Política 10/05/2022

Els partits continuen bloquejats en la resposta per protegir la immersió

El Govern promet "més català" a les aules el curs vinent però no posa data als canvis legislatius

4 min
La mesa del Parlament reunida aquest dimarts

BarcelonaLa majoria del Parlament no vol que sigui un tribunal el que decideixi quina presència de castellà hi ha d'haver a les aules, i encara menys si es tracta d'un percentatge monolític que s'hagi d'aplicar igual a tots els centres. Però, de moment, els grups no troben la manera de donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'implantar el 25% de castellà a totes les escoles i instituts. La justícia ha donat quinze dies al Govern perquè compleixi la sentència. Mentrestant, el Parlament ha anat posposant l'impuls de la modificació de la llei de política lingüística a partir d'un acord que va néixer amb un consens ampli –PSC, ERC, JxCat i comuns– però que al cap de només unes hores va decaure –quan Junts va demanar més temps per prendre una posició– i ara mateix continua estancat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però, amb el termini de quinze dies marcat ara pel TSJC, ja no poden dilatar-ne més la tramitació, una demora que tant ERC com els comuns i el PSC atribueixen a la inestabilitat interna a Junts –que el 4 de juny farà un congrés per decidir la direcció del partit–, que li dificulta defensar una posició unitària sobre la qüestió. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha posat aquest matí les cartes damunt la taula i ha demanat la convocatòria d'una junta de portaveus d'urgència i que s'alterés l'ordre del dia del ple del Parlament que comença aquesta tarda i s'acaba dijous per incloure-hi la proposició de llei. En tindrien prou amb els seus vots i els de socialistes i ERC per tirar endavant la iniciativa. Però els republicans ho han rebutjat d'entrada, insisteixen que cal buscar el màxim "consens" en matèria lingüística i remarquen que el marge de quinze dies hàbils permet incloure la qüestió en un altre ple.

"Ara mateix no estem per demanar aquesta junta de portaveus", ha dit la portaveu republicana, Marta Vilalta. "S’ha fet molta feina de cerca d’aquest consens", ha defensat, i ha mantingut que si bé era cert que era "urgent", també calia buscar la "millor manera". Vilalta ha insistit que les últimes setmanes han mantingut contactes amb Junts per desencallar l'acord: "Hem anat avançant, amb explicacions sobre el perquè i possibles transaccions al text. El problema és la posició definitiva, que no és unànime a Junts, i que no tenen un consens". Els republicans esperen multiplicar els contactes els pròxims dies per mirar de trobar una posició unitària.

No obstant això, els comuns consideren que el consens es pot continuar buscant quan la proposició de llei s'hagi començat a tramitar. La diputada Susana Segovia ha insistit que es tracta d'una "eina necessària", que ja hi ha prou consens per al primer debat de la llei i que després s'hi poden presentar esmenes. "No són coses incompatibles", ha afirmat. Sobre si els comuns podrien forçar una votació per alterar l'ordre del dia i obligar els grups a pronunciar-se al ple, Segovia ha dit que ho farien quan disposin dels suports necessaris per tirar-ho endavant, i que continuaran "treballant" per fer-ho possible. Podrien alterar l'ordre del dia tant avui com demà, i per això mantenen els contactes amb la resta de grups.

De moment, ERC vol esperar JxCat i el PSC es mostra prudent. La portaveu socialista Alícia Romero ha defensat que "qui ha de desencallar la situació és Junts" i, tot i que estarien d'acord amb tirar endavant la iniciativa sense la llista de Laura Borràs, ha defensat que vista la posició d'ERC i essent una qüestió relacionada amb la llengua, "un bé a preservar", el millor és "intentar anar al màxim consens possible". Mentre els quatre partits busquen una sortida, la CUP continua mostrant-se bel·ligerant amb la qüestió. Manté el rebuig a la reforma i aquest dimarts ha demanat la dimissió de Cambray per "voler liquidar la immersió".

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha iniciat el ple del Parlament -on no s'ha tractat la qüestió- denunciant la "nova intromissió judicial" del TSJC contra el català i ha demanat "fermesa i consens" per fer-hi front. Un consens, però, que "ha de servir per preservar la llengua i no per retrocedir en la seva defensa". Un pronunciament que ha molestat Vox, que ha criticat que fes aquest pronunciament com a presidenta de la cambra i n'ha demanat la dimissió.

Una sortida política

Els partits que impulsen l'acord consideren que és necessari per donar resposta a la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà als centres, una decisió que el tribunal va justificar per la "inactivitat" de la Generalitat a l'hora de garantir la presència d'aquesta llengua a tots els centres. La proposta de modificació de la llei de política lingüística puntualitza que el castellà sigui emprat a les aules "en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" i que "l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i projectes educatius". Fonts de republicans i comuns defensen que tirar-lo endavant pot "contribuir" a donar una sortida política al que ara mateix s'ha convertit en una qüestió judicial. Però no se sap si un tribunal ho interpretaria de la mateixa manera. De moment, tant Ciutadans com Vox han avisat que es querellaran per desobediència contra la Generalitat si no es compleix la sentència.

"Més català" el curs vinent

El Govern aquest dimarts no s’ha mogut del terreny declaratiu. S’ha refermat en el recurs contra l'execució de la sentència que ja va anunciar ahir el conseller d’Educació, Josep González Cambray, i ha tornat a criticar la decisió del TSJC perquè considera que està "allunyada" del que hauria de ser un "sistema judicial objectiu". Abans de la reunió del dimarts del consell executiu, el president Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i els consellers Cambray, Laura Vilagrà, Gemma Geis i Natàlia Garriga han fet una trobada específica sobre aquest tema. L'objectiu oficial era "compartir informació", segons ha dit la portaveu, Patrícia Plaja. Fonts coneixedors del que s'hi ha parlat, amb tot, apunten que també ha servit per intentar donar una resposta cohesionada a tot l'embolic.

Plaja també ha promès que el curs vinent hi haurà "més català" que ara. ¿Com és possible si la decisió del TSJC va en la direcció contrària? La Generalitat argumenta que ho aconseguirà a través de les dues modificacions legislatives que prepara: el decret de modificació de la LEC i els canvis en la llei de política lingüística, que estan bloquejats al Parlament. Cap de les dues iniciatives té ara mateix un calendari clar.  

stats