Xoc al Parlament per les traves a la investigació sobre les llicències per edat

L'ex lletrat major culpa la secretària general d'obstaculitzar la transparència i ella nega les acusacions

4 min
La secretària general del Parlament, Esther Andreu, amb la presidenta de la cambra, Laura Borràs

BarcelonaL'escàndol sobre les llicències per edat, destapat per l'ARA, no només ha tingut conseqüències sobre aquest règim especial –la mesa ha decidit suprimir-lo –, sinó que ha derivat en un xoc públic entre els lletrats del Parlament. L'ex lletrat major de la cambra Antoni Bayona, membre de l'òrgan de transparència intern (OGDAIP) que va resoldre a favor de facilitar les dades a aquest diari, responsabilitza en una carta remesa a la mesa la secretària general de la institució, Esther Andreu, d'obstaculitzar la investigació sobre les prejubilacions remunerades, que suposen una despesa d'1,7 milions d'euros anuals per al Parlament.

En un escrit avançat per RAC1 i al qual també ha tingut accés l'ARA, Bayona assegura que la informació publicada es podria haver entregat en "45 dies" –en comptes de nou mesos– si la petició hagués estat atesa "correctament des del primer moment" i constata que les dades que s'han anat lliurant al llarg del procediment han estat "notòriament insuficients" tenint en compte les resolucions de l'organisme de transparència. Per tot plegat, ha assegurat en declaracions a El món a RAC1 que s'hauria d'obrir una investigació sobre el rol d'alguns funcionaris, entre ells la secretària general, en el procés de transparència iniciat per l'ARA.

La resposta no s'ha fet esperar per part de la secretària general: en un comunicat públic aquest dimarts al vespre, Andreu ha negat les acusacions i ha defensat la "professionalitat i dedicació dels treballadors que presten el seu servei al Parlament". També ha censurat Bayona per haver atès la ràdio i la televisió "en horari laboral" i l'ha acusat d'usar informació relacionada amb el seu lloc de treball "en benefici propi". "Cal tenir en compte que en el procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública cal ponderar aquest dret amb d'altres que són tant o més importants, com el dret a la protecció de les dades personals, la intimitat o el dret a l’honor", ha argumentat per justificar el retard a l'hora de lliurar la informació sobre les llicències per edat.

L'ARA va fer una petició de transparència l'abril del 2021 per conèixer quantes persones gaudien del règim especial de llicència per edat –que implica cobrar sense treballar els cinc anys abans de la jubilació– i quines eren les seves retribucions per saber el cost d'aquest règim especial per a l'erari públic. No obstant això, la direcció d'estudis parlamentaris (on s'adrecen les peticions de transparència) es va negar a donar xifres sobre els sous complets (amb triennis, que poden representar gairebé la meitat del salari) que estaven percebent fins a 21 funcionaris, entre ells dos ex secretaris generals del Parlament. També s'hi va oposar la secretària general: malgrat que hi havia una resolució de l'òrgan de transparència del Parlament que avalava que es lliurés la informació a aquest diari, no la va executar ni va respondre a les queixes d'aquest mitjà de comunicació.

"La periodista podria haver rebut la documentació en un termini breu de temps [uns 45 dies] si la seva petició inicial hagués estat correctament atesa des del primer moment; és a dir, amb la resolució de la coordinadora executiva del dia 10 de maig de 2021. En aquest cas s’hauria evitat tot el problema", constata Bayona en la carta, i afegeix que ha estat "molt més greu" que l'administració parlamentària, amb coneixement de la secretària general, no complís les resolucions fermes de l'òrgan de transparència a l'hora de lliurar la informació. En aquest punt, Andreu defensa que sí que es van donar dades sobre les retribucions en llicència per edat, malgrat que no es van lliurar els sous dels funcionaris que les estaven cobrant i, per tant, no se'n podia concloure quants diners públics s'hi destinaven. No és fins al 14 de gener del 2022, després de la intervenció de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que es lliura la informació amb les retribucions dels funcionaris en llicència per edat.

Petició d'investigació

Però el xoc entre Andreu i Bayona no només ve per la qüestió de la transparència. L'ex lletrat major relata a la seva carta que la secretària general va fer comentaris "inapropiats" sobre ell a la reunió de la mesa de dimarts passat en relació amb una queixa de l'arxivera Blanca Martínez, que juntament amb ell i la lletrada Anna Casas configuren l'òrgan de transparència de la cambra. Bayona acusa Andreu d'utilitzar un escrit de Martínez de forma "parcial" per atribuir-li un suposat "assetjament laboral": "Totes aquestes afirmacions fetes davant la mesa del Parlament per la secretària general són totalment improcedents i van contra les elementals normes de la funció pública, que exigeixen el respecte als subordinats i dels procediments de tipus disciplinari, que es basen en la confidencialitat i la presumpció d’innocència i són incompatibles amb el fet de preestablir conclusions o formular prejudicis que poden contaminar els òrgans que després hi poden intervenir", conclou Bayona.

Andreu, però, ha contestat aquestes afirmacions aquest vespre amb noves acusacions contra l'ex lletrat major i l'ha acusat de "bloquejar" l'òrgan de transparència del Parlament arran de la seva actitud amb Martínez. "El lletrat es posa en una posició de superioritat jurídica i moral, considerant-se en possessió de la veritat, sense acceptar les diverses interpretacions que poden contenir els textos de naturalesa jurídica", afirma Andreu.

Arran de la carta de Bayona a la mesa, diversos grups parlamentaris han demanat explicacions sobre què ha passat i han assegurat que sol·licitaran audiència a totes les parts per dirimir responsabilitats. El diputat dels comuns David Cid ha dit que la situació al Parlament és de "degradació" i de "pati d'escola", i ha afegit que a la presidenta Borràs se li està "escapant de les mans" la gestió de la cambra. "Si les informacions que han transcendit avui són certes, nosaltres creiem que la secretària del Parlament ha de dimitir o ha de ser destituïda de manera immediata. Cal resoldre aquest tema d'una vegada per totes", ha sentenciat Cid. Més prudents s'han mostrat el PSC i la CUP, que han dit que abans creuen que s'ha d'investigar el que ha passat perquè es tracta d'un tema "sensible". Aquesta és també una carpeta que haurà de resoldre la mesa del Parlament.

stats