La llei permet a la policia fer detencions sense ordre judicial, però no és una operació habitual

L'actuació es reserva a casos de risc, segons els experts consultats per l'ARA

Les detencions de 16 persones que la Policia Nacional ha efectuat aquest dimecres sense ordre judicial ha indignat l’independentisme, que ha considerat desproporcionat el dispositiu i l'ha titllat d’innecessari. Segons diversos experts en dret penal i processal consultats per l’ARA, aquests arrestos són legals i estan emparats per la llei d’enjudiciament criminal. No obstant això, apunten que les operacions d’aquest tipus no són habituals, sinó que solen portar-se a terme en casos de delictes greus o amb un risc evident de fuga o destrucció de proves.

L’article 492 de la citada llei permet a la policia judicial arrestar qualsevol persona en el cas que estigui processada o sobre la qual pesin “motius suficients bastants i raonables”. Un supòsit que només seria aplicable en els casos que comportarien penes superiors a la presó correccional. Tot i així, la llei obre també la porta a actuacions d’aquest tipus en casos més lleus: quan els antecedents o les circumstàncies facin pensar que “no compareixerà” davant l’autoritat judicial quan sigui cridada.

Segons el professor de dret penal Miguel Capuz, “la policia pot detenir a qui pensi que ha comès qualsevol infracció penal”. A més, explica que el fet que dos dels arrestats –els alcaldes de Verges i Celrà Ignasi Sabater i Dani Cornellà– fossin càrrecs electes no té “cap rellevància mentre no siguin aforats”.

De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que el jutge que investiga el tall de les vies de l’AVE de Girona de l'1 d’octubre passat –pel qual s'han fet les detencions i que es considera un delicte de desordres públics– estava al cas de l’operatiu, i l’emmarca en la tasca d’“identificació” dels possibles autors del delicte. Una feina que, ha insistit, “correspon als cossos de seguretat”.

No obstant això, el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva creu que una detenció sense ordre judicial no és habitual en aquesta mena d’infraccions –concretament, el tall de les vies fa més de tres mesos que es va produir–. “Se sol fer en cas de delicte flagrant, quan hi ha risc de fuga imminent o de reiteració delictiva, però aquest cas està una mica al límit”, explica. “Si hi havia un jutjat encarregat d’aquesta investigació, el més normal és que fos aquest jutjat qui emetés l’ordre de detenció”, considera, i recalca que “s’hauria de justificar el perquè d’aquesta urgència”.

Un posicionament que comparteix l’advocada penalista Laia Serra, que creu que “quan el cas ja està judicialitzat, el més normal és que sigui el jutge qui pren les decisions de privació de llibertat, llevat de els casos flagrants”. Però l’operatiu policial d'aquest dimecres, explica, no li sembla que en sigui un exemple. “Sembla que ha estat pensat i gestat durant mesos”, recalca. “A banda d’informar el jutge, podrien haver obtingut l’ordre”, sentencia.

Identificació policial

Un dels detinguts en l'operació d'aquest dimecres ha estat el fotoperiodista Carles Palacio (ja en llibertat), tal com ha explicat el també periodista Jordi Borràs a Twitter. Borràs, que estava amb ell en el moment de la detenció, ha explicat que, almenys davant d'ell, els agents no s'han identificat. 

"És obligatori ensenyar la placa", recorda Capuz, que dubta que la policia hagi optat per no identificar-se. "Si els agents no es presenten com a policies, el detingut pot al·legar l''habeas corpus'", un procediment que té com a objecte acabar amb la detenció il·legal d'un ciutadà. 

  • Etiquetes

Més continguts de