Política 09/09/2022

De pressionar per la consulta a deixar enrere els partits: l'evolució dels manifestos de l'ANC

L'única etapa de coordinació plena ha estat el 2017

3 min
Muriel Casals, d’Òmnium, i Carme Forcadell, de l’ANC, en la Diada del 2014.

BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, no anirà a la manifestació de la Diada convocada per l'ANC perquè el manifest de l'entitat no el representa. Amb aquesta decisió ha posat en el focus una qüestió que normalment no s'eleva al debat públic: l'escrit de convocatòria que fa l'Assemblea. És per això que l'ARA ha repassat els manifestos que ha fet l'entitat en aquests deu anys de mobilització cada Onze de Setembre. Es posava l'atenció en el lema, en mobilitzar la gent i es discutia dins el secretariat nacional el discurs que faria el president de torn de l'entitat, però el manifest, fins ara, era una cosa secundària fins al punt que només se'n van fer alguns anys.

Etapa de pressió

L'Onze de Setembre del 2012 va ser la primera manifestació independentista organitzada per l'Assemblea i va desbordar les expectatives. La convocatòria posava deures al Govern, en aquell moment ocupat per CiU, i també als ajuntaments. Al president, Artur Mas, li demanava que convoqués eleccions per assolir una majoria independentista i convocar un referèndum d'autodeterminació (que es convocaria també als ajuntaments). S'inicia una primera etapa de pressió de l'ANC, doncs, perquè Mas assumeixi el seu full de ruta, que té el seu màxim exponent la Diada prèvia al 9 de novembre del 2014, quan encara no se sabia si es faria: "President, posi les urnes", va etzibar Forcadell.

Manifest del 2012
  • "Volem que el major nombre possible de municipis del nostre país convoquin, tots el mateix dia i amb la mateixa pregunta, una consulta que ens permeti saber el nivell de suport popular que tindrà la futura constitució d’un estat català sobirà [...]. D’acord amb l’objectiu de la consulta, si el president de la Generalitat convoca eleccions anticipades per constituir un Parlament que, com a primera acció, insti la celebració d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, podrà comptar amb el nostre suport incondicional".

Això sí, en aquesta etapa l'entitat comptava amb la complicitat del Palau en les seves reivindicacions. Com explica l'exdirector de comunicació d'aquella època, Josep Martí Blanch, a Cómo ganamos el proceso y perdimos la República (ED Libros, 2018), la directriu va ser que aquella primera manifestació havia d'anar bé. Es va promoure, també, des del Govern.

Etapa de concertació

Jordi Sànchez i Muriel Casals són a dins del Palau de la Generalitat quan CDC i Esquerra desencallen la manera com l'independentisme s'ha de presentar a les eleccions del 27 de setembre del 2015. I no només això: tenen un paper determinant a l'hora de forçar que Oriol Junqueras (ERC) acabi acceptant la coalició amb Convergència per fer Junts pel Sí. Representa l'inici d'una concertació amb els objectius del Govern: la Diada del 2015 impulsa la candidatura independentista de JxSí mentre que el 2017 representa el tret de sortida de la mobilització cap al referèndum de l'1 d'Octubre, objectiu compartit per Sànchez i també per Jordi Cuixart (Òmnium). Ambdós passen a la sala de màquines del Procés i són clau per organitzar el referèndum.

És en aquesta etapa en què per primer cop el president de la Generalitat participa en les manifestacions. A diferència de Mas –que no hi assistia per "preservar el seu perfil institucional"–, Carles Puigdemont participa en la concentració descentralitzada del 2016 a Salt (Girona) i a la de plaça Catalunya de Barcelona abans de l'1 d'Octubre del 2017.

Carles Puigdemont i Jordi Sànchez a la manifestació de la Diada del 2017

Etapa de distanciament

El distanciament entre el Govern i l'ANC s'inicia després del referèndum i la declaració d'independència. Ja sense Sànchez –que anirà a la llista de JxCat de Puigdemont– i amb Elisenda Paluzie al capdavant, l'entitat discrepa de l'executiu, sobretot d'Esquerra per la seva estratègia de negociació amb Madrid. Mentre que el 2018 i el 2019 la mobilització i el discurs de l'entitat està marcada per la repressió de l'Estat (amb la presó i l'exili dels líders de l'1-O), a partir de la sentència del Procés la distància amb el Govern es fa més gran: no hi ha reacció institucional i Paluzie accentua la seva crítica a l'executiu de Quim Torra (que havia promès un momentum) i també al nou Govern presidit per Pere Aragonès a partir del 2021. Es constata amb el discurs de Paluzie l'any passat emulant el de Forcadell el 2014: "President, faci la independència".

Manifest del 2022
  • "S’ha acabat esperar res dels partits, només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria de l’1-O i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taules de diàleg amb l’estat espanyol i trifulgues internes [...]. Tornem la independència al centre de la política i deixem els partits enrere. La força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país".

Però el punt i a part l'han marcat aquest any Aragonès i l'actual presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. La crida a la manifestació demana "deixar els partits enrere" i considera que la independència només es farà des de la societat civil "organitzada". Una proclama que Aragonès no comparteix de cap manera i, per la qual cosa, ha decidit que enguany no serà a la manifestació.

stats