L’independentisme s’imposa prudència amb Borràs mentre no s’enfronti a judici

BarcelonaQue la causa contra Laura Borràs pel suposat fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) tensaria les costures de l’independentisme era un fet conegut des d’abans, fins i tot, que arrenqués la legislatura. La pressió sobre els partits per posicionar-se sobre el futur de la presidenta del Parlament, però, augmenta ara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha deixat a un pas del judici. El jutge Jordi Seguí va donar dilluns deu dies a la Fiscalia perquè decideixi si vol acusar Borràs, en l’actuació de la qual veu indicis de prevaricació, malversació, frau administratiu i falsedat documental. Un pas previ a enviar-la, si escau, al banc dels acusats. Tractant-se d’un cas vinculat a la corrupció, aquest fet suposaria a priori, i segons el reglament del Parlament, la seva suspensió com a diputada. Ni Junts ni tampoc ERC o la CUP, però, han volgut mullar-se aquest dimarts sobre aquesta possibilitat. Encara paint el terratrèmol del cas Juvillà i sense un acord sobre com procedir, els tres partits han optat per la prudència mentre la resta de grups ja donen per fet que Borràs haurà de plegar.

“Avui no hi ha acusació de la Fiscalia, només un informe del jutge instructor. No podem ni volem avançar possibles escenaris”, ha defensat el president de Junts a la cambra, Albert Batet. “Sense acusació no hi pot haver judici. Per responsabilitat no podem manifestar-nos més enllà de defensar presumpció d'innocència”, ha afegit mentre recordava les suposades “irregularitats” processals del cas denunciades per la defensa de Borràs. El suport de Junts a la presidenta de la cambra, que vincula directament el seu cas a la causa general contra l’independentisme, es podia donar per fet; de manera que tots els ulls estan posats en Esquerra i la CUP, que són qui la podrien deixar caure. Els republicans no han comparegut aquest dimarts al Parlament, però fonts del partit rebutgen entrar en els “passos a seguir” mentre no s’hagi obert judici oral. "No hi ha res a dir", s'ha limitat a respondre la diputada Meritxell Serret en declaracions als mitjans. “No tenim els elements suficients ni estem en el moment adequat per valorar la situació ni [...] com ens hi hem de posicionar”, s’hi ha sumat des del faristol del Parlament el cupaire Xavier Pellicer.

Un cas "incòmode"

Al mateix temps que remarcava el “compromís claríssim” dels anticapitalistes contra la corrupció, Pellicer també ha recordat l’operació d’estat “generalitzada” contra l'independentisme. Dos elements, ha dit en un joc d’equilibris, que guiaran el posicionament de la CUP en les setmanes o mesos vinents. A l’espera que la Fiscalia es pronunciï i el jutge decideixi si obre judici oral –en el cas de Roger Torrent i l’anterior mesa del Parlament el TSJC va trigar quatre mesos des que va tancar la instrucció–, l’independentisme opta per tirar la pilota endavant i ajornar el debat sobre un cas que, segons ha admès Pellicer, és “complex” i “incòmode” en el si del moviment. Així es va evidenciar ja l’octubre passat quan un informe dels lletrats va posar sobre la taula la modificació de l’article 25.4 del reglament, el que estableix la suspensió dels diputats jutjats per corrupció. Aquest precepte, introduït el 2017 precisament per JxSí i la CUP, va ser qüestionat per Junts arran del text dels serveis jurídics, però tant republicans com cupaires es van negar a tocar-lo malgrat que podria afectar la situació d’altres diputats independentistes.

Si bé cap grup ha plantejat per ara modificar l’article en la comissió per reformar el reglament engegada fa unes setmanes, els dubtes expressats pels lletrats sobre el 25.4 podrien ser brandats per Borràs per intentar esquivar la suspensió en cas de judici, segons expliquen fonts parlamentàries a Efe. Aquestes fonts assenyalen la possibilitat que la presidenta intenti desactivar amb arguments jurídics la seva sortida a través d'un dictamen a la Comissió de l’Estatut dels Diputats –que posteriorment s’hauria de votar al ple– o que aquesta mateixa resolució establís que no se la pot suspendre perquè la causa contra ella té motivacions “polítiques” i no judicials. Sigui com sigui, qualsevol d’aquestes vies hauria de comptar amb l’aval d’ERC i la CUP, que ara per ara eviten posicionar-se, i toparia amb l’oposició de la resta de la cambra.

Els comuns, d'entrada, ja han insistit aquest dimarts en desvincular el cas de Borràs de la causa general contra l’independentisme. “Ens trobem davant d’un cas de presumpta corrupció. [...] En cas que s’obri judici oral s’ha d’aplicar el 25.4 i suspendre els drets i deures de Laura Borràs com a diputada”, ha reblat David Cid. En la mateixa línia s'ha expressat la portaveu socialista, Alícia Romero, afirmant que el polèmic article del reglament és “molt clar” i exigint a l’independentisme que, si es dona el cas, no busqui “excuses” per no aplicar-lo. Tant Cs com el PP, per contra, han demanat directament la dimissió de Borràs davant les “evidències” de “conductes delictives” que veuen en la interlocutòria del TSJC, en paraules del portaveu taronja, Carlos Carrizosa. I tot plegat el mateix dia que Nogay Ndiaye adquiria la plena condició de diputada de la CUP en substitució de Pau Juvillà. Es tanca un capítol i se n’obre un altre de més envergadura: no només perquè afecta la presidència del Parlament, sinó perquè amenaça amb aprofundir en la divisió de l'independentisme i, encara més important, amb comprometre l'estabilitat del Govern.