Del no a Mas a la sabatilla de David Fernàndez: deu anys de la CUP al Parlament

Avui fa deu anys que la CUP irrompia al Parlament després d'aconseguir gairebé 130.000 vots i tres diputats. David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat van ser els primers diputats dels anticapitalistes, que des d'aleshores han mantingut sempre la representació a la cambra catalana tot i els recels inicials a fer el salt a la política nacional. Sense entrar mai al Govern, la formació assembleària ha estat clau per determinar qui presidiria la Generalitat.

Vots simbòlics

La simbologia sempre ha jugat un paper molt important per a la CUP. Ho va demostrar al debat d'investidura del Parlament. Els seus vots es van comptabilitzar com a nuls perquè van votar com a president un veí de Burjassot que es va intentar suïcidar abans de ser desnonat; i de vicepresidents, Pedro Álvarez, mort feia vint anys per un policia nacional a l'Hospitalet de Llobregat, Guillem Agulló i Idrissa Diallo, un guineà mort al CIE de la Zona Franca. Ester Quintana, Andreu del Cabo, sindicalista de TMB acomiadat, i Blanca Serra, històrica militant independentista, van ser les altres persones que van escollir per a la mesa del Parlament.

En una formació que anteposa el projecte col·lectiu, el cap de llista David Fernàndez es va convertir en el gran referent de la CUP i va despertar l'admiració fins i tot dels seus rivals polítics per la seva esmolada oratòria. Més enllà de les samarretes reivindicatives, una de les seves intervencions més recordades a la cambra va ser quan l'expresident de Bankia i exdirector de l'FMI Rodrigo Rato va ser cridat a declarar en la comissió d'investigació sobre la crisi financera el novembre del 2013. Fernàndez es va treure la sandàlia i la va brandar alhora que li preguntava si tenia "por" per tot el mal provocat, abans d'acomiadar-se d'ell titllant-lo de gàngster.

La CUP va mostrar el seu suport a la consulta del 9-N fins i tot quan ERC i ICV-EUiA se n'havien despenjat i va pressionar perquè el Govern no es fes enrere després del rebuig del govern espanyol i a la suspensió de la llei de consultes per part del TC. Un mes abans de la consulta i en l'enèsima cimera a Palau per mirar d'esquivar les amenaces de l'Estat, els cupaires van convocar una assemblea oberta a la plaça Sant Jaume per rebutjar processos participatius alternatius o eleccions plebiscitàries com suggeria CiU. L'abraçada entre el president Artur Mas i David Fernàndez el vespre del 9-N va ser una de les imatges, sens dubte, de la jornada.

Una abraçada amb Mas que no serviria perquè a les següents eleccions la CUP no el vetés com a president com a cap visible de les retallades. Els cupaires van passar de 3 diputats a 10 i tenien la clau de la governabilitat perquè Junts pel Sí es va quedar a 6 escons de la majoria absoluta. Tot plegat va desembocar en la famosa assemblea de Sabadell del 27 de desembre, que va acabar amb un empat inesperat a 1.515 vots entre els partidaris de facilitar la investidura i els que s'hi oposaven. Una setmana després, el consell polític de la formació va acordar no investir Mas, cosa que va comportar la renúncia de l'acta de diputat per part d'Antonio Baños uns dies més tard i la de sis dels quinze membres del secretariat mesos més tard.

Després del pas al costat de Mas, la CUP va decidir investir Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat pel seu compromís de fer efectiva la desconnexió amb l'estat en 18 mesos, tal com establia el programa de JxSí. Vuit diputats de la CUP van votar sí mentre que dos es van abstenir per posar en relleu que no tota l'organització era favorable a l'acord. La cupaire Anna Gabriel, una de les més reticents a l'acord, va segellar l'aliança amb una intervenció molt favorable a l'entesa, i va destacar que no investien "un president autonòmic, sinó el president de la transició cap a la República".

L'idil·li de la CUP amb Puigdemont va durar ben poc. Els cupaires van votar en contra dels pressupostos del 2016 i van impedir que prosperessin. El president va advertir que el no de la CUP marcava un "punt d’inflexió" i va donar per trencat l’acord d’estabilitat amb els cupaires. Arran del rebuig dels pressupostos (era la primera vegada que el Parlament els refusava) Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança, que arribaria al setembre. L'anunci del cap de l'executiu de celebrar un referèndum a la tardor va fer que la CUP li donés el seu suport i aprovés posteriorment els primers i únics pressupostos del seu govern.

La decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de suspendre el ple del 30 de gener del 2018 per investir Carles Puigdemont va trencar les relacions entre JxCat i ERC, però també va causar un gran malestar a la CUP, que advocava per mantenir la desobediència a l'Estat escollint-lo com a president. Els seus quatre representants van seure al seu escó, en un gest simbòlic, per mostrar el rebuig a la decisió del president de la cambra. Dos mesos més tard, els cupaires es van oferir a entrar a la mesa del Parlament per facilitar la investidura de Puigdemont.

Dos mesos més tard, la CUP ja no avalaria el candidat alternatiu a Puigdemont. Dues hores abans del ple d'investidura del nou presidenciable de JxCat, Jordi Turull, la CUP va decidir mantenir les seves quatre abstencions i no investir-lo. El diputat Carles Riera va justificar l'abstenció perquè no podien "assumir el gir autonomista" del candidat, que ingressaria a la presó l'endemà. "Donem per acabat el cicle del Procés i les aliances que s'hi han donat", va etzibar Riera. Al maig el consell polític de la CUP sí que va donar el vistiplau definitiu a Quim Torra, amb la qual cosa esvaïa l'ombra d'unes noves eleccions, davant la "repressió" de l'Estat.

Aprofitant la bona mà que li brindaven els nou diputats del 14-F, la CUP va collar per assumir la presidència del Parlament en les negociacions pel debat d'investidura de Pere Aragonès. El rebuig de JxCat, com a segona força més votada, a la possibilitat que els cupaires tinguessin la presidència va fer que es quedessin finalment amb una secretaria tercera. Pau Juvillà, que seria inhabilitat posteriorment pel cas dels llaços grocs a la Paeria, va ser en qualsevol cas el primer diputat de la CUP a la mesa del Parlament, un càrrec que ara ostenta Carles Riera.

Molta menys controvèrsia va generar entre la militància de les onze organitzacions que integren la candidatura de la CUP la investidura de Pere Aragonès. El 60% de les bases van avalar l'acord amb els republicans i van facilitar que el candidat d'ERC fos investit en primera volta, abans i tot que ho fes JxCat. Els cupaires, que fins i tot s'havien plantejat per primer cop, però de forma molt tímida, entrar al Govern, s'han acabat distanciant per complet dels republicans per la manca d'avenços en l'autodeterminació i en una agenda de transformació social.