Pere Aragonès i el 'cholisme' al Parlament

BarcelonaQuan entre els teus defectes hi comptes el de ser sofert seguidor de l’Atlètic de Madrid, és impossible no afinar l’oïda quan el president de la Generalitat aprofita per parafrasejar el Cholo Simeone. Fa un mes, en el seu primer ple al Parlament després de trencar amb Junts per Catalunya i en un intent de treure ferro a la fràgil situació del seu executiu a la cambra –només 33 diputats de 135, el Govern amb menys suports de la història–, Pere Aragonès va mostrar-se convençut de poder surfejar el nou escenari i va repetir en diverses ocasions que negociaria “mesura a mesura” i “projecte a projecte”. Una versió del “partit a partit” amb què Simeone va ser capaç de guanyar una Lliga, però que, tanmateix, té llacunes si s’aplica al Parlament actual.

El principal error d’Aragonès és d’enfocament, ja que aquella consigna repetida fins a l'avorriment pel tècnic argentí no estava dissenyada per fer front a escenaris de debilitat, sinó a lluitar contra els excessos de triomfalisme que poguessin dur l’equip a relaxar-se després de cada victòria. Al Parlament, però, des de la trencadissa al Govern, Esquerra no ha sumat precisament triomfs i sí que ha acumulat algunes derrotes –per ara simbòliques– infligides per part d’una oposició que li té ganes a l’executiu i que li retreu la poca predisposició a negociar que, diuen, ha mostrat fins ara.

Els primers compassos en solitari al Parlament, doncs, han contradit els càlculs d’Esquerra, que en un primer moment havia previst que tant el PSC com Junts per Catalunya no podrien mantenir-se en el no a tot perquè això els desgastaria també a l’hora de presentar-se com a alternativa rigorosa al Govern. Comptava, en el fons, que la responsabilitat d’uns i altres acabaria per facilitar una espècie de geometria variable que permetria a l’executiu tirar endavant sense gaires esgarrinxades. Però sense arremangar-se i negociar, el “mesura a mesura” i el “projecte a projecte” es converteix en una rèplica d’aquella altra consigna que també ha fet furor en la política catalana –sobretot al quarter general de Junts– i que per no avançar escenaris diu que “quan s’arribi a aquell riu, es creuarà aquell pont”, un intent perquè els possibles problemes de demà no et frenin avui, però que amaga una renúncia a avançar-se als esdeveniments i treballar a mitjà termini.

L’oposició, però, sap que tampoc es pot instal·lar en el bloqueig constant, i que ha de mesurar molt bé els límits de la seva estratègia. Les aliances per evidenciar que un govern està en minoria i obligar-lo a moure’s són habituals, però l’última maniobra que posa en perill la convalidació d’un decret per aportar 376 milions d’euros extres al sistema sanitari català ja ha aixecat algunes crítiques més enllà del Parc de la Ciutadella. I tot, amb un debat sobre els pressupostos esperant a la cantonada que pot ser decisiu per saber si amb el “mesura a mesura” n’hi ha prou per mantenir viva la legislatura.

Els detalls

La sortida de Junts per Catalunya del Govern ha comportat que prop de 250 càrrecs s’hagin trobat sense feina d’un dia per l’altre. Per pal·liar-ho, el mateix partit va organitzar el 9 de novembre passat unes jornades en què oferia als damnificats la possibilitat d’assistir a una trobada amb head hunters perquè els ajudessin a buscar oportunitats en el mercat de treball fora de l’administració. Per a molts, un canvi de vida.

Setmana de celebracions al Palau de la Generalitat. Després de la satisfacció amb què es va rebre fa 10 dies l'eliminació de la sedició en el Codi Penal, aquest dimecres s’hi va celebrar l’aniversari de Pere Aragonès, que tot just va fer 40 anys. El president de la Generalitat més jove des de la restauració de les institucions va celebrar-ho de forma austera, convidant el seu equip a unes pastes i coca de forner.

La setmana política també ha deixat una imatge poc habitual. La d’un dirigent d’Esquerra, un del PP i un del PSPV compartint reivindicació plegats. Un tripartit impossible format pels presidents català, valencià i murcià –Pere Aragonès, Ximo Puig i Fernando López Miras–, que dijous es van fer seves les exigències de l’empresariat d’accelerar les feines per acabar de seguida el Corredor Mediterrani.