Política 05/03/2021

L’independentisme s’aboca de nou a una negociació al límit

Els partits esgoten el termini i el Parlament no es constituirà fins al 12 de març

4 min
Aragonès, Laura Borràs i Dolors Sabater aquest dijous a la conferència.
Disponible en:

BarcelonaL’independentisme torna a abocar-se una altra vegada a les negociacions al límit del cronòmetre. Ja era ben sabut i documentat que les converses per desencallar la legislatura no anaven a bon ritme, però aquest divendres hi ha hagut la constatació definitiva quan s’ha confirmat que el Parlament no es constituirà fins al 12 de març, l’últim dia que, per llei, podia fer-ho. La data l‘ha decidit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, perquè és una de les funcions que va heretar de Quim Torra quan va ser inhabilitat. I l’elecció del 12 de març diu fonamentalment una cosa: que les converses entre ERC, JxCat i la CUP encara no estan prou madures.

El ple de constitució de la cambra, el primer del mandat, serveix per escollir la mesa del Parlament, l'òrgan director de la cambra, que formen el president, dos vicepresidents i quatre secretaris. En els últims anys la mesa sempre ha estat al focus de la polèmica pel seu paper determinant a l'hora de tramitar lleis, resolucions i comissions vinculades amb el Procés. Tant en el focus, que s’ha convertit en una activitat de risc. Els membres independentistes de la mesa de la legislatura 2015-2017 estan tots inhabilitats per desobediència –i Carme Forcadell, a més, està complint pena de presó– i els de la legislatura 2018-2021 que ara acaba tenen des de dilluns una querella de la Fiscalia pel mateix motiu.

Malgrat que no sembla, a priori, l’activitat més plàcida que ofereix la política catalana, un dels esculls de la negociació ara mateix és que hi ha una disputa oberta sobre qui ha de tenir els principals càrrecs polítics d’aquest òrgan. Aquest divendres la CUP ha reiterat la seva voluntat d’assumir la presidència de la cambra, que per rang és el segon càrrec institucional del país. Com va avançar l’ARA fa 10 dies, els cupaires han explicat aquest divendres que jan han traslladat a ERC i JxCat la seva ambició, informa Xavi Tedó. "No volem intercanviar cadires però estem disposats a assumir totes les responsabilitats", ha dit la diputada electa Eulàlia Reguant.

El problema és que JxCat també aspira al càrrec, entre altres motius perquè recorda que en els últims anys hi ha una regla no escrita que diu que el segon partit independentista en nombre de vots assumeix aquesta tasca. A més, Junts fins i tot preveu que sigui la seva líder, Laura Borràs, qui l'ostenti. Per acabar d'embolicar l'assumpte, ERC veu amb bons ulls que la presidència sigui per a la CUP –per allò d'involucrar els cupaires en les institucions–, però alhora no vol incomodar JxCat perquè hi ha en joc la investidura del republicà Pere Aragonès com a pròxim president de la Generalitat. "Patirem, però ens en sortirem", explica a l'ARA un destacat dirigent dels partits implicats en les negociacions.

Els contactes segueixen

Aquest divendres han continuat els contactes entre els partits per trobar el desllorigador a aquest tema i a tots els altres que hi ha plantejats. La negociació de la mesa és només la punta de l’iceberg d’unes converses que també han d’incloure temes tant rellevants com l'estratègia independentista conjunta, les polítiques del pròxim Govern o la seva composició. De nou, ERC ha intentat exhibir la seva sintonia amb la CUP, assegurant que tenen un "bon clima de treball" i que ja han començat a constituir grups conjunts per començar a concretar els acords. En canvi, ni una paraula de les trobades que mantenen amb JxCat. Malgrat això, se segueixen produint i aquest divendres se n'ha celebrat una altra. Aquesta vegada, fonts coneixedores en feien un balanç positiu.

L'optimisme també l'ha posat la CUP, que aquest divendres ha assegurat que ja hi ha els primers "compromisos" amb ERC i JxCat en matèria social i d'ordre públic, però que encara hi ha camp per córrer en àmbits com la renda bàsica universal, la regulació "efectiva" dels lloguers, la potenciació del sector públic i la transició ecològica. Fonts d'ERC confirmen els avenços en els temes sectorials, però no pel que fa a la mesa. I per acabar de completar l’esquema negociador, hi ha un quart actor en discòrdia, els comuns, que malgrat que asseguren no voler saber res de JxCat, mantenen els contactes amb la CUP i ERC. Si els quatre partits volguessin, es podrien quedar cinc dels set membres de la mesa, una majoria reforçada per tramitar, per exemple, futures iniciatives vinculades a l’autodeterminació o a l’amnistia. En canvi, si tot acabés en ruptura i de mala manera, fins i tot obririen una petita escletxa perquè fos el PSC qui aconseguís la presidència de la cambra. Però per això queda molt i queda poc. Molt, perquè encara no hi ha acord independentista a la vista, i poc perquè que en només set dies hi haurà d’haver el desenllaç. 

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, firmant el decret de convocatòria.

La meitat del camí

Amb la constitució del Parlament del dia 12 de març només s'haurà fet la meitat del camí. Llavors s'obrirà un període de 10 dies hàbils per celebrar el ple d'investidura del president de la Generalitat, amb Pere Aragonès com l'única opció per aconseguir-ho. Aquests deu dies seran clau. Si la negociació es tanca aquí i la votació es confirma en primera o en segona volta, senyal que els ponts s'hauran reforçat i la legislatura podrà començar. Si no s'aconsegueix la investidura en aquest termini, llavors s'obrirà un període de dos mesos per trobar un acord i evitar una repetició electoral i aquí és quan començarà el vertigen i tot començarà a posar-se imprevisible. Cap dels actors asseguts a la taula ara mateix ho considera, però en la retina queden la investidura de Carles Puigdemont el 2016 a l'últim minut i la de Quim Torra 144 dies després de les eleccions.

La trucada que Pere Aragonès va decidir que no calia fer

La Generalitat ha comunicat aquest divendres la decisió del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, de constituir el ple el 12 de març a través d’un comunicat concís en què s’informava de la data. També se citaven la llei de Presidència i el decret pertinent amb el qual s’emparava tot plegat. Però hi havia un tercer detall a destacar, malgrat que no se li donava massa pompa. Aragonès avui s'ha posat en contacte amb els líders parlamentaris per informar-los de la data escollida. Amb tots menys un. Ha parlat –majoritàriament per telèfon però també a través d’algun missatge– amb Salvador Illa (PSC), Laura Borràs (JxCat), Dolors Sabater (CUP), Jéssica Albiach (comuns), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP), però n'ha exclòs el líder de Vox, Ignacio Garriga. És el primer senyal de com vol actuar el Govern amb el partit d’extrema dreta durant el pròxim mandat, després de la novetat que suposa la seva irrupció a la política catalana amb 11 diputats i la condició de quarta força parlamentària. Així, la Generalitat es disposa a imitar el cordó sanitari que els partits polítics ja estan preparant al Parlament.

stats