Política 16/01/2018

L'acusació popular s'oposa al fet que Millet i Montull ingressin ja a la presó

Considera que no hi ha motius que justifiquin la presó preventiva, al contrari que la fiscalia

Montse Riart
3 min
Fèlix Millet sortint del Palau de la Justícia després de recollir la sentència del cas Palau

BarcelonaL'advocat de la Federació de Veïns de Barcelona, que representava l'acusació popular en el judici per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, rebutja que els principals condemnats pel cas entrin a la presó abans que la sentència sigui ferma, com vol demanar la Fiscalia Anticorrupció. La sentència, que s'ha fet pública aquest dilluns, condemna Convergència per finançar-se il·legalment amb comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública i imposa 4 anys i mig de presó a l'extresorer del partit, Daniel Osàcar. També condemna els dos exresponsables del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, a 9 i 7 anys i mig de presó respectivament per l'espoli de la institució cultural.

La fiscalia insisteix que hi ha prou motius per posar entre reixes Millet i Montull. Fonts del ministeri públic consultades per l'ARA remarquen la gravetat del delicte i consideren que hi podria haver risc de fuga. En canvi, el lletrat de l'acusació popular, Àlex Solà, considera que "a priori no concorren les circumstàncies" per demanar-la.

Segons Solà, no hi ha risc que els condemnats fugin, puguin destruir proves -tenint en compte que el cas ja ha sigut jutjat i sentenciat- ni puguin tornar a cometre el mateix delicte: "Si fins ara no s'ha apreciat el risc de fuga amb peticions de penes de presó molt més elevades que les condemnes finalment imposades, no creiem que la fiscalia s'atreveixi a demanar la presó preventiva, que el tribunal la concedeixi i que nosaltres hi donem suport", ha assegurat.

En canvi, l'advocat sí que admet que s'haurien de reconsiderar altres mesures cautelars que fins ara tenien imposades Millet i Montull, com ara la retirada del passaport o la compareixença periòdica als jutjats que, un cop publicada la sentència, han quedat sense efecte.

Els antecedents

No és la primera vegada que un tribunal ha de valorar l'ingrés a presó d'un condemnat per un cas de corrupció abans que la sentència sigui ferma. Per exemple, en el cas Pallerols, on es va acabar dictaminant que Unió s'havia enriquit a costa de subvencions públiques que havien de servir per finançar cursos per a aturats, el tribunal va acabar ordenant que alguns dels condemnats fossin posats entre reixes de manera immediata, tot i que les condemnes eren inferiors, fins i tot, als dos anys de presó i que s'havien pactat entre fiscalia i acusats. En aquest cas, l'Audiència es va guiar per un criteri "d'exemplaritat" tenint en compte la gravetat del delicte comés.

Fa gairebé un any, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana també va dictar presó provisional per als caps de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, abans que la condemna fos ferma. En canvi, en el cas Urdangarin no s'ha acordat cap mesura extraordinària. Igual que en el cas de l'espoli del Palau i el finançament il·legal de Convergència, durant tot el temps que es va estar investigant els negocis de l'exduc de Palma, el jutge José Castro no va apreciar cap indici que el cunyat del rei pogués fugir de la justícia, el mateix criteri que va tenir el jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona que va investigar durant set anys el cas Palau respecte de Millet, Montull i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar.

stats