid?

— Adaptar-te a les coses bones és molt senzill, i al cap de pocs minuts de ser fora de la presó ja sembla que no hi hagis estat mai. El dia a dia és molt reconfortant perquè et sents molt útil i perquè sobretot et sents molt estimat.

Als estudiants de la UAB els va dir que la història de la humanitat és una lluita entre la por i l’esperança. Què li fa por?

— Em fa por que la gent perdi l’esperança. La por paralitza les aspiracions, les ànsies de millorar, de llibertat i de justícia de la majoria de la gent i, per tant, mentre que els poderosos molt sovint sembren por, nosaltres estem obligats a cultivar l’esperança perquè té un gran poder de transformació.

¿El 27 d’octubre del 2017 no es va mobilitzar la gent per por a conseqüències violentes o per impossibilitat manifesta?

— En aquell moment hi havia moltes amenaces obertes dels aparells de l’Estat. Segurament no havíem estat capaços de construir prou complicitats per afrontar una reacció tan dura. Hem d’estar més preparats, ser més, més forts i teixir més complicitats perquè la propera vegada que tinguem un embat democràtic amb l’Estat siguin molts més aquells que ens ajudin.

A la presó va entrar-hi independentista i en surt independentista. Va entrar-hi partidari del referèndum unilateral i de la declaració d’independència. Com n’ha sortit?

— Exactament igual. La solució a un conflicte polític complex no és mai unilateral, encara que hi ha moltes qüestions que són unilaterals perquè depenen de nosaltres. Hi ha una part que és multilateral, perquè no hi ha independència efectiva sense el reconeixement internacional. Aquest és el nostre repte, actuar amb la màxima consciència en allò que depèn de nosaltres, i al mateix temps construir complicitats de cara enfora.

¿El van sorprendre les paraules del papa Francesc?

— Les paraules del Papa sobre la necessitat que l’estat espanyol es reconciliï amb la seva pròpia història i sobre el reconeixement de la voluntat dels pobles són molt positives. Només cal veure com van reaccionar alguns mitjans i polítics espanyols. El que hem de fer és treballar per aconseguir que aquest tipus de posicionaments es produeixin també en molta altra gent.

¿Hi té alguna cosa a veure, vostè, amb les paraules del Papa?

— Jo, pobre de mi, tinc poques coses a veure amb gairebé res, i menys en coses tan importants com aquesta.

Vostè em va dir fa temps que seria difícil que alguns membres del PSC li poguessin aguantar la mirada.

— Continua sent veritat. Estic convençut que molta gent del PSC no pot aguantar la nostra mirada perquè sap que van aplaudir la repressió. Al mateix temps és veritat que nosaltres treballem pel benestar de la societat catalana i per tant tendirem a aprovar tot allò que sigui bo per a la societat catalana i que ens acosti als nostres objectius.

¿Els pressupostos els veu a prop?

— El 2020 els vam aprovar i el 2019 els vam tombar. En dos anys hem fet dues coses diferents en funció de la qualitat dels pressupostos. És el govern espanyol qui ha de decidir si vol fer les coses bé o malament, i en funció d’això nosaltres acabarem de decidir el nostre vot.

¿Que l’alternativa a PSOE i Podem siguin PP i Vox limita la seva llibertat?

— El que hauria de fer el govern espanyol és prendre consciència que ha d’actuar de manera molt diferent a com actuarien el PP i Vox. Si ho entén és més probable que nosaltres puguem aprovar uns pressupostos. Són ells els que han de decidir si volen aprovar una llei que va en contra del català a l’audiovisual, i és evident que si ho fan no podran tenir mai el nostre suport.

¿Creu que Iceta seria capaç d’aprovar una llei en contra del català?

— Malauradament, com a país, hem vist el PSC aprovant en moltes ocasions coses que obertament anaven en contra dels interessos de la majoria a Catalunya.

¿Descarta que el Govern s’entengui amb el PSC pels pressupostos?

— Tenim una majoria parlamentaria sustentada en un acord de legislatura amb la CUP i amb JxCat i la nostra aposta és mantenir-la. És possible que hi hagi alguns sectors d’aquests partits que prefereixin un no acord, però és evident que ERC en bloc prefereix un pacte amb JxCat i la CUP, i espero que la majoria dins d’aquestes formacions treballi en la mateixa direcció.

Reguant ha dit que estan lluny de poder aprovar els pressupostos.

— És molt probable que si a mi em toqués fer de portaveu de la CUP en aquests moments digués exactament el mateix. Forma part de qualsevol procés de negociació. Tots tenim el deure de treballar perquè no se’n sentin lluny.

Per què ERC i Junts no negocien junts els pressupostos a Madrid?

— Tindria molt poc sentit que algú es posi a negociar una partida pressupostària, que és evidentment una qüestió menor, quan no s’asseu a la taula de negociació per resoldre la qüestió major: el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Demanem que Junts designi els seus representants entre els seus membres de Govern, i estem convençuts que hi ha moltes persones de JxCat al Govern que comparteixen aquesta visió.

