Procés sobiranista
Política Procés 21/03/2023

Llarena diu ara que permetria a Puigdemont anar al Parlament Europeu si s'entregués

El jutge rebutja els recursos d'acusacions i defenses i manté el processament contra l'expresident i la resta d'exiliats per malversació o desobediència

3 min
Puigdemont i Comín entrant a l'Eurocambra

BarcelonaEl magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tancat files aquest dimarts i s'ha refermat en la seva intenció de processar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tots tres a l'exili, pels delictes de malversació i desobediència. A l'exconsellera Clara Ponsatí i a la secretària general d'ERC Marta Rovira només les processa per aquest últim delicte, després que es derogués la sedició del Codi Penal i es reformés el de malversació. D'aquesta manera, el jutge ha rebutjat de nou la possibilitat d'incloure el delicte de desordres públics agreujats, com plantejaven la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en els seus recursos, que han quedat tombats juntament amb els de les defenses. Ara bé, la nova interlocutòria de l'instructor de la causa del Procés inclou un nou escenari: Llarena obre la porta perquè Puigdemont pugui continuar assistint al Parlament Europeu si s'entrega. Un horitzó descartat per Puigdemont tenint en compte la resposta de l'expresident el dia que Llarena va mantenir el processament per malversació i desobediència: "No tornaré ni emmanillat ni rendit davant un jutge espanyol perquè sigui indulgent, lluitaré per tornar lliure".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, Llarena no mou fitxa pel que fa a les euroordres. El 12 de gener, coincidint amb la derogació del delicte de sedició pactat pel PSOE i ERC, el magistrat ja va posposar l'emissió de noves ordres europees de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig per malversació i desobediència fins que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) no resolgui sobre la immunitat parlamentària dels dos primers i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ho faci amb la qüestió prejudicial plantejada pel mateix magistrat pel que fa a Puig. Sí que es mantenen les ordres de cerca i captura espanyoles, en cas que tots ells tornessin a l'Estat.

Les defenses de Puigdemont i Comín van recórrer també aquest punt de la primera resolució de Llarena. Consideren que aquestes ordres de detenció a Espanya vulneren la seva immunitat com a parlamentaris europeus. Per contra, el jutge els respon que, pel que fa al funcionament de la immunitat en territori espanyol, el tractat de la Unió Europea els atribueix els mateixos privilegis que es reconeixen als membres de les Corts. A més afegeix que com que tots dos van ser processats el març del 2018, la immunitat que van aconseguir el juny del 2019 com a membres electes del Parlament Europeu no obliga a demanar a l'Eurocambra cap suplicatori. És en aquest punt quan Llarena argumenta, però, que "en la hipòtesi que en un futur els processats fossin privats de llibertat a Espanya, si s'arribés a considerar justificat i eficaç mantenir la seva presó més enllà del temps precís per prendre'ls declaració, no s'exclouria (tal com el TJUE preveu) l'autorització per assistir a les diferents reunions parlamentàries", sempre que "no s'hagués suspès la seva immunitat".

En aquest sentit, el jutge subratlla expressament que la immunitat de Puigdemont i Comín està pendent de la justícia europea, després que la seva defensa interposés una demanda contra el Parlament Europeu per no haver parat els peus inicialment a Llarena. L'advocat de l'expresident i de l'exconseller, Gonzalo Boye, entén que si Puigdemont i Comín haguessin obtingut directament la immunitat quan van ser escollits eurodiputats en les eleccions del maig del 2019 o quan ho van sol·licitar el desembre d'aquell mateix any, s'hauria aturat el procediment judicial impulsat per Llarena.

No hi ha duplicitat

D'altra banda, en la seva última resolució, Llarena també descarta que existeixi una duplicitat entre la causa del Procés del Tribunal Suprem i el procediment que tramita el Tribunal de Comptes. Els processats argumenten que el fet que se'ls vulgui sancionar dues vegades pels mateixos fets vulnera el principi de non bis in ídem. Però Llarena replica que les dues causes són complementàries, perquè la del Tribunal de Comptes només analitza si el responsable d'uns fons públics està obligat a retornar-los, sense que d'això se'n derivi una responsabilitat penal, mentre que la segona se centra precisament en l'existència d'aquest "dol o culpa", sense entrar a decidir què passa amb aquests diners.

Itàlia arxiva el cas de la detenció de l'expresident a l'Alguer

El tribunal d'Apel·lació de Sàsser ha arxivat el cas de l'euroordre contra l'expresident que va provocar la seva detenció a l'Alguer el 24 de setembre del 2021. En una resolució d'inicis de març que ha avançat l'ACN, el tribunal assegura que l'Advocat General italià va notificar-li el 7 de març que el Suprem havia retirat l'euroordre contra Puigdemont i, en conseqüència, "no existia cap delicte a partir del qual executar l'euroordre". La decisió arriba com a conseqüència de la derogació de la sedició. L'octubre del 2021, el tribunal de Sàsser va deixar en suspens el procediment d'extradició de Puigdemont a l'espera de la sentència sobre la seva immunitat de Luxemburg, que encara està pendent.



stats