Els comptes de la Generalitat, una negociació tortuosa des del 2010

Els últims anys ha calgut prorrogar els pressupostos fins a quatre cops

Amb l’adeu de l’últim govern tripartit i la investidura d’Artur Mas el 2010 s’acomiadava també l’últim executiu amb majoria absoluta al Parlament. La polarització política apuntalada per la crisi i consolidada pel Procés ha dificultat des de llavors la negociació, començant pels pressupostos: des del 2011, tots els comptes s’han aprovat amb retard i els anys 2013, 2016, 2018 i 2019 ha calgut prorrogar-los.

2011: les retallades

S’aproven amb els vots de CiU i l’abstenció del PP

El Parlament aprova els primers comptes decreixents des de la Transició amb el suport de CiU, el diputat no adscrit Joan Laporta i l’abstenció del PP. La retallada prevista en els pressupostos és d’un 10%. Suposa un retorn als nivells del 2007 i l’inici d’una etapa d’entesa entre CiU i el PP d’Alícia Sánchez-Camacho.

2012: nou pacte amb el PP

La col·laboració amb els conservadors es revalida

Els pressupostos -pactats altre cop entre CiU i el PP- s’aproven al febrer. La manifestació de la Diada d’aquell any i l’aposta de Mas pel dret a decidir trencaran la sintonia entre convergents i populars.

2013: l’impacte de la Diada

L’auge independentista i la crisi porten a prorrogar els comptes

L’auge de l’independentisme i el no de Mariano Rajoy al pacte fiscal porten el president Artur Mas a convocar eleccions a finals del 2012, la qual cosa retarda l’elaboració dels pressupostos del 2013. Finalment, el Govern opta per prorrogar els comptes de l’any anterior per no haver de fer més retallades, ja que el govern espanyol li imposa un objectiu de dèficit inferior al que la Generalitat està disposada a acceptar.

2014: l’acord amb ERC

CiU pacta amb els republicans els nous pressupostos

El Parlament aprova els pressupostos del 2014 amb el suport de CiU i ERC. Els nous comptes busquen aquest cop reduir el dèficit per la via dels ingressos i no de la despesa, tot i que l’austeritat continua. Així, recuperen l’impost de successions i altres taxes i preveuen la venda de patrimoni. Inclouen també una partida de 5 milions d’euros per a processos electorals per a la consulta del 9-N.

2015: l’austeritat continua

CiU i ERC aproven els comptes malgrat les crítiques de l’oposició

CiU i ERC aproven els pressupostos del 2015 amb l’oposició de la resta de grups, que lamenten que mantinguin l’austeritat d’exercicis anteriors. Tanmateix, contenen algunes millores respecte al 2014, com el restabliment de la paga extra dels treballadors públics.

2016: la cambra diu ‘no’

La CUP tomba els comptes d’Oriol Junqueras

Novament, les eleccions del 27-S deixen el Govern sense una majoria parlamentària estable i es tornen a endarrerir els pressupostos. Els 10 diputats de la CUP passen a ser imprescindibles i, després de forçar al gener el pas al costat d’Artur Mas, tomben també els comptes d’Oriol Junqueras al juliol. Un gest inèdit que porta el president, Carles Puigdemont, a sotmetre’s a una qüestió de confiança al mes de setembre en què oficialitzarà la seva gran aposta: el referèndum de l’1-O.

2017: els últims comptes

El Parlament aprova els pressupostos del referèndum

Els “primers pressupostos de la postautonomia i la preindependència”, tal com els va descriure el president, Carles Puigdemont, són els últims aprovats a hores d’ara. Són els comptes que contenien una disposició addicional per organitzar el referèndum, clau per lligar el suport de la CUP.

2018: el 155

Prorrogats per la intervenció de la Generalitat

La Generalitat treballa durant tot l’any amb els pressupostos del 2017 perquè l’aplicació de l’article 155 primer i les dificultats a l’hora de formar un nou executiu després impedeixen l’elaboració de nous comptes.

2019: penjant d’un fil

El Govern no aconsegueix els suports necessaris

El Govern de JxCat i ERC no va aconseguir trobar els suports necessaris per tirar endavant els pressupostos del 2019, per la qual cosa van descartar fins i tot portar-los al Parlament.

Més continguts de