Tribunals
Política  /  Procés 26/01/2022

Cinc anys després, la causa del 13 torna a allunyar-se del judici

L’Audiència s'obre a discutir si cal afegir-hi la investigació d’Exteriors, cosa que dilataria encara més el procediment

3 min
Un urna en una de les meses electroals del referèndum de l'1-O

BarcelonaEl 27 de gener de 2017, aquest dijous fa tot just cinc anys, l’advocat Miguel Duran portava als jutjats les manifestacions del jutge i exsenador d’ERC Santi Vidal en unes conferències amb militants. La denúncia va acabar recaient en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Durant mesos l’objecte de la investigació va ser una incògnita -el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, ja difunt, va trigar 21 mesos a aclarir que investigava l’organització de l’1-O-, però el que ningú imaginava és que aquella primera denúncia es convertiria en un calaix de sastre, una autèntica caixa dels trons amb una trentena d’investigats que acabaria nodrint la causa del Tribunal Suprem i desembocant en la condemna als líders del Procés, finalment indultats. Cinc anys després, la causa del 13 continua oberta. “És la primera que es va posar en marxa i de les últimes que es jutjaran”, apunta l’advocada Olga Tubau, que inicialment representava Vidal -finalment exculpat - i que ara porta la defensa del director de TV3, Vicent Sanchis.

L’últim gir de guió ha tornat a allunyar la possibilitat d’anar a judici. Algunes de les defenses han denunciat l’existència de paral·lelismes entre aquesta causa i la que porta el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona -que investiga l'acció exterior del Govern i el seu finançament entre 2011 i 2017- i han demanat que totes dues s’investiguin juntes . En una resolució recent a la qual ha tingut accés l’ARA, l’Audiència de Barcelona ha obert la porta al fet que es discuteixi si cal sumar les dues causes, després que tant la Fiscalia com Vox -que exerceix d’acusació popular- es mostressin a favor del debat en un gest inèdit de suport a les peticions de les defenses. Ara bé, si finalment les dues causes s’acabessin acumulant es dilataria encara més l’arribada del judici, perquè implicaria la pràctica de noves diligències i engreixaria amb nous investigats el cas del 13, entre ells l’exconseller Raül Romeva .

Els cinc anys que el cas porta obert s’han convertit en una espasa de Dàmocles per als investigats, un periple “devastador” en paraules de l’advocat Ramon Setó, que porta la defensa de diversos excàrrecs investigats. Els processats per desobediència saben que es podrien enfrontar a una llarga inhabilitació, mentre que per als imputats per malversació -un delicte que implica “una càrrega extra”, subratlla Tubau- l’amenaça és la condemna de presó. “En aquest delicte les penes es disparen”, coincideix l’advocat Jorge Navarro, que defensa el cap d’Unipost. Els processats també han hagut de fer front a una fiança milionària (5,8 milions d’euros) que es va cobrir amb les aportacions de la Caixa de Solidaritat i que continua consignada als jutjats des de maig del 2019.

El pes de la sentència del Suprem

La investigació del jutjat 13 es va convertir en el pilar de la causa del Suprem, i totes dues van compartir els informes del cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, cervell de la tesi de la rebel·lió i la sedició. Setó subratlla que la causa del 13 ha servit per “construir” la sentència del Suprem. Les defenses tenen clar que el relat dels fets que va fer la sala presidida per Manuel Marchena condicionarà inevitablement el tribunal que jutgi la causa del 13, i més tenint en compte que els condemnats a Madrid són “els responsables jeràrquics” dels investigats al jutjat barceloní, apunta Setó.

Els lletrats deixen clar que les acusacions hauran de ser capaces de demostrar la responsabilitat dels processats en aquests fets. “Cal examinar la conducta individual”, subratlla Tubau, si bé Navarro considera que la sentència de l’alt tribunal “restringeix les possibilitats de defensa” dels investigats. Si arriba el judici i en resulta una condemna, en tot cas el penalista creu que també s’hauria d’estudiar un indult “per coherència” amb el que ha passat en la causa del Procés.

El que tots tres penalistes tenen clar és que el 2022 no serà l’any del judici de la macrocausa. El fet que encara s’hagi de discutir sobre l’acumulació de la investigació del jutjat 13 i la del 18 marcarà el calendari d’aquest any per a la tramitació del procediment. Primer caldrà resoldre aquesta qüestió i, si les defenses o les acusacions no estan d’acord amb el que decideixi la jutge Alejandra Gil, hi podran recórrer, cosa que allarga el temps per anar a judici. A tot plegat cal sumar-hi la dificultat que suposarà trobar un forat al calendari de la secció 21 de l’Audiència per jutjar una causa amb 90 toms i una trentena de processats que s’allargarà durant mesos. El final de la primera causa del Procés s’albira llunyà.  

stats