Política  /  Procés 05/04/2022

Jordi Pesarrodona entra en la cursa per presidir l'ANC

El pallasso i activista tindrà com a gran rival l'advocada Dolors Feliu

3 min
L'exregidor d'ERC Jordi Pesarrodona, aquest mateix dilluns a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

BarcelonaAquest dimecres es tanca el termini per presentar candidatura al secretariat nacional de l'ANC i un dels noms propis que ha decidit fer el pas, segons ha pogut saber l'ARA, és el pallasso Jordi Pesarrodona, que optaria, per tant, a la presidència de l'entitat en substitució d'Elisenda Paluzie, que plega després d'exhaurir el mandat de quatre anys que estableixen els estatuts. L'exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada i exconseller comarcal ha confirmat a aquest diari que ha pres la decisió després de meditar-ho els últims mesos. "L'ANC és l'eina mobilitzadora per excel·lència i cal tornar a activar el carrer per demostrar que el Procés està més viu que mai", remarca, abans de sentenciar: "Sense una societat mobilitzada és molt difícil que els partits segueixin el mandat del poble". El nou full de ruta aprovat per l'Assemblea, que comparteix plenament, ha sigut el factor determinant, explica, per acabar de decidir-se. "La demanda d'implementar l'1-O i l'aposta per treballar colze a colze amb el Consell per la República van en la línia dels meus plantejaments".

Pesarrodona, com la resta de candidats, té fins al 14 d'abril per aconseguir l'aval de dues territorials o sectorials, una de les quals ha de ser la del seu municipi, com a requisit imprescindible per poder-se postular epr formar part de la direcció de l'Assemblea. L'activista, que es va fer conegut quan es va plantar amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil durant l'escorcoll del 20-S del 2017 a la seu d'Economia, va abandonar el 28 de setembre del 2019 tots els càrrecs institucionals pel suport "sense condicions" d'ERC al president espanyol, Pedro Sánchez, i perquè el partit s'havia allunyat a parer seu del full de ruta del congrés d'aquell any, on s'apel·lava a no renunciar a la unilateralitat. Un any més tard també estriparia el carnet del partit després de 25 anys de militància.

El 28 de setembre del 2020, l'activista va ser condemnat a un any i dos mesos d'inhabilitació per desobediència l'1-O perquè el jutjat de Manresa va considerar provat que "va fer valdre la seva reputació social i el càrrec com a quart tinent d'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada" durant el referèndum per desobeir la Guàrdia Civil, animar la ciutadania a mantenir-se a l'Escola Juncadella del municipi i quedar-se durant aquella jornada a la primera línia davant del desplegament policial a les portes del centre educatiu. La condemna arribava curiosament el mateix dia que el Tribunal Suprem inhabilitava el president Quim Torra per la pancarta dels presos a la Generalitat.

Aquella era la tercera vegada que Pesarrodona s'enfrontava als tribunals, però les altres dues causes van quedar arxivades. El seu viacrucis judicial es va iniciar per la famosa fotografia que va fer-se amb el nas de pallasso, quan el van acusar d’un delicte d’incitació a l’odi, però la Fiscalia va arxivar el cas l’abril del 2018. També va ser arxivada la causa per resistència greu a l’autoritat l’1-O al seu poble. El nas de pallasso l’ha convertit, però, en una icona del moviment independentista. La rellevància adquirida després del 20-S l’ha convertit en un dels principals activistes independentistes, va ser el promotor de les mobilitzacions a Lledoners en suport als presos polítics. Després de presentar-se a les primàries de Junts a les eleccions del 14-F i formar part de la llista però en el número 33 i quedar fora del Parlament, Pesarrodona sí que va ser escollit vicepresident de l'Assemblea de Representants del Consell per la República a mitjans de novembre del 2021.

Una de les seves rivals per presidir l'ANC serà, com va avançar l'ARA, l'advocada Dolors Feliu, que també va sortir escollida a les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República. El 10 de març Feliu i Pesarrodona van coincidir en un acte organitzat per l'ANC de Premià de Mar per abordar els reptes de l'independentisme. Feliu, en declaracions a l'ARA, explica que sabia que Pesarrodona tenia la intenció de presentar-se, però que no han parlat en cap cas de "fer tàndem" tot i "la bona sintonia" que mantenen. La que va ser directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat del 2011 al 2019 apareix com la candidata de consens de Junts, Poble Lliure i ERC, però la decisió final la prendran els 75 secretaris que surtin elegits per comandar la nova direcció de l'entitat. Fonts de l'actual secretariat reconeixen que "l'interès dels partits de promoure-la està fent pujar la mosca al nas a la direcció actual" i recorden que "alguns d'ells també repeteixen". Però no serà fins al 14 de maig que se sabrà qui liderarà l'entitat els pròxims quatre anys.

stats