Política 29/03/2021

Pròrroga a la interinitat del Govern

La llei li permet administrar les urgències derivades de la pandèmia sense projectar noves polítiques

3 min
Imatge d’una reunió del consell executiu del mes de gener.

BarcelonaDiumenge va fer sis mesos del cessament de Quim Torra com a president de la Generalitat un cop confirmada la seva inhabilitació per part del Tribunal Suprem. Ja són 182 dies i Catalunya s’encamina cap al seu rècord d’interinitat –fixat pel 155– quan entre el 27 d’octubre del 2017 i el 4 de juny del 2018, el govern espanyol va tutelar la Generalitat durant 220 dies. Pere Aragonès i ERC subratllen la "urgència" de desbloquejar la investidura per afrontar "el rescat social, la recuperació econòmica i la sortida democràtica al conflicte amb l’Estat". També ho fa la CUP. I JxCat s’escuda en el fet que cal un "bon acord" abans de formar govern i fins i tot hi ha qui recorda que, si s’haguessin ajornat les eleccions com pretenia el Govern, no hauria deixat d’estar en funcions almenys fins a finals de juny.

El cert és que un executiu en funcions –en aquest cas, a més, sense president– té les atribucions limitades, però també marge de maniobra per afrontar el dia a dia i les qüestions urgents que no es puguin demorar. Sense anar més lluny, ahir es va signar un "acord històric" amb Endesa, en paraules del conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, perquè l’elèctrica assumeixi el deute acumulat pels impagaments de les famílies vulnerables entre el 2015 i el 2018 (el Govern i els ajuntaments assumiran la part pendent des del 2018). I ahir també es va obrir la segona línia d’ajuts (5,47 milions d’euros) per a l’oci nocturn i els parcs infantils, que encara estan tancats per les restriccions del covid-19.

Des del 28 de setembre, la Generalitat en funcions ha impulsat 33 decrets llei. Aquesta és una de les atribucions que la llei de presidència respecta per al període d’interinitat perquè l’executiu despatxi els assumptes "ordinaris" o bé impulsi mesures justificades per "raons d’urgència o interès general degudament acreditades". En temps de pandèmia mundial, bona part d’aquests decrets estan vinculats al covid-19 i, per tant, difícilment algú en qüestionarà la legalitat.

Opcions limitades

Mentre estigui en funcions, el Govern no podrà aprovar els pressupostos del 2021, però si les pot seguir finançant, podrà continuar convocant ajudes sectorials o incrementar les dotacions als programes econòmics i socials que consideri. En aquest sentit, l’actual executiu ja podria tirar endavant una part del rescat social de 700 milions d’euros que va proposar Aragonès divendres passat; o reformar la renda garantida de ciutadania, tot i que difícilment podria justificar la creació de la renda bàsica universal per franges d’edat pactada entre ERC i la CUP.

També podria començar a afrontar la gestió dels fons europeus quan arribin. El 2 de febrer el consell executiu ja va aprovar un decret llei, que ha estat validat pel Parlament, per començar a "simplificar i agilitar" els procediments que corresponguin per poder-los gestionar. El mateix document preveu que, en cas que la regulació dels fons sigui incompatible amb el decret, s’aplicarà directament el que digui Europa.

La "urgència" quedaria, doncs, entre les tasques d’un govern en funcions com l’actual. Tot apunta, a més, que seran els mateixos socis els que repetiran aliança, fet que, en circumstàncies normals, hauria d’afavorir el traspàs de carteres (i de projectes). Ara bé, la situació d’interinitat perjudica greument l’impuls polític. Més enllà de tenir uns lideratges en precari, no es poden aprovar lleis (l’Estatut delimita els decrets llei per a qüestions de necessitat "extraordinària i urgent"), Aragonès no pot destituir i nomenar nous consellers i tampoc pot posar en marxa nous departaments, com el d’Acció Climàtica i el de Feminismes.

En paraules del Tribunal Suprem (sentència del 2 de desembre del 2005), com a norma general l’executiu en funcions no pot fixar "noves orientacions polítiques" ni "comprometre" l’acció del futur govern. Però l’alt tribunal també reconeix la necessitat d’avaluar "cas a cas" i la dificultat que en l’acció d’un govern no hi hagi cap motivació política o, almenys, "un marge d’apreciació". JxCat, ERC i la CUP tenen ara dos mesos per evitar que aquesta sigui la legislatura més curta i improductiva de la història.

33 decrets llei des de la inhabilitació de Torra
  • Durant la pandèmia, la Generalitat s'ha dedicat a legislar tirant de decrets llei, que l'Estatut reserva per a qüestions de "necessitat extraordinària i urgent" i ha obviat els més canònics projectes de llei que passen diversos tràmits al Parlament. Aquesta situació ja no era nova, doncs, quan el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació de Quim Torra com a president. Des d'aleshores, i ja sense la facultat d'impulsar lleis a la cambra, el Govern ha promulgat 33 decrets llei, la gran majoria vinculats al covid-19. No podrà tornar a proposar lleis fins que deixi d'estar en funcions.
stats