Està dient que és un problema intern de JxCat, el que fa que no designi membres del Govern?

— Estic convençut que hi ha persones al Govern en representació de Junts que si se’ls proposés anar a la taula de diàleg estarien encantades d’ajudar a fer que Catalunya avanci. És paradoxal que a aquells que no s’hi volien asseure (el govern espanyol) els haguem obligat a asseure-s'hi i que aquells que s’hi volien asseure ara no ho facin. Molt sovint la confrontació més útil és aquella que posa en un compromís més gran l’interlocutor, i la millor manera de confrontar ara amb el govern espanyol és precisament a la taula de diàleg, perquè és el lloc on és observat per la comunitat internacional.

¿Que no hi hagi representats els dos partits del Govern debilita la posició de la Generalitat?

— Sens dubte un govern és més fort com més àmplies són les majories que el sustenten.

L’expresident Puigdemont va dir que no volia que es negociés per ell la sortida de la situació d'exili. Això estava previst?

— No estava previst negociar la qüestió individual de ningú. Sempre hem insistit que el que està per davant és la resolució del conflicte polític general. 

Oriol Junqueras

¿És possible un acord amb el govern espanyol en dos anys sobre autodeterminació i amnistia?

— És molt difícil, però és que les taules de negociació es fan entre aquells que defensen coses que són diametralment oposades. L’estat espanyol deu tenir el rècord de països que se n’han independitzat, malgrat que havia dit que era impossible.

Quin es l’objectiu d’ERC a les pròximes municipals?

— És molt difícil que l’independentisme tingui èxit si no està representat al govern de les ciutats més poblades del país. Un dels nostres objectius és que la presidència de la Diputació de Barcelona no estigui en mans del PSC. No entenem per què JxCat els va regalar la presidència, perquè ens sembla que això clarament va en contra del camí cap a la independència.

¿Junts i ERC són socis fiables?

— L’obligació que tenim és ser socis fiables pel poble de Catalunya. Malauradament durant moltes dècades hi ha hagut una forta vocació cap a la sociovergència. Els pactes entre els móns socialista i convergent han sigut constants, han tendit a repartir-se el país, i això ha fet molt de mal a Catalunya perquè ha tendit a separar una part del país dels seus àmbits metropolitans.

¿Catalunya ha superat la situació de crisi econòmica que hem viscut en els últims anys? ¿Està preparada per sortir-se’n?

— Estem superant una part dels efectes de la crisi derivada de la pandèmia, però en canvi ens enfrontem a altres reptes, com els que pot representar la inflació de preus en l’àmbit de l’energia.

Queden seqüeles d’aquesta crisi econòmica, com el desabastiment. ¿Ho veu com un tema passatger o com una qüestió bastant més greu?

— Segurament la ruptura en les cadenes de desabastiment i l’impacte que això té en la inflació té alguns aspectes passatgers. Hi ha el perill que aquestes qüestions passatgeres associades a la pandèmia acabin convertint-se en qüestions permanents en l’economia, i hem d’afrontar amb decisió aquests reptes, perquè una nova crisi tindria unes conseqüències devastadores per a bona part de la nostra societat i per a bona part del nostre teixit productiu. Estem davant d'una realitat tecnològica que pot afavorir la descentralització de la producció, i si nosaltres som capaços d'enfilar-nos a aquest cavall podem contribuir a construir una societat molt més equilibrada.

¿A Catalunya i a Espanya es poden apujar impostos?

— Segurament el que sí que es pot fer és utilitzar les figures fiscals com un mecanisme de correcció d’algunes desviacions de caràcter ambiental o d’algunes de caràcter de salut.

¿Estaria d’acord amb harmonitzar impostos entre les comunitats autònomes?

— Som partidaris d’una harmonització fiscal en termes europeus. No hem de permetre que algunes grans empreses abusin de la seva posició en el mercat per expulsar-ne les petites i mitjanes, ni que determinats àmbits institucionals apliquin dúmping fiscal perquè es beneficien dels pressupostos generals de l’Estat. No té cap sentit.

Fa 10 anys que vostè va ser escollit president d’ERC. S’hi tornarà a presentar?

— Em sento molt útil i per tant sempre intentaré ser el més útil possible a tot arreu. I em sembla que dins de l’organització hi ha molta gent que comparteix aquesta visió.

Quin és el seu paper exactament a ERC en aquesta bicefàlia amb Pere Aragonès?

— Ajudar sempre i a tot arreu. El president Aragonès és la màxima figura institucional d’aquest país i tindrà sempre la meva lleialtat, i al mateix temps estic convençut que des del partit tenim la possibilitat d’interlocutar amb molts agents econòmics, polítics i socials per construir grans projectes compartits per al conjunt del nostre país.

stats