Òrrius: el primer municipi que reclama aixecar la DUI

BarcelonaEl Maresme torna a prendre la iniciativa. Catorze anys després que Arenys de Munt organitzés la primera consulta sobre la independència, Òrrius ha convocat els seus habitants a les urnes per votar si cal fer efectiva la declaració d'independència del 2017, coincidint amb el sisè aniversari de l'1-O. Ho ha fet amb una pregunta binària, com el 9-N, l'avantsala del referèndum: "Voleu que Catalunya sigui un estat en forma de república?" i "Voleu fer efectiva la declaració d'independència proclamada el 27 d'octubre de 2017?".

A la consulta hi podien votar els habitants d'Òrrius que tinguessin més de 16 anys i ciutadans d'altres poblacions en el que havien de ser dues votacions separades, però a l'hora de fer el recompte s'han comptat totes juntes per un error de l'organització. Aquest dilluns es farà el recompte per separat. El resultat ha estat, en qualsevol cas, aclaparador. 2.086 persones han votat afirmativament, 11 ho han fet en contra i 5, en blanc. L'expresident Quim Torra, l'exdiputada de la CUP, Gabriela Serra, o Roger Español, que va perdre un ull justament fa sis anys després que la Policia Nacional li disparés una bala de goma, han estat algunes de les cares conegudes que s'han acostat fins a Òrrius, on també hi han arribat autocars provinents de Barcelona, el Vallès Oriental o Girona.

Preveient una alta participació, l'entitat promotora de la votació, Ò! República, que havia imprès 2.000 paperetes i sobres, en va acabar fent 5.000. "El que preteníem ja ho hem aconseguit abans de començar la votació", treu pit Xavier Masgrau, l'alcalde del poble, pel ressò que ha tingut la iniciativa. "L’objectiu és bellugar consciències perquè tothom dona per mort el Procés i volem insuflar aire", afegeix. La seva intenció, com ja va fer l'ajuntament arenyenc, és que aquesta consulta s'estengui a altres municipis per sacsejar el taulell i mostrar el suport a la independència. De fet, ho han comunicat a la resta d'ajuntaments de la comarca i els han convidat a celebrar "un exercici democràtic equivalent" als seus municipis. Tres d'ells ja han mostrat interès. "La nostra il·lusió és que sigui l'espurna per fer avançar el país cap a la independència i demostrar que el poble empeny", subratlla l'alcalde.

La consulta s'ha gestat amb una recollida de signatures promoguda per Ò! República, que va aconseguir l'aval de 139 dels 730 veïns (20%) que formen part del cens. "És una iniciativa ciutadana, com a alcalde he fet el decret i la convocatòria, però tota la infraestructura va a càrrec de voluntaris", exposa el batlle de 67 anys de Junts, que deixa clar que no ha sortit cap euro de les arques municipals. De fet, per salvaguardar la resta de regidors, la moció no va ni debatre's al ple assumint ell en solitari les possibles conseqüències d'aquest referèndum a petita escala. "L'únic partit de l'oposició, ERC, que ha secundat la proposta, va agrair el gest", explica.

Sigui com sigui, Masgrau no amaga que no les té totes que no vagin per ell. "El secretari podrà notificar que no hi ha hagut cap despesa, però això no és cap garantia perquè em poden buscar les pessigolles per evitar que altres municipis facin el mateix". Tampoc li fa perdre la son, tot i la repressió que han patit alcaldes i regidors independentistes: "Por no en tinc, donar veu al poble i posar les urnes no és cap delicte", assenyala abans d'afegir que comprèn que d'altres no se la vulguin jugar.  

Amenaces anònimes i suport de la direcció de Junts

Com en el cas d'Arenys de Munt, Masgrau també ha rebut amenaces. "M'han trucat amb números ocults dient-me que acabaria a la presó, insultant-me. Res greu, però és desagradable", admet. Ara ja no agafa trucades si no veu el número a la pantalla. A casa, la iniciativa tampoc va ser rebuda amb efusivitat: "La família, per por al que em pugui passar, al principi tampoc ho veia clar, però ara està amb mi". També ho està la direcció de Junts. Les negociacions amb el PSOE per la investidura no han interferit. Els màxims dirigents del partit no s'han posat en contacte amb ell, però la direcció comarcal li ha mostrat el seu suport i s'han posat a la seva disposició. "No m'han dit si era oportuna o no la consulta".

Les quatre urnes que s'han utilitzat, com no podia ser d'una altra manera, són de l'1-O. "No tenia sentit fer-ne servir unes altres, és un homenatge al referèndum", ressalta Masgrau. Una ja es va fer servir fa sis anys i en tenien tres més per si les forces de seguretat desembarcaven a les portes del col·legi.  A les veïnes localitats de Dosrius i Canyamars sí que ho van fer i sense miraments. "Aquí no van poder arribar, van caure tres arbres a la carretera perquè feia molt aire", diu sorneguer el batlle.

Dossier 6 anys de l'1-O

Següent

“Teníem por, però sabíem que valia la pena el que fèiem”

Anterior

Els 132 policies i guàrdies civils candidats a l’amnistia per les càrregues de l’1-O

Vés a l’ÍNDEX